Un hacker a la Comissió Europea? «Ningú no és immune», diu Brussel·les

La campanya, detectada el 22 d’octubre, hauria recorregut a eines d’intel·ligència artificial per localitzar vulnerabilitats en plataformes internes de la institució. Brussel·les va suspendre temporalment diverses aplicacions, va informar el Supervisor Europeu de Protecció de Dades i manté oberta una investigació per determinar l’abast dels incidents

7 minuts

157bb0a1 e50a 4b0d bc96 473eaf96da4e
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

7 minuts

Que Europa està en el punt de mira d’una onada de ciberatacs ja no sorprèn ningú. Els funcionaris comunitaris han incorporat el terme "guerra híbrida" al vocabulari habitual de les institucions, juntament amb altres conceptes que s’han convertit en protagonistes de l’agenda europea, com ara competitivitat, resiliència o autonomia estratègica. Tanmateix, aquesta vegada l’objectiu d’una d’aquestes operacions ha estat el propi cor de l’Executiu comunitari. La Comissió Europea va ser víctima l’octubre d’una campanya de ciberatacs orquestrats mitjançant intel·ligència artificial, un episodi que torna a posar a prova la seguretat dels sistemes sobre els quals descansa bona part del funcionament de les institucions europees.

Segons ha confirmat un alt funcionari europeu, l’incident es va detectar el passat 22 d’octubre, tot i que la seva confirmació oficial a nivell intern no va arribar fins quatre dies després. Brussel·les sosté que va reaccionar "immediatament", va obrir una investigació i va adoptar mesures preventives per contenir l’amenaça. La campanya hauria aprofitat eines d’intel·ligència artificial disponibles públicament per identificar vulnerabilitats en els serveis digitals de la institució.

Tot i que diferents funcionaris consultats rebaixen l’abast del que ha passat, l’incident podria haver afectat algunes de les plataformes que utilitzen els treballadors comunitaris per actualitzar informació relativa als seus salaris o vacances. Es tracta, per tant, de sistemes interns vinculats a la gestió del personal, l’exposició dels quals torna a evidenciar que la superfície de risc de les administracions públiques no es limita als serveis que presten a ciutadans i empreses. "Jo vaig rebre el meu sou, més els valdria", ironitza el personal a la capital europea.

European Council -

"Les eines assistides per IA poden utilitzar-se indegudament per detectar vulnerabilitats", explica una font de l’Executiu comunitari, que confirma que no es tractava d’un únic episodi aïllat, sinó de "una sèrie d’incidents". La Comissió insisteix que és conscient del context d’amenaces en què opera i admet que cap institució està al marge d’aquest tipus d’operacions. "Ningú és immune", reconeixen des de Brussel·les.

La intel·ligència artificial com a eina d’intrusió

Un dels elements més rellevants de l’incident és el possible ús d’ARTEX, una plataforma d’intel·ligència artificial dissenyada per automatitzar proves de penetració i localitzar vulnerabilitats en sistemes informàtics. El seu desenvolupament respon, en principi, a una finalitat legítima: permetre que els equips de ciberseguretat autoritzats identifiquin bretxes en les seves pròpies infraestructures i puguin corregir-les abans que tercers en facin ús.

Tanmateix, l’ús d’aquest tipus d’eines també planteja nous riscos. El FBI ha alertat que ciberdelinqüents estarien recorrent a ARTEX per automatitzar determinades fases de les seves operacions, transformant una tecnologia concebuda per reforçar la seguretat en un instrument potencialment capaç de facilitar intrusions.

El seu funcionament permet connectar-se a models externs d’intel·ligència artificial, com ChatGPT, i coordinar diferents agents capaços d’executar tasques de ciberseguretat de manera automatitzada. Entre les seves possibilitats hi figuren el reconeixement de xarxes exposades, la identificació de configuracions febles i la cerca d’informació sensible. L’automatització permet reduir el temps i els recursos necessaris per localitzar punts vulnerables, la qual cosa amplia les capacitats d’actors maliciosos i complica la resposta dels equips encarregats de protegir les infraestructures.

Hauria estat el CERT-UE, l’organisme comunitari especialitzat en la resposta a incidents de ciberseguretat, el que hauria identificat l’ús d’aquesta tecnologia en la campanya contra els serveis europeus. L’episodi reflecteix una de les principals preocupacions de les autoritats de seguretat: que eines d’IA accessibles públicament puguin utilitzar-se per accelerar operacions que abans exigien més coneixements tècnics i una intervenció humana més intensa.

La amenaça, a més, no es produeix en un context de tranquil·litat precisament per a les infraestructures digitals europees. L’incident a la Comissió s’ha conegut amb prou feines sis dies després d’una caiguda generalitzada dels sistemes de Microsoft, en un escenari marcat per una successió d’atacs i disrupcions que han afectat serveis essencials, des de cadenes de distribució fins al transport aeri. L’acumulació d’episodis ha elevat la pressió sobre les institucions i empreses europees per reforçar els seus mecanismes de prevenció i resposta.

Brussel·les suspèn aplicacions i activa els protocols de seguretat

En ser preguntat per allò que havia passat, el servei de portaveus de la Comissió s’ha esforçat per emmarcar l’incident dins de l’onada d’amenaces que es registra a escala internacional durant les últimes setmanes i mesos. L’Executiu evita presentar-ho com un episodi excepcional, tot i que reconeix que ha hagut d’activar els seus mecanismes de protecció."Puc confirmar que la Comissió ha pres recentment les mesures necessàries en resposta a una campanya detectada", va afirmar aquest dijous el responsable de sobirania digital, Thomas Regnier.

La resposta dels serveis comunitaris va incloure la suspensió temporal de diverses aplicacions que figuraven entre les principals sospitoses d’estar relacionades amb l’origen de la vulnerabilitat. Aquestes eines s’haurien restablert posteriorment, un cop adoptades les mesures de protecció corresponents. A més, Regnier va assegurar que la institució va informar de la situació el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD), l’autoritat independent encarregada de vetllar pel compliment de les normes de protecció de dades per part de les institucions i organismes de la Unió. La comunicació resulta especialment rellevant per la possible exposició de plataformes internes que gestionen informació vinculada als empleats comunitaris.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Kaja Kallas Philipp von Ditfurth/dpa -

"La investigació encara està en curs", va afegir el responsable comunitari. De moment, les fonts consultades sostenen que no s’ha detectat cap filtració de dades que afecti tot el personal de la Comissió. La institució evita, però, donar per tancada la investigació i manté obertes les indagacions per determinar l’abast dels incidents i les possibles conseqüències sobre els seus sistemes.

La Comissió justifica el silenci per raons de seguretat

Un dels aspectes que envolten l’episodi és el temps transcorregut entre la detecció de la campanya i el seu coneixement públic. La informació ha transcendit a través de la premsa europea, mentre que l’Executiu comunitari defensa que va actuar conforme als seus protocols habituals i que la gestió d’aquest tipus d’incidents exigeix preservar determinats detalls mentre es desenvolupa la investigació. "El primer pas és que, quan t’enfrontes a una campanya cibernètica, aquestes mesures no les vols fer públiques perquè siguin eficaces", va respondre Regnier quan va ser preguntat pels motius que van portar els serveis comunitaris a no informar públicament del que havia passat en un primer moment.

Al complex Berlaymont insisteixen que s’han "seguit els procediments segons la pràctica habitual". La justificació es recolza en la necessitat d’evitar que la difusió prematura d’informació sobre les mesures de contenció pugui comprometre’n l’eficàcia o proporcionar pistes als responsables dels atacs. Una cautela que, tanmateix, torna a obrir el debat sobre l’equilibri entre la transparència institucional i la seguretat de les infraestructures digitals.

La Comissió tampoc no vol, per ara, entrar a valorar qui podria estar darrere de l’operació, quins en eren els objectius o quin tipus d’informació pretenia obtenir. L’argument és, de nou, la seguretat de la investigació. Des de Brussel·les sí que descarten que l’atacant hagi sol·licitat algun tipus de rescat econòmic a l’Executiu comunitari, cosa que allunya, almenys per ara, la hipòtesi d’un atac de ransomware amb exigències de pagament.

La ciberseguretat, una altra prioritat de l’autonomia estratègica europea

L’incident arriba en un moment en què la Comissió intenta reforçar la seva capacitat de resposta davant de les amenaces digitals. El passat estiu, l’Executiu va presentar un pla d’acció per millorar la protecció dels seus sistemes i preparar-se davant d’un entorn en què els ciberatacs formen part de les eines de pressió emprades contra institucions, empreses i serveis públics.

La qüestió va més enllà de la seguretat informàtica d’una institució concreta. La Comissió és el principal motor de la iniciativa legislativa europea i concentra una part substancial de l’activitat administrativa i reguladora dels Vint-i-set. Una interrupció dels seus sistemes o una eventual exposició d’informació interna pot afectar tant el seu funcionament quotidià com la confiança en la capacitat de les institucions per protegir les seves pròpies infraestructures. A més, l’ús de la intel·ligència artificial afegeix una dificultat addicional. Les mateixes tecnologies que permeten millorar la detecció d’amenaces i reforçar els sistemes defensius poden ser aprofitades per tercers per identificar bretxes, automatitzar processos i ampliar l’abast de les seves operacions. La cursa entre les capacitats ofensives i defensives de la intel·ligència artificial s’ha convertit així en un dels nous fronts de la seguretat europea.

Brussel·les fa mesos que reclama als estats membres i al sector privat que pugin els seus estàndards de protecció i redueixin les dependències estratègiques en àmbits tecnològics crítics. Ara, el repte arriba directament a la institució que impulsa bona part d’aquesta agenda. La investigació continua oberta i encara queden preguntes per respondre sobre l’origen, l’abast i els objectius de la campanya. Però el missatge que deixa l’episodi és difícil d’ignorar. Ni el cor administratiu de la Unió Europea està a salvo d’una amenaça que evoluciona al ritme de la intel·ligència artificial.