Galícia afronta un nou episodi d’escassetat d’aigua tot i l’arribada de pluges previstes per a aquest cap de setmana. La Xunta ha ampliat l’alerta a 59 municipis de les províncies de A Coruña i Pontevedra, després d’incorporar els sistemes d’abastiment de Ferrol, A Coruña, la costa de Pontevedra i Vigo. Altres 64 municipis romanen en prealerta.
La decisió, adoptada per l’Oficina Tècnica de la Sequía el 5 de novembre, respon al descens sostingut de les reserves hídriques i a l’evolució dels cabals dels rius. Tot i que les previsions meteorològiques apunten a un canvi de temps, les autoritats adverteixen que un episodi de precipitacions no n’hi ha prou per recuperar de manera immediata els recursos acumulats durant mesos.
Els embassaments d’abastiment de la demarcació Galícia-Costa es troben al 38,04% de la seva capacitat, segons les últimes dades de la Xunta. La xifra suposa gairebé 27 punts menys que en les mateixes dates de 2025.
Quins municipis estan en alerta per escassetat
L’ampliació incorpora quatre noves unitats territorials a les dues que ja estaven en alerta des d’agost. En total, són 59 municipis, tot i que alguns apareixen afectats només parcialment per la delimitació dels sistemes d’abastiment.
Ferrol i el seu entorn (14 municipis): Ares, Cabanas, A Capela, As Pontes de García Rodríguez, Cerdido, Fene, Ferrol, Mugardos, Narón, Valdoviño, Moeche, Neda, San Sadurniño i As Somozas.
Riu Verdugo, ria de Vigo i ria de Baiona (10 municipis): Fornelos de Montes, Gondomar, Mondariz, Nigrán, Oia, Pazos de Borbén, Redondela, Soutomaior, Vigo i Baiona.
Costa de Pontevedra (2 municipis): A Guarda i O Rosal.
Riu Mero, Arteixo i ria de A Coruña (2 municipis): A Coruña i Cambre.
A aquests 28 municipis se sumen els que ja estaven en alerta:
Riu Lérez (20 municipis): Beariz, Barro, Bueu, Campo Lameiro, Cangas de Morrazo, Cerdedo-Cotobade, A Estrada, Forcarei, A Lama, Marín, Meaño, Meis, Moaña, Moraña, Poio, Ponte Caldelas, Pontevedra, Sanxenxo, Silleda i Vilaboa.
Riu Anllóns (11 municipis): Arteixo, Cabana de Bergantiños, Carballo, Cerceda, Coristanco, Culleredo, A Laracha, Malpica de Bergantiños, Ponteceso, Tordoia i Zas.
La Xunta manté, a més, altres 64 municipis en prealerta, entre ells Santiago de Compostela, Ames, Ribeira, Noia, Vilagarcía de Arousa, Cambados, O Grove, Betanzos, Oleiros, Sada, Viveiro i Foz. En total, 123 municipis estan inclosos parcialment o completament en alguna de les zones afectades per l’escassetat.
Alertar no significa talls d’aigua
La declaració d’alerta és el segon nivell més elevat del sistema autonòmic de seguiment de l’escassetat. Permet intensificar les mesures d’estalvi i contempla la possibilitat de limitar usos no prioritaris, com el reg de jardins, l’ompliment de piscines o l’escombrada de carrers.
No obstant això, estar en alerta no implica que els veïns hagin de patir talls de subministrament ni que s’apliquin automàticament restriccions a tots els municipis. Les mesures concretes depenen de la situació de cada sistema d’abastament i de les decisions que adoptin les administracions responsables.
La prealerta, al seu torn, suposa una fase de vigilància reforçada. Els municipis han d’intensificar el seguiment dels seus consums i comunicar diàriament els seus cabals, a més de promoure un ús responsable de l’aigua.
La Xunta també manté la declaració de sequera prolongada a tota la demarcació Galicia-Costa. Es tracta d’una situació diferent de l’alerta per escassetat i tampoc implica, per si mateixa, restriccions en els usos i els consums.
Per què les pluges no recuperen els embassaments d’un dia per l’altre
L’arribada de precipitacions pot alleujar la situació, però no suposa una recuperació immediata de les reserves. Després de diversos mesos amb pluges per sota dels nivells habituals, l’aigua que cau primer ha d’humitejar els sòls i alimentar els llits dels rius abans de traduir-se en un augment significatiu del volum emmagatzemat als embassaments.
A més, una part de l’aigua es perd per infiltració al terreny i una altra torna a l’atmosfera mitjançant l’evaporació, especialment si es mantenen temperatures elevades. La intensitat i la distribució de les precipitacions també importen: no té el mateix efecte una pluja intensa i puntual que diversos episodis continuats repartits durant setmanes.
El problema s’agreuja quan els rius mantenen cabals baixos. Encara que plogui durant uns dies, les reserves necessiten temps per recuperar el dèficit acumulat i tornar a nivells que permetin afrontar nous períodes secs.
Les dades de la Xunta reflecteixen aquesta situació: els embassaments d’abastament de Galicia-Costa estaven al 38,04% de la seva capacitat, mentre que a les mateixes dates de l’any anterior s’hi situaven nivells gairebé 27 punts superiors.
Eiras, un dels punts més preocupants
La situació de l’embassament d’Eiras, que proveeix principalment Vigo i altres municipis del seu entorn, concentra bona part de la preocupació. Segons les dades publicades el 5 de novembre, la presa es trobava al 36,36% de la seva capacitat, enfront del 77,27% registrat en les mateixes dates de 2025.
L’embassament de Zamáns, que també proveeix una part de Vigo, estava al 37,62%. La situació ha portat la Xunta a anunciar una reducció del cabal ecològic dels rius Oitavén i Baíña per afavorir l’entrada d’aigua a les preses d’Eiras i Baíña. La mesura s’aplicarà durant el temps imprescindible, segons Augas de Galicia.
En el cas de Ferrol, l’embassament d’As Forcadas també presenta nivells baixos. La seva gestió correspon a l’àmbit municipal, per la qual cosa les possibles mesures sobre el cabal i el proveïment s’han d’abordar amb les administracions responsables.
La situació, per tant, no és idèntica en tots els sistemes. La declaració d’alerta agrupa territoris amb nivells de reserves i necessitats de proveïment diferents, per la qual cosa les mesures poden variar d’un municipi a un altre.
La recuperació dependrà de les properes setmanes
La Xunta ha decidit mantenir el seguiment dels recursos hídrics i demanar un consum responsable mentre evolucionen les precipitacions. L’arribada de pluges pot contribuir a millorar els cabals i les reserves, però el seu efecte dependrà de quant plogui, durant quant de temps i en quines zones de la demarcació.
Per ara, l’ampliació de l’alerta reflecteix que el dèficit acumulat continua sent important. La recuperació dels embassaments no dependrà d’un únic episodi de pluja, sinó que les precipitacions es mantinguin i permetin restablir progressivament els recursos hídrics.