L'assalt de Hamás del 7 d'octubre de 2023 va ser un cop traumàtic per a la societat israeliana i va aprofundir encara més la distància històrica amb una minoria ja marginada: els àrabs-israelians, a qui s'ha arribat a estigmatitzar i associar amb el terrorisme. De forma paradoxal, les seves formacions podrien convertir-se en el factor decisiu de l'Executiu que surti de les urnes aquest 27 d'octubre i estan disposades a facilitar un canvi de govern que desallotgi al primer ministre, Benjamin Netanyahu.
En una Knesset molt atomitzada, on solen entrar més de deu llistes distintes, la mobilització d'aquest electorat serà determinant. Els àrabs-israelians representen al voltant del 20% de la població (uns 2,15 milions de persones) i el 17% del cens electoral, tot i que històricament voten menys que els jueus-israelians. En les últimes eleccions, la seva participació va ser del 53%, davant del 70,6% del conjunt del país.
La creació el 2015 de la Llista Conjunta, que va agrupar tots els partits àrabs-israelians juntament amb l'esquerra judeo-àrab per superar el llindar electoral elevat el 2014 al 3,25%, va suposar un punt d'inflexió. Aquell any van aconseguir 13 escons i es van convertir en la tercera força parlamentària. El 2020 van assolir el seu sostre, amb 15 diputats, gràcies a una participació àrab-israeliana propera al 65%.
L'equilibri es va trencar el 2021, quan la Llista Àrab Unida (Raam), liderada per Mansur Abbas, va abandonar l'aliança per discrepàncies ideològiques i va passar a integrar-se en la denominada "coalició del canvi" de Naftali Bennett i Yair Lapid. Aquella experiència de govern va ser breu i va desembocar en les eleccions de 2022, que van retornar a Netanyahu al poder amb l'Executiu més escorat a la dreta de la història del país. La divisió interna va deixar la Llista Àrab Unida i els restes de la Llista Conjunta (Hadash i Taal) amb només cinc escons, mentre que Balad, que s'havia separat, va quedar fora de la Knesset.
Ara, les enquestes dibuixen un escenari més favorable per a les dues candidatures àrab-israelians: la renovada Llista Conjunta, que torna a integrar a Hadash, Taal i Balad, i la Llista Àrab Unida. Entre ambdues podrien sumar entre 13 i 15 diputats, impulsades, segons les enquestes, per una participació que podria superar fins i tot el 70% en aquest segment de l'electorat.
Eisenkot i els seus aliats rebutgen recolzar-se en els àrabs
Malgrat que cada escó es compta, el bloc opositor que s'ha articulat contra Netanyahu, encapçalat pel ex cap de l'Estat Major Gadi Eisenkot i el seu partit Yashar (Recte, de centre-dreta), no sembla disposat a recolzar-se en els partits àrab-israelians.
"No vull el suport dels partits àrabs i no els demano que em recolzin", va subratllar en una entrevista a "Times of Israel", deixant clar que si no aconsegueix la majoria de 61 escó necessària sotmetrà la seva formació a la confiança de la Knesset i reclamarà el suport tant del Likud de Netanyahu com de tots els partits sionistes. "Crec que no és descartable que almenys un partit ultraortodox es desmarqui i s'abstingui estratègicament", va afegir, confiant en una possible fissura en el bloc de l'actual primer ministre.
Des de Junts, l'aliança liderada per Naftalí Bennet (dreta) i Yair Lapid (centre), a la qual les enquestes situen com a tercera força, la porta també sembla tancada. "Estem lluitant per arribar als 61 escó sense mirar als extrems d'un i altre costat", sosté Eitan Ginzburg, candidat a la Knesset per aquesta llista, en un encontre amb periodistes organitzat per Font Latina, descartant així buscar ni tan sols un suport extern d'àrab-israelians o d'ultraortodoxos.
"Aquesta reticència a compartir el poder amb els àrabs no és nova, però s'ha convertit en una qüestió de consens polític des del 7 d'octubre de 2023", assenyalen des del 'think-tank' Crisis Group, destacant com Netanyahu ha insistit que els seus adversaris només podran treure'l del càrrec aliant-se amb els àrab-israelians, explotant el "prejudici anti-àrab per alarmar els votants" i deslegitimar qualsevol pacte de l'oposició amb aquestes formacions.
Estratègies oposades entre les llistes àrab-israelians
Les dues principals llistes àrab-israelians afronten l'escenari postelectoral amb enfocaments diferents. La Llista Àrab Unida de Mansur Abbas adopta una línia més pragmàtica i està oberta a recolzar un govern opositor que assumeixi les seves demandes, fins i tot entrant a la coalició. La Llista Conjunta, en canvi, descarta integrar-se en l'Executiu que es formi.
Mansur, el partit del qual ja va participar en el govern de 2021 liderat per Bennet i Lapid —en el qual va arribar a ser ministre— i que ara compta en les seves files amb l'ex cap de la Policia israeliana Yoav Segalovitz, no descarta repetir l'experiència.
"Hem arribat a la conclusió que la representació parlamentària no és suficient per servir a la societat àrab", va explicar recentment a la BBC. Per això, "hem decidit assumir la responsabilitat de convertir-nos en part de la solució als nostres problemes i oferir esperança, tant a àrabs com a jueus", va afegir.
Des de la Llista Conjunta, el seu director de campanya, Mauricio Lapchik, afirma que faran "tot el possible per evitar el retorn de Netanyahu", apuntant sobretot a un suport extern a un gabinet opositor o a una abstenció en la votació d'investidura a la Knesset. Els àrab-israelians, recalca, "són una força política impossible d'ignorar" en aquestes eleccions, però insisteix que la decisió final recau en els líders opositors: "la pilota està al seu tejat".
En un acte organitzat per Font Latina, Lapchik adverteix, tanmateix, que aquest suport "no serà gratuït" i planteja com a condicions centrals abordar la lacra del crim organitzat a les localitats àrab-israelians, que l'Executiu sortint ha deixat de banda, i, sobretot, que "s'aturi" la violència de colons contra palestins a Cisjordània, suposadament emparada, segons ell, pel bloc de Netanyahu.
Debat intern a l'oposició sobre integrar a Mansur Abbas
Dins del bloc d'Eisenkot, l'únic soci que defensa obertament l'entrada d'un partit àrab-israelià al proper govern és Els Demòcrates, on s'agrupen les restes de l'històric Partit Laborista i Meretz (esquerra). Per a Tomer Avital, que figura a les seves llistes, el líder de la Llista Àrab Unida "és l'àrab que hem estat esperant" perquè "està en contra de la violència i a favor d'un Estat jueu". Per això, confia que els seus aliats acabin acceptant que la seva participació és "el moralment correcte".
El professor Alberto Spectorovsky considera que la incorporació del partit de Mansur Abbas a l'Executiu seria "excepcional a nivell internacional per a Israel ja que hi hauria una coalició de dreta però amb un partit àrab i un partit d'esquerra potable". "Des del punt de vista de la imatge és substancial", sosté aquest acadèmic, encara que en termes de polítiques concretes no es produís un gir radical. Eisenkot ha dit que no vol, però "no hi ha altres opcions", remacha.