Els EUA posen en dubte els atacs ucraïnesos d’abast llarg contra Rússia: «No serveixen per acabar la guerra»

Washington qüestiona els atacs ucraïnesos de llarg abast contra Rússia mentre Kíiv i diversos socis europeus en defensen la legitimitat i l’eficàcia militar.

3 minuts

fotonoticia 20261117194352 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

El «número dos» del Pentàgon, Elbridge Colby, ha posat en qüestió la utilitat dels atacs ucraïnesos de llarg abast sobre territori rus, en considerar que «no serveixen per acabar la guerra» i que fins i tot podrien alimentar una escalada més gran del conflicte. Les seves paraules arriben el mateix dia en què l’Exèrcit ucraïnès ha executat la seva ofensiva més intensa des de l’inici de la invasió el 2022, amb cops que han inclòs el pont de Crimea, que enllaça la península amb la regió russa de Krasnodar.

El subsecretari de Defensa nord-americà ha expressat aquesta posició aquest dimarts durant la seva intervenció a la reunió del Grup de Contacte per a la defensa d’Ucraïna, celebrada a la seu de l’OTAN a Brussel·les. Allà ha defensat que l’estratègia militar de Kíiv hauria de prioritzar el front i els atacs contra la maquinària bèl·lica russa.

«La nostra avaluació és que aquests atacs no han estat eficaços per posar fi a la guerra, ni contribueixen a frenar els avenços de Rússia al front», ha assenyalat Colby, que a més ha instat els socis de l’OTAN a reforçar el seu suport a Ucraïna perquè pugui sostenir les seves línies i llançar atacs de mig abast contra la logística russa.

No obstant això, ha precisat que això «no significa que Ucraïna hagi de veure’s obligada a lluitar amb les mans lligades», subratllant que Washington continua considerant legítimes aquelles operacions dirigides contra la maquinària bèl·lica russa que contribueixin de manera directa a frenar els seus avenços militars.

Ucraïna reivindica el seu dret a la defensa pròpia

En resposta, el representant ucraïnès, Yevgeniy Khmara, ha defensat el dret del seu país a replicar als bombardejos russos i ha citat com a exemple la recent acció contra el pont de Kerch, que uneix Rússia amb la península de Crimea, ocupada per Moscou des de 2014.

«Tenim dret a defensar-nos, tenim dret a prendre represàlies», ha manifestat en una roda de premsa posterior a la reunió, en la qual ha detallat que les forces ucraïneses van planificar l’atac al pont després que Rússia iniciés l’octubre una campanya sistemàtica de bombardejos contra els ponts sobre el riu Dnièper per danyar la logística ucraïnesa.

En aquest context, s’ha adreçat a Moscou amb «un missatge contundent»: «Per cada atac contra el nostre territori respondrem el doble, deu vegades més, i aquest és el nostre dret a defensar-nos».

Socis europeus donen suport als atacs ucraïnesos

Els aliats europeus han sortit en defensa del dret d’Ucraïna d’efectuar atacs de llarg abast contra Rússia. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, s’ha desmarcat de les objeccions nord-americanes i ha qualificat de "bastant estúpid" qüestionar les operacions destinades a destruir objectius estratègics de caràcter militar o emprats amb finalitats militars.

"En lloc de criticar això, hauríem de criticar i parlar dels atacs terroristes que es produeixen cada nit i cada dia contra les infraestructures civils d’energia, aigua i calefacció d’Ucraïna", ha argumentat, tot remarcant que les accions ucraïneses contra objectius militars són "legals i legítimes".

En termes similars, el ministre de Defensa britànic, Wes Streeting, ha sostingut que "no ens correspon dir-li a Ucraïna com ha de lliurar la seva guerra" i ha defensat que els atacs en profunditat han ajudat a erosionar la maquinària bèl·lica del president rus, Vladimir Putin.

Per la seva part, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha evitat pronunciar-se de forma directa sobre la discrepància, però ha reiterat la importància que Ucraïna pugui protegir-se dels atacs russos, recuperar territori i debilitar la capacitat militar de Moscou. "Crec que tots estem d’acord que és important inutilitzar aquesta maquinària bèl·lica", ha apuntat, tot reiterant la necessitat de mantenir el suport militar a Kíiv.