El Consell de Seguretat de Nacions Unides ha condemnat amb fermesa els atacs amb drons perpetrats el passat 19 d'octubre a la regió d'Abyei, territori en disputa amb Sudàn del Sud, en els quals van morir més de 150 persones i van resultar ferides desenes més. L'òrgan ha reclamat que es dugui a terme una investigació ràpida i en profunditat perquè els responsables compareguin davant la Justícia.
En una declaració oficial, els integrants del Consell de Seguretat han traslladat el seu "més sentit condol" als familiars de les víctimes mortals i a les comunitats afectades, i han expressat els seus desitjos d'una "ràpida i completa recuperació" per a tots els ferits.
El Consell ha mostrat a més una gran inquietud davant la possibilitat que el nombre de fallecidos segueixi augmentant. La Força Provisional de Seguretat de l'ONU per Abyei (UNISFA) continua amb les tasques de verificació sobre el terreny, de manera que el balanç definitiu de víctimes encara no s'ha pogut confirmar.
En el text difós, l'òrgan de l'ONU ha subratllat que el Dret Internacional Humanitari (DIH) prohibeix de manera expressa els atacs dirigits contra la població civil i els seus béns, i ha advertit que aquest tipus d'accions "podrien constituir crims de guerra".
En la mateixa línia, ha recalcat que totes les parts immerses en conflictes armats estan obligades a respectar les normes del DIH per garantir la protecció dels civils i ha exigit una investigació "completa, transparent i ràpida" que esclareixi el que ha ocorregut i permeti depurar responsabilitats.
Igualment, el Consell de Seguretat ha reiterat que Abyei ha de seguir sent una zona desmilitaritzada i lliure de forces armades, amb l'única excepció de la presència de la UNISFA. Per aquest motiu, ha urgit a tots els actors sobre el terreny a cessar les operacions militars i posar fi a l'ocupació de l'àrea.
Per últim, els membres del Consell han reafirmat el seu suport a la missió de Nacions Unides desplegada a Abyei i han remarcat la importància que "totes les parts" col·laborin amb ella. El fi últim, han indicat, és salvaguardar la seguretat de la població civil, del personal humanitari i dels efectius encarregats de les tasques de manteniment de la pau.
La guerra civil a Sudà va començar a l'abril de 2023 després de les profundes discrepàncies sobre la integració del grup paramilitar a les Forces Armades, cosa que va fer descarrilar el procés de transició obert després de l'enderrocament el 2019 del règim d'Omar Hasán al Bashir, ja debilitat després de l'asonada que va acabar amb el mandat de l'aleshores primer ministre, Abdalà Hamdok.
Aquest conflicte, en què intervenen diversos països recolzant els diferents bàndols, ha sumit Sudà en una de les pitjors emergències humanitàries del planeta. Milions de persones s'han vist obligades a fugir de les seves llars com a desplaçats interns o refugiats, mentre creix la preocupació internacional per l'expansió de malalties i pels danys soferts per infraestructures essencials, que impedeixen prestar assistència a centenars de milers d'afectats.