Tot sembla indicar que entre Estats Units i Iran s'està coent una nova ronda de negociacions a Islamabad (Pakistan) per arribar a un acord que posi fi d'una vegada per totes a les hostilitats entre ambdós països.
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha confirmat aquest divendres que els EUA han percebut “alguns avenços” per part de Teheran en els últims dies en el marc del procés de diàleg, i confia que aquests senyals es materialitzin durant converses previstes per a aquest cap de setmana.
El president nord-americà, Donald Trump, ha decidit enviar l'enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner al Pakistan per mantenir contactes amb el ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araqchi, segons ha informat la CNN citant dos funcionaris del Govern dels Estats Units.
Mitjans estatals iranians han informat per la seva part que Araqchi ha iniciat aquest divendres una gira diplomàtica que el portarà a Islamabad, on ja es troba, Masqat i Moscou, en el marc de contactes bilaterals. Tanmateix, Teheran no ha confirmat si en algun d'aquests desplaçaments està previst una trobada directa o negociacions amb els Estats Units.
I encara que encara no hi ha sobre la taula un calendari oficial sobre aquestes possibles converses, que s'anticipen com un pas més cap a la desescalada del conflicte, el creuament d'informacions entre fonts oficials i dirigents d'ambdós països semblen assenyalar que el fi de la guerra podria estar més a prop avui que ahir.
Dies tensos entre els EUA i l'Iran
Tot es remunta al passat 11 d'abril, quan el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, juntament amb l'enviat especial Steve Witkoff i el gendre del president Donald Trump, Jared Kushner, van participar a Islamabad en una reunió amb una delegació iraniana encapçalada pel president del Parlament, Mohammad Baqer Ghalibaf, i el ministre d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi.
Les converses es van iniciar aquell dissabte, tot just uns dies després de l'anunci d'un alt el foc fràgil, en un context marcat per un conflicte que ja es perllongava durant set setmanes, causant milers de baixes i una notable inestabilitat en els mercats internacionals.
Però aquestes converses van fracassar al capdavall. Estats Units va assegurar que l'Iran no estava disposat a acceptar les seves condicions. Per a Teheran, unes "exigències excessives".
Des d'aleshores, la tensió entre tots dos països s'ha disparat, amb un punt que es perfila com a clau en les converses: l'estret d'Ormuz. El pas marítim al Golf Pèrsic, pel qual circula un gran percentatge del petroli mundial, s'ha tancat i obert a voluntat de l'Iran, responent a les amenaces dels Estats Units o a la pressió que exerceix Israel sobre el Líban.
De fet, l'Iran va restablir dissabte passat restriccions de navegació a l'estret després que els Estats Units decidissin mantenir el bloqueig marítim sobre ports iranians, malgrat que Teheran havia decidit reobrir el pas mentre es prolongués la treva entre el Líban i Israel.
I entre les anades i vingudes de Trump, el president va anunciar dimarts que, a petició del Pakistan, havia decidit prorrogar l'alto el foc en vigor fins que Teheran presenti una proposta formal i es completin les negociacions en curs. La decisió succeïa a una ronda de negociacions 'fantasma', en principi prevista per al cap de setmana passat entre tots dos països, que finalment mai no va arribar a produir-se.
Tensió a l'estret d'Ormuz
En eixe context, Teheran i Washington encaren una nova de contactes. Dende que empençó la guerra, l'Organització Marítima Internacional (OMI) ha comptabilitzat 29 atacs contra bucs en el golf Pèrsic que han provocat deu finats i danys de diversa gravetat en les embarcacions.
L'organisme no atribueix l'autoria dels atacs, encara que tant l'Iran com els Estats Units han reclamat responsabilitat en alguns d'ells.
Durant una reunió celebrada aquest divendres a Londres amb Estats membres de l'OMI i representants del sector navier, el seu secretari general, Arsenio Domínguez, ha advertit que “no hi ha trànsit segur enlloc de l'estret d'Ormuz”. Per això, ha recomanat a les navieres evitar aquesta ruta, segons un comunicat de l'organització.
Però a Orient Pròxim, on les víctimes es compten per milers realment és al Líban. Un total de 2.491 persones han mort, incloses 177 menors, i altres 7.719 han resultat ferides de diversa consideració pels atacs llançats per l'Exèrcit d'Israel contra el sud del país en les últimes set setmanes, segons un nou balanç oficial emès pel Ministeri de Salut Pública del Líban.
La passada nit, Israel i el Líban van pactar prorrogar durant tres setmanes addicionals l'alto el foc, malgrat el qual, la xifra de morts segueix augmentant, segons Tel Aviv, en resposta als atacs que la milícia xiïta Hezbol·là duu a terme a la regió sud del país.
Accions de "pirateria"
Aquest divendres, Pete Hegseth, secretari de Defensa dels Estats Units, ha comparegut en roda de premsa per reiterar que l'operació “Fúria Èpica” ha estat un èxit, amb “resultats decisius” en tot just unes setmanes, i ha assegurat que l'Iran no aconseguirà desenvolupar armes nuclears.
Malgrat això, ha assenyalat que Washington manté el bloqueig naval a l'estret d'Ormuz. Segons les seves dades, 34 vaixells han hagut de fer marxa enrere sense poder entrar o sortir de ports iranians. A més, ha indicat que dos vaixells han estat interceptats a la regió de l'Indo-Pacífic després d'abandonar ports de l'Iran abans de la imposició del bloqueig.
“El nostre bloqueig s'està intensificant i ja adquireix una dimensió global”, ha afirmat Hegseth. I és que la pugna pel control del pas s'ha intensificat. Iran va informar dimarts que havia atacat tres vaixells mercants a Ormuz i n'havia capturat dos.
Dos dies abans, Trump va anunciar que les forces militars nord-americanes desplegades al golf d'Oman havien interceptat i capturat un vaixell iranià de gran tonatge després d'un intent de trencar el bloqueig imposat per Washington als ports de l'Iran. Una acció que les autoritats iranianes van qualificar de "pirateria".
Desenes de països insten a reprendre el diàleg
En el pla internacional, desenes de països observen el conflicte amb preocupació i insten a reprendre el diàleg. Els ministres d'Exteriors d'Egipte, Alemanya i Bahrain han demanat aquest divendres que els Estats Units i l'Iran reprenguin les converses per buscar una solució política.
Segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors egipci, el titular de la cartera, Badr Abdelaty, ha mantingut converses telefòniques per separat amb els seus homòlegs alemany, Johann Wadephul, i de Bahrain, Abdulatif al Zayani, qui a més presideix de forma rotatòria la Lliga Àrab. En aquests contactes han abordat la situació regional i els esforços per reduir la tensió.
Les parts han tractat també els avenços cap a una possible represa de les negociacions entre Washington i Teheran, subratllant la necessitat d'assolir un acord que ajudi a contenir l'escalada i assoleixi les bases de l'estabilitat regional.
Així mateix, els països del G7 han reiterat aquest divendres la seva ferma determinació d'impedir que l'Iran desenvolupi o adquireixi armes nuclears, i han demanat el compliment íntegre del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), del qual el país forma part com a Estat firmant i ratificat.
En una declaració conjunta, els responsables de no proliferació dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Japó, França, Itàlia i Canadà han destacat el paper fonamental del TNP en la promoció de la pau i la seguretat internacionals.
Trump ha assegurat aquest divendres a l'agència Reuters que l'Iran preveu presentar una proposta per satisfer les exigències de Washington. I sobre aquesta nova ronda de contactes, que no sabem amb certesa si finalment es produirà, planeja la incertesa sobre el fi del conflicte.