L’oposició nacionalista parla de cop d’Estat; el Govern de Donald Tusk, de restaurar l’Estat de dret. El president Karol Nawrocki va fer mitja volta al seu avió amb destinació al Senegal per tornar a la capital.
Què ha passat aquest divendres a Varsòvia
La crisi va esclatar a la tarda del 30 d’octubre. La jutgessa Anna Korwin-Piotrowska, una de les magistrades escollides per l’actual Sejm (la cambra baixa) el març de 2026, va signar una ordre que interromp durant un mes les funcions de Święczkowski i Sochański i va assumir la direcció del tribunal, segons van informar Rzeczpospolita i Wprost. Els perfils de tots dos van desaparèixer de la web de la institució, segons l’agència oficial PAP.
L’entorn de Święczkowski va respondre immediatament: sosté que ell continua sent president, que la web ha estat presa il·legalment i que qui actuï contra la cort comet el delicte de cop d’Estat.
La policia va explicar que va actuar després de rebre dos escrits: un del fiscal general i ministre de Justícia, Waldemar Żurek, que demanava vigilar la seguretat del tribunal per les protestes, i un altre de la mateixa Korwin-Piotrowska, que alertava de possibles riscos per a jutges i treballadors. Els agents asseguren que no han entrat a l’edifici i que es limiten al perímetre exterior. Tres persones van ser detingudes per saltar la tanca i, segons Reuters, es van llançar objectes contra els agents.
Per què Nawrocki ha tornat d’urgència
El cap de l’Estat, aliat del partit Llei i Justícia (PiS) i adversari declarat de Tusk, va suspendre el seu viatge oficial al Senegal en ple vol. Va justificar la decisió en què, en un moment així, «el president ha d’estar a Polònia».
El líder del PiS, Jarosław Kaczyński, es va presentar davant la seu del tribunal, va qualificar el que va passar d’«atemptat contra el Tribunal Constitucional», va acusar els serveis sota control de Tusk d’entrar-hi per la força i va demanar a Nawrocki que intervingui. Va arribar a advertir que Polònia es converteix en un Estat policial.
Tusk va replicar a X que restaurar l’Estat de dret després dels anys de govern del PiS és un procés difícil i de vegades dolorós que exigeix decisions fermes, i que «no hi ha cap altre camí».
L’origen: una guerra pel Constitucional que dura deu anys
El conflicte no neix avui. El 2015 el PiS, aleshores al poder, va nomenar magistrats del Constitucional en un procés que el Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar irregular el 2021, i Brussel·les va arribar a congelar fons europeus per la deriva judicial polonesa. Des que Tusk va tornar al poder el desembre de 2023, el seu Govern no reconeix la legitimitat de bona part d’aquest tribunal ni publica algunes de les seves sentències.
El bloqueig s’ha agreujat el 2026. Segons la televisió pública TVP World, l’actual Sejm ja ha escollit vuit magistrats, però Nawrocki només ha acceptat el jurament de tres; un d’ells, Maciej Berek, va jurar el càrrec al Parlament després que el president es negués a rebre’l al palau. Al seu torn, Święczkowski s’ha negat a deixar que els jutges elegits per la majoria actual assumeixin funcions. Reuters resumeix el resultat: una institució pràcticament paralitzada.
És un cop d’Estat?
Depèn de qui se’n pregunti, i aquesta és precisament la clau del conflicte.
El que diu la dreta polonesa.
Święczkowski va presentar ja el gener de 2025 una denúncia d’unes 60 pàgines davant la Fiscalia en què acusava Tusk i alts càrrecs d’un cop d’Estat «sistèmic»: no amb tancs al carrer, sinó neutralitzant el Constitucional, el Suprem i el Consell Nacional de la Magistratura. Per al PiS, allò de divendres és la culminació d’aquesta estratègia.
El que diu el Govern.
Per a la coalició de Tusk, el problema és just el contrari: un tribunal capturat pel PiS que bloqueja els jutges elegits legalment. Korwin-Piotrowska ja havia dit a la televisió pública que, al seu parer, Święczkowski incompleix la llei en impedir-los jutjar.
El que diuen els fets. No hi ha intervenció militar, el Govern continua sent el sorgit de les urnes el 2023 i el president manté les seves funcions. El que existeix és un xoc institucional en què cada bàndol considera il·legítim l’altre i que es dirimeix, per ara, amb ordres administratives, comunicats i presència policial. Si la mesura contra Święczkowski és legal dependrà d’una pregunta que avui no té cap àrbitre acceptat per totes dues parts: qui mana legítimament al Constitucional.
El context polític: Tusk juga a tot o res
La crisi arriba en el pitjor moment per al primer ministre. La seva coalició té una majoria estreta al Sejm, la ministra Katarzyna Pełczyńska-Nałęcz va abandonar el Govern i el lideratge de Polònia 2050 el 22 d’octubre, i Nawrocki veta o bloqueja bona part de la seva agenda, des de l’avortament fins als nomenaments. Analistes citats per The Irish Times creuen que Tusk, amb les eleccions de 2027 a l’horitzó, ha decidit forçar el xoc amb Kaczyński i Nawrocki pel control del Constitucional.
El PiS tampoc no travessa el seu millor moment: pateix la seva escissió més gran en dues dècades i Kaczyński ha generat polèmica aquesta setmana en suggerir que Polònia podria negociar la seva sortida de la UE si aquesta no es reforma.
Què pot passar ara
• Dos presidents per a un tribunal. Święczkowski no reconeix l’ordre i Korwin-Piotrowska ja exerceix. Qualsevol sentència que surti del Constitucional serà impugnada per un dels dos bàndols.
• Resposta de Nawrocki. El president pot convocar el Consell de Seguretat Nacional, adreçar-se al país o bloquejar encara més lleis del Govern.
• El carrer. Les concentracions davant l’avinguda Szucha poden créixer aquest cap de setmana.
• Brussel·les. La Comissió Europea, que va sancionar el PiS per la qüestió judicial, ha donat suport fins ara a la línia de Tusk. La dreta europea l’acusa de doble raser; la seva reacció serà clau.