El periòdic rus independent 'Novaya Gazeta', considerat un pilar del periodisme crític a Rússia durant més de trenta anys, ha comunicat aquest divendres que cessarà del tot la seva activitat el proper 9 de novembre. La decisió arriba després d’anys de pressions i mesures contra la seva plantilla per part de les autoritats russes, que a començaments de setembre el van incloure a la llista d'"agents estrangers".
"Ens han matat", arrenca el comunicat de comiat difós per la redacció, que responsabilitza directament el Govern rus i els serveis d'Intel·ligència de la seva desaparició. "El 9 de novembre apagarem els llums de casa nostra, on hem viscut durant 30 anys, desconnectarem els servidors i marxarem. El periòdic ha desaparegut. Les autoritats i els serveis d'intel·ligència russos han obligat l'equip editorial a cessar les seves operacions", exposa el text.
La direcció del diari sosté que el tancament és el resultat d'una cadena d'accions dirigides a fer inviable la seva continuïtat: la retirada de llicències de publicació, el bloqueig dels seus suports digitals i la incautació de la seva impremta, a més de diversos procediments administratius contra els seus responsables i la supressió de les seves fonts de finançament.
Segons l'equip, al mateix temps que rebien l'ordre d'abandonar la seva seu, es va deshabilitar el sistema de donacions dels lectors: "Ens han privat de qualsevol fons. Completament", lamenta la redacció.
El mitjà presenta aquest conjunt d'actuacions com una "operació coordinada" i rebutja que els bancs hagin actuat pel seu compte. "Són normes externes, establertes per l'aparell estatal repressiu, per funcionaris del FSB (Servei Federal de Seguretat) que s'han infiltrat a totes les organitzacions", continua el comunicat, que acusa aquests responsables de comportar-se com si "consideressin el país de la seva propietat".
'Novaya Gazeta' remarca el deteriorament progressiu de les condicions per exercir el periodisme des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el febrer de 2022, i denuncia l'enduriment de la legislació, que ha reinstaurat la censura i ha restringit la cobertura dels fets vinculats a la guerra.
"Ens hem vist privats de l'oportunitat d'informar sobre els esdeveniments més importants i tràgics del nostre temps", assenyala l'escrit, que afegeix que les limitacions han acabat per abastar pràcticament tots els àmbits de la vida.
A això s’hi suma la cancel·lació del seu registre com a mitjà de comunicació, que impedeix operar legalment, i la persecució dels seus professionals. La redacció destaca que diversos periodistes han hagut d’abandonar Rússia i que nombrosos empleats i col·laboradors han estat inclosos en el llistat d’"agents estrangers". Al setembre, aquesta qualificació es va estendre a tota la plantilla editorial i a més d’un centenar de periodistes i autors vinculats al diari.
La situació actual s’inscriu en una llarga història d’amenaces i represàlies contra el mitjà i els seus treballadors. Fundat el 1993, el diari recorda en el seu comiat que ha perdut sis professionals assassinats per motius polítics o per la seva tasca informativa.
'Novaya Gazeta' —el redactor en cap de la qual, Dmitri Muratov, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2021 juntament amb la periodista filipina Maria Ressa per la seva defensa de la llibertat d’expressió— ja havia suspès les seves publicacions el març de 2022, després dels advertiments de les autoritats per no haver-se inscrit en el registre d’agents estrangers.
Després, part de l’equip va posar en marxa un nou projecte a Europa. El 2023, les autoritats van qualificar les activitats de 'Novaya Gazeta Europa' com a indesitjables a Rússia i, aquell mateix any, van incloure Muratov a la llista d’agents estrangers, cosa que va portar Sergei Sokolov a assumir la direcció del diari.
Reacció de l’ONU al tancament de Novaya Gazeta
L’alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Turk, ha expressat el seu profund rebuig al que ha passat, que considera un nou exemple de la censura exercida pel Kremlin.
"Em preocupa profundament, i m’entristeix, l’anunci fet avui pel molt respectat i ferotgement independent diari 'Novaya Gazeta' que es veu obligat a tancar", ha declarat Turk, que ha denunciat "un altre cop devastador per als mitjans de comunicació independents que encara queden a la Federació Russa".
"El periodisme independent al país ha afrontat creixents restriccions i pressions durant molts anys, però aquestes s’han intensificat significativament des de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia, a través d’una legislació cada vegada més restrictiva, controls estatals més estrictes i l’assetjament i la persecució de periodistes", afegeix.
Turk reclama a les autoritats russes "que deixin d'aplicar mesures que reprimeixen la informació sobre qüestions greus de legítim interès públic" i que permetin "un debat lliure i obert amb diverses veus, tant en els mitjans de comunicació com en l'àmbit públic, de conformitat amb les normes internacionals".
Condemna de les associacions de periodistes
La Federació Internacional de Periodistes (FIP) i la Federació Europea de Periodistes (FEP) han denunciat el tancament de la redacció de 'Novaya Gazeta' a Moscou i ho han qualificat d'"un dia summament trist per a Rússia i el periodisme independent".
La FIP sosté que el que ha passat "representa un dels atacs més vergonyosos contra un dels mitjans de comunicació independents més respectats de Rússia" i ha subratllat la seva trajectòria, durant la qual, malgrat les amenaces, agressions i assassinats de col·legues, "han exigit valentament responsabilitats als qui ostenten el poder".
En la mateixa línia, la FEP recorda que els professionals de 'Novaya Gazeta' "mai van abandonar la seva lluita per informar el públic i exigir responsabilitats al poder", i ressalta la "tasca extraordinària" que el diari i la seva plantilla han dut a terme durant tres dècades "en condicions gairebé inimaginables".
Ambdues organitzacions condemnen amb fermesa "la intimidació continuada" del Govern del president Vladimir Putin contra les veus independents i subratllen que la democràcia necessita aquests mitjans perquè els poderosos rendeixin comptes. "Això és precisament el que 'Novaya Gazeta' sempre ha fet", conclouen.