El Departament de Justícia i Drets Humans augmentarà l’any vinent el seu pressupost un 7,7%, fins a assolir els 397,7 milions d’euros, amb l’objectiu de reforçar els serveis públics, millorar l’atenció a les víctimes i consolidar les polítiques de memòria democràtica.
La consellera de Justícia i Drets Humans, María Jesús San José, ha defensat al Parlament Basc els comptes del seu departament per a 2027, que suposen un creixement proper als 28,5 milions d’euros respecte de l’exercici anterior.
Tal com ha subratllat, Justícia i Drets Humans són “dues dimensions inseparables d’una mateixa responsabilitat pública: garantir els drets de les persones i enfortir la nostra democràcia”. Al seu parer, aquest enfocament resulta especialment rellevant “en un moment social i polític en què assistim, amb preocupació, a dinàmiques que qüestionen els drets humans i l’Estat de dret, que banalitzen o justifiquen la violència i que alimenten la deshumanització de qui pensa o és diferent”.
El capítol destinat a personal ascendeix a 222 milions d’euros. A més, es consignen 18 milions per al torn d’ofici i de guàrdia de l’advocacia i 1,13 milions per a la procuradoria, amb la finalitat d’assegurar l’assistència jurídica gratuïta i evitar que algú quedi exclòs per motius econòmics.
L’atenció a les víctimes continuarà sent “prioritària”, tal com ha recalcat San José. Es manté una partida d’1,2 milions per al Servei d’Assistència a la Víctima i es reforcen els fons destinats a l’assistència jurídica a víctimes de violència de gènere a través dels col·legis de l’advocacia dels tres territoris històrics.
La dotació per a Justícia juvenil i Punts de Trobada Familiar s’eleva fins a gairebé 21 milions d’euros, mentre que el Servei de Gestió Penitenciària disposarà de 9,1 milions. Aquestes quantitats permetran sostenir l’atenció a menors i famílies en situacions complexes, així com consolidar els programes socioeducatius i de reinserció.
En matèria penitenciària, es reserven 3,66 milions d’euros per a les retribucions de les més de 630 persones internes que treballen als tallers i serveis de l’Agència Basca de Reinserció Social Aukerak en els centres penitenciaris, cosa que representa el 60% de la població reclusa en condicions de treballar.
D’aquesta manera, ha indicat la consellera, el sistema penitenciari basc “seguirà avançant sobre els principis de seguretat, dignitat i reinserció, facilitant oportunitats per a la incorporació social i laboral després del compliment de les penes”.
La Direcció de Justícia Digital i Infraestructures passarà el 2027 de 46,7 a 60,8 milions d’euros, amb un increment superior a 14 milions que permetrà impulsar la transformació tecnològica i renovar les infraestructures judicials.
Entre les principals actuacions previstes hi figura la continuació de les obres de l’edifici de Telefónica a Bilbao, la reforma de l’última planta del Palau de Justícia de San Martín, a Donostia-San Sebastián, i la compra de nous locals a Vitoria-Gasteiz. Així mateix, es destinen 575.000 euros a l’adaptació d’espais al nou model d’oficina judicial, a la millora de l’atenció a menors i a garantir recorreguts segurs i diferenciats per a víctimes i persones investigades o acusades.
El pressupost també reserva 950.000 euros per al manteniment dels edificis judicials. La modernització tecnològica i de les infraestructures persegueix millorar l’atenció a la ciutadania i assegurar una Justícia més accessible i eficient.
Drets Humans, memòria i convivència
L’àrea de Drets Humans, Memòria i Convivència disposarà de 12,4 milions d’euros, sumant els 7,15 milions de la Direcció i els 5,25 milions destinats a l’Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans, Gogora, amb l’atenció, el reconeixement i la reparació de les víctimes com a eix central.
Es mantenen les línies de col·laboració amb associacions i fundacions com AVT, COVITE, Fundació Víctimes del Terrorisme, Fundació Fernando Buesa i Fundació Egiari Zor, amb aportacions d’entre 55.000 i 64.000 euros, a més de les convocatòries de concurrència competitiva.
San José ha remarcat que “no estem davant una mera política de subvencions, sinó davant una política de col·laboració institucional” perquè les associacions “aporten experiència, coneixement i una perspectiva insubstituïble clau per dissenyar i desenvolupar polítiques públiques adreçades a les víctimes, i per això volem seguir enfortint aquesta relació”.
En el terreny dels drets humans, ha insistit que constitueixen «una responsabilitat pública permanent», per la qual cosa ha cridat a avançar cap a una societat «cada vegada més conscient dels seus drets, més compromesa amb la seva defensa i més preparada per respondre davant qualsevol vulneració».
El pressupost preveu 675.000 euros per donar suport a organitzacions socials que impulsen projectes de promoció dels drets humans, 125.000 euros per a entitats locals i 250.000 euros per als Bonos Elkarrekin. Gràcies a això, es mantindran programes com Adi-Adian i la Comunitat d’Aprenentatge, juntament amb altres iniciatives de sensibilització i formació en drets humans desenvolupades amb universitats, centres educatius i entitats socials.
També es mantindran les mesures de protecció de les persones defensores dels drets humans i l’acompanyament a les persones refugiades i desplaçades.
Impuls a Gogora i a la memòria democràtica
Gogora reforça la seva tasca d’investigació i recuperació de testimonis, amb una assignació que se situa en 5,25 milions d’euros. Entre les seves principals línies de treball seguiran destacant la investigació, la recopilació de testimonis i la difusió de la memòria democràtica.
Aquest institut continuarà cooperant amb institucions de Navarra, Euskadi i el departament francès de Pirineus Atlàntics mitjançant el Consorci per a les Memòries Democràtiques i Identitats Transfrontereres.
Al mateix temps, ampliarà el banc de testimonis de persones represaliades pel seu diversitat sexual durant el franquisme i fins a la dècada de 1990a, començarà a recollir testimonis relacionats amb la violència de persecució i extorsió, i posarà en marxa una investigació sobre les persones afectades per la poliomielitis durant la dictadura, «una reivindicació històrica d’aquestes víctimes recollida en la Llei de Memòria Històrica i Democràtica d’Euskadi», segons ha explicat San José.
Paral·lelament, s’impulsaran estudis sobre les exhumacions primerenques realitzades a Euskadi entre 1976 i 1980. Amb el propòsit que Gogora es consolidi com a centre de referència en l’anàlisi de la violència de motivació política i en la construcció de les memòries, es millorarà la gestió de la web de l’institut, facilitant l’accés públic i gratuït a la documentació digital i posant a disposició dels centres educatius materials pedagògics ajustats a la realitat de cada municipi.