Des de Dublín, enviat especial.– Habitualment, els nens que no són convidats a una festa organitzada per un amic s’enfaden, patalegen i fins i tot llancen l’amenaça típica: "A la meva no hi vindràs". Els diplomàtics, en canvi, esbossen una mica més continguda "és una bona oportunitat per discutir-ho". Aquest dijous, Dublín exercirà de seu amfitriona de la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE), en un moment en què els europeus intenten consolidar el seu paper en les negociacions sobre la futura arquitectura de seguretat a Ucraïna. Una cita que arriba en plena redefinició dels equilibris diplomàtics i amb una pregunta sobre la taula: quin lloc ocuparà Europa en les converses que poden determinar el futur del continent?
La reunió coincideix amb una gir en l’aproximació comunitària a la política exterior. Fonts diplomàtiques consideren que ha arribat el moment de mirar de cara el Kremlin i assumir que, tard o d’hora, els europeus podrien haver-se d’asseure directament a negociar amb Moscou. "Pot arribar un moment en què els europeus hagin d’adreçar-se i parlar directament amb els russos. Hi ha qüestions que potser s’han de resoldre entre nosaltres i ells", assenyalen fonts diplomàtiques al més alt nivell. El president ucraïnès Volodimir Zelenski, de fet, ha advertit en la prèvia de la cimera d’aquest dijous que vol els europeus "en igualtat de condicions en aquestes negociacions la pròxima vegada, perquè és absolutament just". És a dir, al mateix nivell que els russos.
Després d’haver participat en la prèvia de les discussions celebrades a Abu Dabi, que han tornat a reunir Kíiv i Moscou al voltant d’una taula de negociació, la Unió Europea considera que compta amb arguments per reclamar una participació activa en aquesta nova fase diplomàtica. L’objectiu és clar: tenir un lloc a la taula i evitar que les decisions sobre la seguretat europea s’adoptin sense els europeus. Un escenari que compta amb el suport dels Estats Units, els enviats dels quals per a Ucraïna viatjaran també a la capital irlandesa per intentar convèncer el Kremlin de la necessitat que els Vint-i-set estiguin representats en aquest tipus de diàlegs.
Una veu comuna abans de parlar amb Moscou
És absolutament natural que les converses actuals que s’estan duent a terme a Abu Dabi també formin part de l’equació», explica un alt funcionari comunitari abans de la cita. El cert és que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va ser la primera a avançar-se als seus homòlegs per plantejar la necessitat d’unificar els missatges davant aquest nou capítol de les converses de pau. És a dir, que els europeus parlin amb una mateixa veu i s’alineïn en les seves estratègies a l’hora de comunicar-se amb Moscou.
El moviment arriba després que el primer ministre finlandès, Alexander Stubb, despenjés directament el telèfon per parlar amb el seu homòleg rus, Vladimir Putin, ara fa dues setmanes. Un contacte que ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de qui ha de pilotar els contactes amb el Kremlin i fins a quin punt els estats membres poden desenvolupar iniciatives diplomàtiques individuals sense una coordinació prèvia entre les capitals. «Necessitem escollir qui (ha d’) representar Europa, i és important. Necessitem escollir personalitats molt concretes, els líders d’Europa, que representaran Europa, i ho hem de fer al novembre, perquè comptem amb que les negociacions continuaran», va declarar Volodimir Zelenski aquest mateix dimecres des de Dublín.
La preocupació de fons és que l’obertura de diferents canals de comunicació acabi debilitant la posició negociadora europea. En un escenari en què Washington ha assumit el lideratge dels contactes i Ucraïna participa directament en les converses, els Vint-i-set busquen evitar que els seus interessos quedin relegats a un segon pla. La qüestió ja no és únicament com contribuir a un eventual acord de pau, sinó també com garantir que Europa tingui capacitat d’influència sobre les condicions de seguretat que s’estableixin per al continent.
Una vegada es tanquin les portes de la sala i els líders comencin a debatre, el president del Consell Europeu, António Costa, demanarà a aquelles capitals que, com Roma, han plantejat la necessitat de comptar amb un mandat comú sobre Ucraïna que posin les seves propostes sobre la taula, segons expliquen fonts del seu entorn. "Hi ha un procés de negociació en curs. Aquest procés ha estat liderat pels Estats Units, és clar, juntament amb els ucraïnesos. I s’ha establert que Europa és present en aquest procés", sostenen a Brussel·les.
Les garanties de seguretat, a mans dels estats membres
L’equip de Costa defensa que els estats membres han de tenir un paper més gran en les qüestions relatives a les garanties de seguretat. La posició del president del Consell Europeu passa per evitar que qualsevol compromís que pugui afectar la seguretat dels països europeus s’adopti sense comptar-hi. "Cap estat membre quedarà al marge de la decisió sobre les seves pròpies garanties de seguretat o la seva pròpia contribució a aquestes", sostenen des del seu gabinet.
En el seu entorn sí que detecten que s’obre "una nova dinàmica en aquestes negociacions", encara que, ara per ara, resulta complicat anticipar fins on pot arribar. "Veurem on ens porta això", deixen anar amb cert escepticisme. La cautela respon a un escenari diplomàtic encara obert, en què els contactes entre Washington, Kíiv i Moscou avancen per canals propis i en què la participació europea continua sent un dels assumptes per resoldre.
Al mateix temps, l’Elisi està promovent una declaració sobre els principis "clau de la seguretat europea". El president francès, Emmanuel Macron, tractarà de recaptar suports entre els estats participants a la cimera per "recordar els principis bàsics", sense vincular la iniciativa a "cap altre procés en curs".
La proposta busca aprofitar els marges de la Comunitat Política Europea, un fòrum que aplega països que van més enllà dels Vint-i-set i que permet articular posicions amb socis europeus que no formen part de la Unió. La intenció francesa seria impulsar una declaració que assenti les bases del compromís del continent amb la seva pròpia seguretat, sense interferir directament en les negociacions que s’estan desenvolupant en altres formats.
La iniciativa afegeix una dimensió política a una cimera que transcendeix les fronteres comunitàries. L’arquitectura de seguretat que pugui emergir d’un eventual acord sobre Ucraïna no afectarà només els Estats membres, sinó també el conjunt de països europeus que comparteixen les conseqüències de la guerra i les incerteses sobre el futur de les relacions amb Rússia.
Brussel·les demana gestos a Moscou mentre Washington mou fitxa
Un dia abans de les reunions a Dublín, l’alta representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, va convidar des del ple del Parlament Europeu les autoritats russes a demostrar “la seva bona fe” en les negociacions obertes. Des de Brussel·les insisteixen que l’objectiu és “aconseguir la pau” i que s’habilitin corredors humanitaris que permetin avançar en la reunificació de les famílies separades pel conflicte.
Tanmateix, als passadissos de les institucions europees també s’hi estén cert escepticisme sobre la capacitat dels contactes actuals per produir resultats immediats. “No sembla que hagi d’canviar res a curt termini”, reconeixen fonts comunitàries. La cautela conviu així amb la voluntat d’aprofitar qualsevol finestra diplomàtica perquè la Unió Europea no quedi desplaçada d’un procés que afecta directament els seus interessos estratègics.
L’agenda de Dublín tindrà a més un component transatlàntic. Aquest divendres, els representants de Washington, Steve Witkoff i Jared Kushner, viatjaran fins a la capital irlandesa per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després dels seus contactes amb el Kremlin previstos també per a aquest dijous.
La delegació nord-americana pretén “repasar” amb els seus homòlegs russos “el que s’ha debatut avui i intentar avançar més en algunes de les qüestions que hem tractat”. “Veiem algunes vies de diàleg i oportunitats en aquest sentit”, traslladen des de la Casa Blanca. Entre els assumptes que Washington vol abordar hi figura precisament la possibilitat de “incorporar els europeus al format”.
El moviment nord-americà suposa una nova oportunitat perquè els líders europeus reclamin un paper més definit en les converses. La presència de Witkoff i Kushner a Dublín permetrà traslladar directament a Zelenski els resultats dels contactes amb Moscou, alhora que obre una finestra per discutir com integrar els socis europeus en les següents fases del procés.
La cimera de Dublín arriba, per tant, en un moment en què Europa intenta passar de reclamar la seva presència a definir què pot aportar a la negociació. La coordinació entre capitals, les garanties de seguretat i la interlocució amb Rússia seran algunes de les claus d’una discussió que encara no té un desenllaç clar. Mentre Washington manté oberts els seus canals amb Moscou i Kíiv, els europeus busquen evitar que la futura seguretat del continent es decideixi en una taula en la qual tornin a ser els convidats de darrera hora.