El Parlament Basc ha desestimat una iniciativa d’EH Bildu que instava el Govern Basc a «assumir subsidiàriament» el finançament de les bonificacions del transport públic que poguessin quedar sense suport total o parcial per part de l’Estat el 2027.
La moció de la coalició abertzale va ser rebutjada aquest dijous en el Ple de la cambra autonòmica, en recollir 47 vots en contra (PNV, PSE-EE, PP i Vox) i 28 a favor (EH Bildu i Sumar).
En el seu text, EH Bildu reclamava a l’Executiu autonòmic «defensar i impulsar» dins de l’Autoritat del Transport d’Euskadi la continuïtat dels descomptes en el transport públic per al 2027. Actualment, aquestes rebaixes es sufraguen amb un 20% aportat pel Govern d’Espanya, un 10% pel Govern Basc i un altre 10% per les diputacions forals.
Per aquest motiu, la formació sobiranista proposava articular els instruments econòmics necessaris per assegurar el 2027 la continuïtat de les polítiques de bonificació del transport públic a Àlaba, Bizkaia i Gipuzkoa. En concret, reclamava al Govern Basc «assumir subsidiàriament el finançament de les bonificacions que puguin quedar sense finançament, totalment o parcialment, per part d’altres administracions públiques, de manera que aquesta situació no tingui un impacte econòmic directe en les persones usuàries».
El text també instava l’Executiu a aplicar i desenvolupar l’article 26 de la Llei de mobilitat sostenible, que regula un sistema de bonificació comú per al transport públic d’Euskadi, «d’acord amb criteris d’habitualitat en l’ús i nivells de renda de les persones usuàries».
A més, plantejava que, dins de l’Autoritat del Transport d’Euskadi i en coordinació amb les diputacions forals, els consorcis de transport i la resta d’institucions competents, es definís i implantés un esquema harmonitzat de descomptes i bonificacions per a tota la Comunitat Autònoma Basca, prenent com a referència el model MUGI de Gipuzkoa i el sistema d’incentius lligats a l’habitualitat.
Segons la moció, aquest model hauria de «avançar cap a un sistema tarifari progressiu basat en l’habitualitat de l’ús i en la renda de les persones usuàries, a fi de garantir una major equitat social, un ús més eficient dels recursos públics i un impuls efectiu de l’ús del transport públic als tres territoris històrics».
NOU MODEL DE GESTIÓ
La proposta d'EH Bildu també exigia al Govern presentar davant el Parlament, en un termini màxim de sis mesos, els avenços en la definició del model de gestió i en els desenvolupaments tècnics, administratius i d'interoperabilitat necessaris per a la seva implantació, així com un calendari detallat, amb el propòsit de posar-lo en marxa abans que finalitzi la legislatura.
En paral·lel, es van debatre diverses esmenes. La del PP va ser rebutjada. En ella, els populars demanaven al Govern Basc dotar Euskadi de "un sistema tarifari propi, estable i prou finançat, que no depengui cada any de pròrrogues estatals de caràcter conjuntural i que ofereixi certesa a les persones-usuàries i als operadors abans de l’inici de cada exercici".
El PP demanava també revisar l’esquema de tarifes, "prestant especial atenció als col·lectius que més depenen del transport públic", entre ells joves, persones grans, persones amb discapacitat, famílies nombroses i usuaris freqüents, "avançant cap a bons i descomptes progressius en funció de la freqüència d’ús que fidelitzin els viatgers més enllà dels descomptes temporals".
JOVES I MENORS
Tampoc no va prosperar l’esmena de Sumar, que exigia a l’executiu basc garantir, en coordinació amb la resta d’administracions competents i en el marc de l’Autoritat del Transport d’Euskadi, el manteniment durant 2027 de les bonificacions actuals en el transport públic, "preservant com a mínim el descompte general del 40%, el descompte juvenil del 50% i la gratuïtat per a menors de 15 anys".
Sumar reclamava, a més, que dins de l’Autoritat del Transport d’Euskadi s’hi fixés "un marc de finançament compartit entre el Govern Basc, les diputacions forals i els ajuntaments, d’acord amb les seves respectives competències, que garanteixi el manteniment de les bonificacions".
L’esmena preveia que, si es produís una reducció o retirada de les aportacions de l’Estat, les institucions basques assumissin de forma conjunta el finançament necessari, "sense traslladar el seu cost a les persones usuàries".
Finalment, va tirar endavant l’esmena conjunta de PNV i PSE-EE, aprovada amb 39 vots favorables de totes dues formacions, 28 en contra (EH Bildu i Sumar) i vuit abstencions (PP i Vox). El text insta el conjunt d’institucions i entitats amb competències en transport públic a mantenir les bonificacions en les tarifes, «sempre i quan es mantinguin les condicions recollides en la regulació estatal que permet establir la bonificació en el transport».
En cas que s’alterin les condicions fixades en la normativa estatal que habilita aquestes bonificacions, l’esmena estableix que totes aquestes institucions «es comprometin a mantenir la bonificació del 20% en les tarifes dels títols de transport personalitzats i els abonaments», un compromís que ja ha estat assumit dins de l’Autoritat del Transport d’Euskadi.
Així mateix, el text aprovat reclama accelerar la definició, planificació i posada en marxa d’un sistema de descompte «progressiu i definitiu basat en la renda i en l’ús del transport públic».