Almenys 69 congressistes elegits en les eleccions celebrades el passat diumenge al Brasil estan sent investigats per presumptes delictes de corrupció, desviament de fons, manipulació de contractes públics i crims mediambientals, entre altres irregularitats.
De segons les dades recopilades pel portal brasiler UOL, un de cada nou membres del nou Congrés figura com a investigat. Segons aquesta informació, 33 parlamentaris ja han estat formalment acusats, mentre que altres 36 tenen diligències obertes a l'espera que la Fiscalia presenti càrrecs.
La majoria dels procediments es refereixen a casos de malversació de recursos públics, tot i que també s'inclouen investigacions per violència domèstica i per delictes de caràcter racista. La Constitució del Brasil només permet suspendre els drets polítics quan existeix una condemna penal ferma, és a dir, sense possibilitat de nous recursos.
Entre els noms assenyalats figura el diputat del Partit Liberal (PL) Mario Frias, sobre qui la Policia ha obert una investigació per una suposada malversació de fins a dos milions de reals (uns 355.000 euros) vinculats a esmenes parlamentàries destinades a produir la pel·lícula "Dark House", un biopic sobre l'expresident "Jair Bolsonaro".
Segons el mateix mitjà, la majoria dels càrrecs afectats pertanyen a partits de dreta, inclòs el Partit Liberal dels "Bolsonaro" i les diferents formacions que integren el denominat "centrão" —el gran centre—, un bloc informal que s'ha convertit en peça clau per assegurar la governabilitat al país.
Des de fa dècades, qualsevol president que ha ocupat el Palau del Planalto ha necessitat el suport d'aquest grup, en el qual s'inclouen, entre altres, Progressistes, Unió Brasil, Moviment Democràtic Brasileny (MDB) i Republicans, forces que també concentren bona part dels noms que figuren a la llista d'investigats.
En la cita electoral del 4 d'octubre es van posar en joc més de 1.650 càrrecs, amb una primera volta en la qual es van escollir el nou president i vicepresident, la composició del Congrés, les assemblees legislatives estatals i els governors regionals. La segona volta està prevista per al 25 d'octubre.
La dreta va aconseguir el control de la Cambra de Diputats i del Senat, a més d'importants governs regionals com el de Sao Paulo, i va destacar especialment el resultat del candidat ultraconservador "Flávio Bolsonaro" a la Presidència, que va obtenir el 47% dels vots, dos punts per sobre del president "Luiz Inácio Lula da Silva".