El Govern ha assenyalat que no ha constatat un "increment alarmant" dels nivells de clorurs a laqüífer de Maó, ja que es mantenen en la mateixa línia de les medicions prèvies, si bé ha admès l’existència de dos sectors on la situació és "més preocupant".
Així ho ha exposat el conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, durant la seva intervenció en la Comissió d’Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l’Aigua del Parlament, en la qual ha donat compte de l’estat dels aqüífers de l’illa de Menorca.
El conseller ha comparegut aquest dimecres arran d’una pregunta escrita de la diputada del PSIB, Carolina Marquès, que reclamava les dades de la Xarxa de Control d’Aigües Subterrànies de Menorca de 2023 a 2026, qüestió que, segons ella, no s’hauria aclarit inicialment.
La parlamentària ha insistit que la seva sol·licitud cercava conèixer els resultats de la qualitat de l’aigua i els nivells dels pous de control, i ha censurat que aquesta informació no se li facilités perquè es considerava "massa tècnica", remetent-la, en el seu lloc, a la documentació publicada pel Govern a internet.
Per aquest motiu, ha retret a Lafuente que amb aquesta contestació "no hauria complert" el reglament del Parlament i, després de revisar la base de dades oficial, ha assegurat que els registres no s’actualitzen des de l’any passat. També ha criticat que se la remetés al pla hidrològic vigent, les anàlisis del qual abasten de 2013 a 2018.
A judici de Marquès, la intenció del conseller seria "amagar" la realitat dels aqüífers de Menorca, al·ludint que en els de Migjorn i s’Albaida la situació seria "alarmant", amb un descens acumulat de "diversos metres".
La diputada ha alertat que, mentre el Govern parla de recuperació dels aqüífers, "no diu" ni el volum ni la qualitat de l’aigua dolça disponible. Ha posat el focus en el cas de Maó, on de juny a agost el nivell hauria passat del 23 al 40% "sense pluges" durant l’estiu.
En aquest context, ha preguntat si s’ha produït risc d’intrusió marina i, en cas de descens de nivells, de quina manera s’hauria vist afectada la concentració de contaminants. També ha recordat que Menorca continua en situació de prealerta per sequera.
Lafuente ha replicat que la magnitud de la informació sol·licitada per la diputada era "enorme" i que per això se li va remetre als portals on ja consten les dades.
"Per part de la Conselleria, no hi ha cap inconvenient i se li remet a on es penja la informació sense interferència política i perquè ningú no digui als funcionaris quan ho han de fer", ha subratllat.
Al mateix temps, ha indicat que des del setembre s’han formulat gairebé 300 preguntes escrites a la Conselleria amb milers de dades, per la qual cosa ha recalcat que "no hi ha cap intenció d’amagar res".
El conseller ha detallat que la informació requerida afecta 223 punts de control, on s’han fet 3.940 mesures i 1.115 anàlisis. "La quantitat d’informació en una pregunta escrita era enorme i era impossible facilitar-li tota la informació", ha argumentat.
Marquès li ha retret que durant la seva compareixença hauria "evitat preguntes" i ha insistit en la seva acusació d'"amagar" dades, ja que la informació que suposadament havia de figurar en les pàgines web a les quals se li va adreçar "no estava publicada".
Igualment, ha defensat que la seva advertència sobre una possible salinització dels aqüífers deriva de la "manca de transparència" i ha tornat a citar el cas de Maó, que, segons ha afirmat, en els tres anys de legislatura s’hauria "buidad".
La diputada del PSIB ha recordat que a l’inici del mandat Menorca era l’illa amb millors reserves hídriques de Balears i que, segons el seu parer, ara acabarà com "la pitjor". També ha criticat que la inversió en el cicle de l’aigua "deixa molt a desitjar".
A més, ha preguntat quants metres cúbics s’haurien extret dels pous de Menorca i ha qüestionat que el dispensador d’aigua de la dessaladora s’hagi licitat al final de la legislatura, quan a Mallorca s’hi va instal·lar el 2016, a Formentera el 2019 i a Eivissa el 2024.
Lafuente ha respost que a la legislatura anterior —en la qual va governar el PSIB— no es va adoptar "cap" mesura d’inversió en abastiment d’aigua i ha contraposat aquesta inacció a l’actuació de l’Ajuntament de Maó, que, segons ha dit, "va ocultar" a la ciutadania l’existència d’aigua no potable a la xarxa, tot i que "ho sabia".
Així mateix, ha recriminat a Marquès que sostingui la seva hipòtesi sobre la salinització "sobre la base de la seva intuïció" i del seu "gran desconeixement" de la matèria, sense aportar dades ni elements que la responguin.
En aquesta línia, l’ha acusada d’exercir una oposició "irresponsable" i ha assegurat que l’Ajuntament de Maó disposa dels resultats de les últimes analítiques, per la qual cosa ha insistit que l’afirmació de la diputada "no s’ajusta a la realitat".