La Comissió Europea porta des de l'inici de la guerra a l'Iran i el tancament de l'Estret d'Ormuz estudiant les possibles mesures que des de Brussel·les es poden posar en marxa per pal·liar els efectes de l'escalada de preus a les butxaques dels ciutadans i de la indústria comunitària. Aquest escenari geopolític ha provocat una forta tensió en els mercats energètics internacionals, afectant directament Europa per la seva dependència estructural dels combustibles fòssils importats.
Entre les propostes que l'Executiu comunitari té previst tirar endavant es troben algunes com afavorir el teletreball, incentivar els desplaçaments en transport públic o flexibilitzar les ajudes d'Estat, amb l'objectiu d'alleujar tant la demanda energètica com l'impacte econòmic immediat. Aquestes mesures busquen actuar de manera ràpida, però també servir com a pont cap a una transformació més profunda del sistema energètic europeu.
Durant les pròximes setmanes, els líders dels Vint-i-set es donaran cita en una reunió de caràcter informal del Consell Europeu a Xipre, en la qual l'Executiu portarà a debat cadascuna de les mesures que pretén aprovar, tal com va avançar la presidenta Ursula von der Leyen dilluns passat. Es tracta d'una trobada clau en la qual s'intentarà alinear posicions entre els Estats membres en un moment d'alta incertesa.
Les mesures, segons va explicar la mateixa presidenta, seran "específiques, no generals, oportunes, ràpides i temporals", cosa que reflecteix la intenció de Brussel·les d'actuar amb precisió quirúrgica davant una crisi canviant. Els serveis comunitaris ja treballen en dos escenaris diferenciats: un de més immediat, en el qual s'inclourien recomanacions perquè els Estats membres redueixin la demanda energètica, i un altre de més estructural, enfocat a prevenir possibles xocs futurs i reforçar la resiliència del sistema energètic europeu.
En aquest context, la Agència Internacional de l'Energia va arribar a posar sobre la taula idees com el foment del teletreball, la reducció de l'ús d'edificis públics o la promoció d'hàbits de consum més eficients, tot això amb l'objectiu de descongestionar el sistema energètic en moments d'alta tensió. Es tracta de mesures de baix cost i ràpida implementació que ja van demostrar la seva eficàcia en crisis anteriors.
Un conjunt d'accions que el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, va dir estar valorant després d'una reunió amb els ministres d'Energia dels Vint-i-set. Segons diverses informacions publicades per mitjans com El País i confirmades per fonts comunitàries, aquestes propostes podrien veure's reflectides en el pla que Brussel·les donarà a conèixer en els pròxims dies.
Segons la vicepresidenta Teresa Ribera, el paquet de mesures serà "bastant equilibrat entre enfortir mesures estructurals i extraordinàries per als supòsits d'emergència". En conversa amb la premsa, va explicar que Brussel·les busca llançar una recomanació general de moderació, contenció, estalvi i eficiència, apel·lant tant a governs com a ciutadans i empreses.
Trobar solucions a la crisi actual dins de la regulació ja vigent és una de les prioritats de l'Executiu comunitari. En aquest àmbit, entren en joc instruments com els contractes per diferències, els contractes a llarg termini o el paquet de xarxes, amb l'objectiu d'"agilitzar coses" i accelerar la transició energètica. Es tracta de reforçar mesures estructurals que ja estaven previstes, però la implementació de les quals avançava a un ritme més lent del desitjat.
A més a més, la Comissió planeja tirar endavant una certa flexibilització que permeti augmentar la liquiditat en els mercats de CO₂, facilitant així el funcionament del sistema de comerç d'emissions. A això s'hi suma la possibilitat d'ampliar mecanismes com la compensació del preu de l'electricitat o la compensació pels costos indirectes del CO₂ dins del marc dels ajuts d'Estat. Aquestes eines busquen alleujar la pressió sobre sectors industrials especialment exposats a l'augment dels costos energètics.
En aquest sentit, s'està discutint quines mesures estructurals es poden flexibilitzar i quin tipus de suports específics es poden autoritzar per als sectors particularment afectats, basant-se en l'experiència adquirida durant crisis anteriors, com la del 2022. L'objectiu és evitar errors del passat i dissenyar una resposta que sigui eficaç sense comprometre l'estabilitat a llarg termini.
Una altra de les propostes que està sent valorada per l'Executiu comunitari és la plantejada pel ministre espanyol d'Economia, Carlos Cuerpo, juntament amb altres socis europeus, sobre la possibilitat de recuperar un impost als beneficis extraordinaris de les companyies energètiques.
Ribera ha confirmat que s'està analitzant com articular aquesta mesura perquè sigui compatible amb el marc jurídic de la Unió Europea i si els Estats membres desitgen avançar-hi dins del seu marge fiscal. "En principi hi ha una voluntat de donar suport a una mesura d'aquestes característiques, amb dificultats tècniques, perquè una mesura fiscal requeriria unanimitat", va assenyalar la vicepresidenta.
Aquest tipus de gravamen ja va ser aplicat durant la crisi energètica del 2022, tot i que la seva reedició presenta importants desafiaments polítics i tècnics. De fet, una mesura d'aquestes característiques requeriria el suport unànime dels Vint-i-set, un escenari que de moment no sembla probable, ateses les diferències entre els Estats membres.
Durant el tancament de l'Estret d'Ormuz, Europa ha vist com es reduïa significativament el seu accés a recursos energètics clau com el gas, el petroli o el combustible d'aviació, cosa que ha tingut efectes directes en nombrosos processos industrials. Aquesta situació ha posat de manifest la vulnerabilitat del model energètic europeu.
Per aquest motiu, Ribera insisteix en la necessitat de afavorir l'estalvi i l'eficiència energètica a través de l'electrificació, així com d'impulsar fonts alternatives que redueixin la dependència exterior. En paral·lel, s'han reactivat debats sobre el desenvolupament de tecnologies com el biogàs, el biometà o l'hidrogen, considerades clau per diversificar el mix energètic.
Serà previsiblement el mes vinent quan el Col·legi de Comissaris doni llum verda a noves iniciatives legislatives destinades a actuar sobre altres components del cost de l'energia, com els impostos elèctrics i els càrrecs de xarxa. En aquest punt, la Comissió insisteix que una part important del preu final de l'electricitat no depèn únicament del mercat majorista, sinó també de factors fiscals i regulatoris que varien entre els Estats membres.
La Comissió és conscient que els ciutadans estan sentint de forma immediata l'impacte del tancament de l'Estret d'Ormuz "a la benzinera, al supermercat i en les factures de la llar". La mateixa Von der Leyen ha subratllat que no es tracta d'una crisi llunyana, sinó d'una situació en què "tot està connectat" i els efectes de la qual són directes en la vida quotidiana dels europeus.
El diagnòstic que fa Brussel·les apunta clarament a la dependència dels combustibles fòssils com una de les principals causes del xoc actual. Per això, l'estratègia comunitària passa per ampliar la producció d'energia local, assequible i fiable, accelerant la transició cap a fonts renovables i, en alguns casos, nuclears.
Aquest canvi estructural es presenta com una via per reforçar la sobirania energètica europea, reduir l'exposició a crisis externes i avançar cap a un model més sostenible. No es tracta només de respondre a l'emergència actual, sinó de posar les bases d'un sistema capaç d'anticipar-se a futures crisis.
En qualsevol cas, la Comissió Europea demana encara més temps per tancar tots els detalls abans de presentar la seva proposta definitiva la setmana que ve. A mesura que evolucionen les tensions internacionals, l'Executiu comunitari mira de equilibrar la resposta immediata a la crisi amb una estratègia a llarg termini que permeti a Europa deixar de reaccionar de manera improvisada davant de cada nova pertorbació.
L'objectiu final és construir un sistema energètic més resilient, integrat i coordinat a escala comunitària, capaç de garantir el subministrament, contenir els preus i protegir tant els ciutadans com el teixit productiu europeu davant de futures crisis.