La setmana vinent es posarà en marxa al Parlament Basc el ponència encarregat d'analitzar les esmenes registrades a les dues proposicions de llei del PNB i EH Bildu per a la reforma de la Llei d'Ocupació Pública, norma que regula els perfils lingüístics en l'Administració.
Aquest òrgan de treball es formarà l'1 de juny al si de la Comissió d'Institucions, Governança Pública i Seguretat, presidida per la jeltzale Olatz Peón, i a partir de llavors iniciarà l'estudi detallat de les modificacions plantejades als textos impulsats pel PNB i la coalició sobiranista.
Amb la posada en marxa de la ponència, els grups de la Cambra començaran l'anàlisi i la discussió de les esmenes presentades a les iniciatives legislatives, un procés que culminarà en l'elaboració d'un informe de ponència que haurà de passar per comissió abans de ser remès al ple per al seu debat i votació.
El període per registrar esmenes va finalitzar el 30 d'abril. El PNB va introduir tres canvis a la seva pròpia proposició amb l'objectiu de reforçar la seguretat jurídica de les exigències relatives al coneixement de l'euskera en les convocatòries d'ocupació pública a Euskadi.
La formació jeltzale va defensar que les administracions puguin convocar places amb perfil lingüístic la obligatorietat del qual es retardi en el temps. Així, es permetria accedir inicialment al lloc sense acreditar el perfil, atorgant un marge per obtenir-lo, amb el compromís que la pròpia administració proporcioni la formació necessària.
EH Bildu, per la seva banda, va registrar sis esmenes a les dues proposicions de llei (quatre a la seva i dues a la del PNB) amb la intenció de fixar com a regla general que el domini de les dues llengües oficials sigui requisit obligatori per accedir a l'ocupació pública, i incorporar un índex de progressivitat que determini, mitjançant la modificació de l'article 187 de la Llei d'Ocupació Pública, en quines places es pot posposar l'exigència de l'euskera.
El PSE-EE va plantejar una esmena per mantenir en la llei els Índexs d'Obligat Compliment que fixen els perfils lingüístics en l'Administració, llevat de les administracions ubicades en els "arnasgune", on l'ús de l'euskera supera el 80%, que podrien quedar fora de l'aplicació general.
El PP va ser el grup que més esmenes va presentar, amb un total de 38. Entre altres qüestions, proposa limitar al 50% el màxim de places amb euskera a les OPE i rebutja que s'hagi d'assignar perfil lingüístic a la totalitat dels llocs, segons recullen les seves propostes de modificació de la Llei d'Ocupació Pública.
Converses entre PNB i EH Bildu
La constitució de la ponència coincidirà amb la continuïtat dels contactes entre PNB i EH Bildu per mirar de tancar un acord sobre la reforma legal. Ambdues formacions compten amb 27 escons cadascuna i, si no aconsegueixen un enteniment, s'arrisquen que les seves respectives iniciatives decaiguin en el tràmit parlamentari.
Després que fracassés la negociació entre el PNB i el seu soci de Govern, el PSE-EE, per assolir un pacte que garantís l'aprovació del seu text a la Cambra, els jeltzales van celebrar el passat 21 de maig la seva primera reunió formal amb EH Bildu a la seu del Parlament Basc.
Aquest dijous, la presidenta del GBB del PNB, Euge Arrizabalaga, va assenyalar que veu "molt difícil, per no dir impossible", assolir un acord entre ambdues forces perquè les iniciatives que han presentat contenen "esquemes i argumentacions jurídiques totalment oposades". Per aquest motiu, va reiterar la seva crida a EH Bildu perquè s'abstingui i permeti tirar endavant en el ple la proposta jeltzale.