Fins a Ottawa han viatjat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, per segellar amb el Canadà la seva "Aliança per al Futur". Un nou pas en l’acostament al qual Brussel·les considera el seu "soci més europeu", en un moment en què el continent busca projectar la seva influència política i econòmica més enllà de les seves fronteres. La nova relació, malgrat no incorporar finalment l’etiqueta de "membre associat" plantejada inicialment per l’Executiu comunitari, permetrà reforçar la coordinació comercial, política i reguladora entre totes dues potències.
De la cimera d’aquesta setmana, els negociadors surten amb un nou Acord de Comerç Digital sota el braç, que complementarà l’actual Acord Econòmic i Comercial Global (CETA). La intenció és establir un marc "modern" per a aquest sector, millorant "la seguretat jurídica i la previsibilitat", facilitant els fluxos transfronterers de dades i augmentant la confiança "en l’economia digital per a empreses i consumidors".
En paral·lel, Ottawa s’ha compromès a participar en l’Empresa Comuna Europea de Computació d’Alta Rendiment (EuroHPC). Fonts comunitàries apunten que aquest moviment contribuirà a reforçar les connexions "entre recursos de supercomputació i aplanarà el camí per integrar encara més els nostres ecosistemes d’innovació en IA".
D’aquesta manera, els equips liderats per Von der Leyen i el primer ministre canadenc, Mark Carney, es comprometen a "aprofundir la cooperació" en àmbits com la recerca, la innovació i les tecnologies emergents. En aquest sentit, un dels objectius passa ara per integrar el Canadà en el programa Horitzó Europa, amb especial atenció a matèries estratègiques com la "intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques, els semiconductors, la fotònica i la computació avançada".
Les negociacions també han reservat un espai específic per a les petites i mitjanes empreses. Ambdues parts volen facilitar que les pimes puguin accedir a les infraestructures digitals, els coneixements especialitzats, els instruments de finançament i les oportunitats de recerca pertinents. Es tracta d’estendre els beneficis d’aquesta cooperació tecnològica més enllà de les grans companyies i afavorir la participació del teixit empresarial de totes dues economies.
Interoperabilitat reguladora i accés recíproc als mercats d’IA
La declaració final reserva un apartat explícit per a la seguretat de la intel·ligència artificial i la interoperabilitat dels models i sistemes emergents, així com dels respectius marcs regulatoris digitals. Un compromís amb què Brussel·les i Ottawa busquen aproximar els seus ecosistemes tecnològics i facilitar l’activitat de les empreses en tots dos mercats.
"Donarem suport a l’accés recíproc als nostres respectius mercats digitals, fins i tot en l’àmbit dels serveis i infraestructures de núvol i IA", recull el document subscrit per ambdues parts.
La cooperació no es limita, per tant, a l’intercanvi comercial, sinó que incorpora una dimensió reguladora amb què totes dues potències aspiren a reforçar la compatibilitat dels seus respectius marcs normatius. Una aproximació especialment rellevant en un context marcat pel desenvolupament de noves obligacions digitals i la creixent importància estratègica de les infraestructures de computació i els serveis al núvol.
Matèries primeres crítiques, inversions i política de Competència
En el capítol econòmic, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha assolit un acord per facilitar les inversions europees en recursos canadencs, especialment en l’àmbit de les matèries primeres crítiques. Una iniciativa que s’emmarca en els esforços comunitaris per diversificar les seves cadenes de subministrament i reforçar l’accés a recursos considerats estratègics per a la indústria europea.
De la mateixa manera, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, hauria aconseguit estretir la coordinació entre les autoritats de Competència de totes dues potències, amb l’objectiu d’"abordar de manera més eficaç les conductes anticompetitives i fomentar un mercat més obert".
La declaració que posa punt final a dos dies de treball a l’altra banda de l’Atlàntic també reconeix la intenció del Canadà d’adherir-se al préstec de suport a Ucraïna de 90.000 milions d’euros que els europeus van acordar fa un any. Un moviment que incorpora una dimensió financera i de seguretat a l’acostament entre Brussel·les i Ottawa.
"Aspirem a crear oportunitats sense precedents per als nostres pobles i a oferir una cooperació ambiciosa en les àrees següents: comerç i cooperació reguladora; tecnologies digitals, de recerca i de comunicació; matèries primeres crítiques i energia; serveis i mercats financers; seguretat i preparació; i relacions entre persones", recull el comunicat conjunt.
Una associació sense l’etiqueta de membre associat
Més enllà dels acords sectorials, Carney sí que ha volgut recuperar durant la seva intervenció la proposta de convertir el Canadà en el primer Estat membre associat de la Unió Europea, una fórmula posada sobre la taula per la mateixa Ursula von der Leyen durant el seu discurs sobre l’estat de la Unió.
El primer ministre canadenc ha celebrat que totes dues potències estiguin estrenyent els seus vincles "tan estretament com sigui possible mai" amb l’objectiu de "crear oportunitats per als ciutadans". Tanmateix, el concepte de membre associat no apareix finalment recollit en les conclusions de la trobada, després que alguns Estats membres expressessin el seu escepticisme durant les reunions preparatòries.
L’absència d’aquesta denominació en el text final no suposa, per ara, l’abandonament de la iniciativa, encara que deixa pendent la definició del seu eventual abast polític i institucional. Brussel·les i Ottawa avancen així en la integració de les seves relacions comercials i reguladores sense concretar encara l’encaix del Canadà en aquesta nova fórmula d’associació.
"En els pròxims mesos determinarem l’escala substancial completa i l’abast d’aquesta nova forma de pertinença", ha afirmat Carney durant la roda de premsa posterior a la signatura dels acords.
El dirigent canadenc participarà, a més, el mes vinent en la reunió de la Comunitat Política Europea que se celebrarà a Dublín, així com en futures reunions del Consell Europeu. Una presència amb què totes dues parts pretenen donar continuïtat política a l’acostament i traslladar els compromisos assolits a Ottawa als pròxims encontres dels líders europeus.