Dublín, enviat especial. Als marges de la primera cimera que reuneix els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea per abordar els avenços de la intel·ligència artificial, Espanya defensa un desplegament tecnològic "centrat en les persones", però també una major autonomia industrial per evitar que el continent depengui de proveïdors estrangers. Moncloa reclama als socis europeus reforçar les capacitats pròpies en models d’intel·ligència artificial i computació. Una cita en què els Vint-i-set aspiren a donar l’últim impuls a una estratègia per recuperar terreny en la carrera tecnològica i avançar cap a la sobirania digital europea.
El president del Govern, Pedro Sánchez, no serà present a la sala de reunions quan els líders europeus abordin una qüestió que, en paraules dels organitzadors, "és en el dia a dia de tots els ciutadans". La seva absència respon a la incompatibilitat amb el calendari electoral del 29-N. Tanmateix, fonts diplomàtiques espanyoles consultades per DEMÓCRATA defensen reduir la dependència europea de proveïdors estrangers d’intel·ligència artificial com una de les claus de volta del debat que s’obre a Dublín.
La posició espanyola passa per reforçar les capacitats tecnològiques del continent i evitar que el desenvolupament d’aquesta indústria quedi condicionat per empreses alienes al mercat europeu. Per fer-ho, Madrid considera necessari impulsar tant els models propis com les infraestructures de computació que permeten entrenar-los i desplegar-los. L’objectiu és que Europa no hagi de recórrer de manera sistemàtica a proveïdors externs per accedir a tecnologies que seran determinants per a la seva competitivitat econòmica.
Més inversió i una IA que arribi a les pimes
Les mateixes fonts plantegen la necessitat de, en línia amb el que ha demanat el president del Consell Europeu, António Costa, redoblar l’aposta per la col·laboració públic-privada per garantir un major esforç inversor. L’Executiu espanyol posa com a referència iniciatives com la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT) i el desenvolupament d’ALIA.
"No hem de centrar-nos només a desenvolupar models avançats, sinó especialment a estendre’n l’aplicació a tota l’economia", justifiquen des de la delegació espanyola. L’estratègia passa per evitar que la intel·ligència artificial quedi circumscrita a un grup reduït de grans companyies tecnològiques i aconseguir que les seves aplicacions arribin al conjunt del teixit productiu.
En la pràctica, això significa estendre’n la utilització a les petites i mitjanes empreses, la indústria i les administracions públiques. Madrid considera que la sobirania tecnològica no es pot mesurar exclusivament per la capacitat de desenvolupar models propis, sinó també per la possibilitat d’incorporar-los als processos econòmics i als serveis públics. La capacitat digital europea necessita tecnologia pròpia, però també una economia capaç d’utilitzar-la.
L’aposta per la inversió pública i privada pretén precisament cobrir aquesta doble dimensió. D’una banda, desenvolupar capacitats que permetin competir en el mercat internacional de la intel·ligència artificial; de l’altra, facilitar que les empreses i les administracions puguin incorporar aquestes eines sense dependre necessàriament de solucions externes.
Competitivitat sense rebaixar les garanties reguladores
La posició espanyola incorpora, a més, una advertència sobre el marc normatiu. En els debats que ara s’obren, l’entorn de Sánchez defensa aplicar plenament la regulació europea ja aprovada, en particular el Reglament d’Intel·ligència Artificial. A judici de l’Executiu, el continent disposa d’instruments suficients per supervisar els models més avançats sense necessitat de renunciar a les garanties que han caracteritzat la seva aproximació a aquestes tecnologies.
"Ja proporciona instruments suficients per supervisar i controlar els models més avançats", defensen les fonts consultades per DEMÓCRATA. Una posició que situa Madrid a favor de mantenir l’equilibri entre l’impuls industrial i la protecció dels ciutadans, en un moment en què diverses veus europees reclamen revisar les prioritats per accelerar la competitivitat tecnològica.
En línia amb el que defensen els equips negociadors comunitaris en debats anteriors, des de la delegació espanyola insisteixen que "la competitivitat i la regulació són objectius complementaris". L’Executiu no considera que el desenvolupament d’una indústria europea d’intel·ligència artificial hagi de passar per rebaixar els estàndards reguladors, sinó per aprofitar-los com a part d’un model tecnològic propi.
Aquest plantejament també explica la insistència espanyola en una intel·ligència artificial "centrada en les persones", que protegeixi els drets fonamentals, amb una atenció especial als menors, i preservi la "integritat democràtica". Són garanties que Madrid vol mantenir al centre de l’estratègia europea, especialment davant els riscos que aquestes eines poden plantejar per a la difusió de continguts, el debat públic i els processos electorals.
La cimera de Dublín obre així una discussió en què Espanya vol combinar dues prioritats: reduir la dependència tecnològica exterior i evitar que la carrera per la competitivitat acabi debilitant el model europeu de protecció de drets. Per a Madrid, el repte no consisteix únicament que Europa aconsegueixi desenvolupar els seus propis models, sinó que pugui finançar les seves capacitats, estendre’n l’ús al conjunt de l’economia i mantenir el control sobre les condicions en què es despleguen.