La UE busca una relació sense etiquetes amb el Canadà: més que una associació, però sense arribar a l'adhesió
"Sense etiquetes". "Ho fem i ja veurem". "Jo soc més de fluir". "Per què hem de posar nom al nostre?". En temps de relacions obertes i poliamor, sembla que això del compromís ha passat de moda. Bé ho sap la Unió Europea, que, a escasses hores de seure a la taula amb el Canadà, encara "no sap ben bé què vol". Una cimera que havia estat programada sota la premissa del "hem de parlar", després que la presidenta Ursula von der Leyen oferís una mena de membresia associada, i que ara s'encamina cap al "no ets tu, soc jo".
Escasses hores abans que la dirigent comunitària, juntament amb el president del Consell Europeu, António Costa, aterrés a Ottawa, les delegacions diplomàtiques continuaven sense arribar a un acord sobre els termes exactes de les conclusions finals. "Estem parlant d'una associació política i institucional més àmplia i profunda, i de construir l'associació més estreta mai vista entre la UE i el Canadà", expliquen ara fonts comunitàries.
En un primer moment, el que Brussel·les proposava era declarar el país nord-americà com a "Estat membre associat", emplaçant a posteriors "treballs d'imaginació" per concretar els detalls d'aquesta col·laboració. No obstant això, la fórmula no ha acabat de convèncer tots els Estats membres.
Segons ha pogut confirmar Demócrata, capitals com Roma o Atenes van mostrar el seu descontentament durant les reunions diplomàtiques preparatòries de la cimera. Els gabinets van passar aleshores a referir-se a l'associació com una "Aliança per al Futur", una denominació menys compromesa jurídicament, però que manté intacta l'ambició política de la proposta.
"El que intentem fer és crear un espai comú per a la prosperitat i la seguretat econòmica", resumeix un diplomàtic pels passadissos del Consell Europeu.
Amics amb drets: una associació sense adhesió
"Una associació sense adhesió", resumeixen les fonts consultades. Fins a l'últim moment, els equips negociadors han estat treballant per dotar de contingut "una associació que s'acosti més a la membresia del que mai hàgim fet abans". Una fórmula inèdita amb què la Unió Europea pretén estrènyer els seus vincles amb Ottawa sense recórrer als mecanismes tradicionals d'integració comunitària.
La intenció és que aquesta nova relació s’articuli sobre tres grans pilars: polítiques, programes i governança. Costa considera que ambdues potències han estat "durant molt de temps amics propers", per la qual cosa ha arribat el moment d’elevar la relació "al següent nivell amb el llançament de l’Aliança per al Futur".
En el pla polític, les dues parts aspiren a aprofundir la seva col·laboració en àmbits com el clima, l’energia, la intel·ligència artificial, la innovació o la seguretat. Per a això, s’establiria un sistema de consultes que permetria a ambdues potències coordinar-se "en etapes clau, des de la concepció fins a la implementació" de les seves respectives iniciatives, amb l’objectiu de "limitar qualsevol barrera".
Brussel·les també busca que Ottawa participi més plenament en els programes comunitaris, ampliant la cooperació sota iniciatives com Horitzó Europa o Erasmus+. Els europeus volen "que la nostra gent pugui estudiar, investigar i innovar junta", reforçant així una integració que no es limitarà a les relacions diplomàtiques entre els respectius executius.
Una arquitectura institucional encara per definir
L’últim angle de l’equació és el marc institucional. Von der Leyen i Costa proposaran establir consultes regulars entre el Govern canadenc i la Comissió Europea. De fet, la presidenta de l’Executiu comunitari estarà acompanyada durant la seva visita per quatre vicepresidents executius i sis comissaris, una delegació que reflecteix la dimensió transversal que Brussel·les pretén atorgar a aquesta nova etapa.
Les mateixes fonts parlen d’estendre la col·laboració a altres nivells institucionals: "Que els parlaments facin consultes parlamentàries, que les regions es parlin entre si, que els tribunals es parlin entre si".
Es tractaria, per tant, de construir una estructura de cooperació que transcendeixi les trobades bilaterals entre dirigents i permeti establir canals permanents d’interlocució entre les diferents institucions dels dos territoris.
"Siguem honestos, és un territori poc explorat", reconeix un alt diplomàtic coneixedor dels detalls de les reunions prèvies a la cita. Malgrat això, els negociadors es marquen com a objectiu aprofundir en aquesta direcció durant els pròxims dotze mesos, treballant amb "ambició, confiança, creativitat i visió".
L’últim esborrany de conclusions de la cimera fa una crida a "establir una relació encara més estreta". Després de rebre el vistiplau dels Vint-i-set, Von der Leyen, Costa i Canadà segellaran un acord que "permetrà coordinar les nostres respostes davant reptes compartits".
D’aquesta manera, ambdues parts es comprometran a donar "continuïtat a aquests intercanvis mitjançant cimeres periòdiques i comitès ministerials de cooperació conjunts". La intenció és que la nova aliança no quedi reduïda a una declaració política, sinó que disposi de mecanismes estables per desenvolupar i supervisar els compromisos adquirits.
Del CETA al comerç digital: una relació que també mira cap a les empreses
La UE mira cap a Canadà com una reafirmació de la seva política de cooperació "en un món de creixent incertesa". Un acostament que també tindrà conseqüències en àmbits no estrictament polítics, especialment en les relacions econòmiques i comercials.
En aquest sentit, ambdues parts preveuen segellar un "acord històric" en matèria de comerç digital, concebut com una mena d’extensió de l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA), que actualment vertebra bona part dels intercanvis entre tots dos mercats.
Sense anar més lluny, la cimera també acollirà un fòrum de líders empresarials al qual assistiran els dos mandataris comunitaris, amb la pretensió de crear una estructura permanent de compromís corporatiu que comptarà amb els consellers delegats d’una dotzena de les principals companyies canadenques.
"El nostre compromís amb Canadà en tecnologies emergents va des de la intel·ligència artificial i la computació quàntica fins a la supercomputació", expliquen fonts comunitàries des de la rotonda Schuman.
Actualment, en virtut del CETA, totes dues potències mantenen suprimits els aranzels sobre el 98% de les línies aranzelàries, a més d’haver acordat l’eliminació gradual de pràcticament tots els restants. Una base comercial sobre la qual Brussel·les pretén construir una relació més profunda, estenent la cooperació cap a sectors estratègics i tecnologies emergents.
La col·laboració tampoc no es limita al terreny econòmic. Canadà és, a més, l’únic país no europeu que participa en la iniciativa de seguretat per a Europa (SAFE), l’instrument comunitari de préstecs destinat a mobilitzar inversions en defensa i afavorir les adquisicions conjuntes d’equipament militar per part dels Estats participants.
Carney i la recerca d’una tercera via sense convertir-se en un tercer bloc
El primer ministre canadenc, Mark Carney, ja va deixar clares les bases d’aquesta nova relació durant la seva intervenció de setembre davant del Parlament Europeu.
"No proposo un tercer bloc per convertir-se en rival de les grans potències, només que amb millors maneres", va sentenciar aleshores, tractant de diferenciar la seva proposta d’aquells que utilitzen el "poder per dominar els altres".
Canadà i la Unió Europea, defensa el dirigent canadenc, han de reforçar conjuntament la seva resiliència "perquè ningú no pugui controlar els nostres mercats oberts". Una reivindicació de la cooperació entre socis que comparteixen interessos econòmics i estratègics, però que també busquen reduir la seva exposició a les dependències exteriors.
Segons Carney, "la influència dels poderosos en una relació d’explotació col·lapsa molt abans que s’assoleixi la independència completa".
És precisament sobre aquesta premissa sobre la qual Brussel·les i Ottawa intentaran construir la seva nova aliança: una relació més estreta en el polític, l’econòmic i l’institucional, encara sense una fórmula jurídica definitiva que en permeti posar-li nom. De moment, la Unió Europea sembla tenir clar que vol fer el següent pas amb el Canadà. El que encara no ha resolt és com definir exactament el seu.