Europa reforça Ucraïna amb nous míssils, caces F-16 i radars abans de l’hivern

Els aliats europeus de l’OTAN anuncien més míssils, caces F-16, radars i fons per reforçar la defensa d’Ucraïna de cara a l’hivern.

3 minuts

fotonoticia 20261117200812 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

Els socis europeus de l’OTAN han confirmat aquest dimarts una nova onada de compromisos de suport militar a Kíev, que inclou míssils antiaeris, caces F-16, sistemes de radar i més fons per a la compra d’armament estatunidenc, amb la mirada posada a reforçar la protecció d’Ucraïna davant els atacs russos contra les seves infraestructures energètiques i cobrir les seves necessitats militars durant els mesos de fred.

Aquests anuncis s’han concretat a la reunió del Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna celebrada a la seu de l’OTAN a Brussel·les, on el secretari general de l’Aliança, Mark Rutte, ha subratllat que un nombre reduït d’aliats continua assumint la major part de l’esforç per sostenir militarment el país davant la invasió russa.

Entre les decisions més destacades hi figura la del Regne Unit, que assignarà 240 milions de lliures (uns 275 milions d’euros) per reforçar el escut aeri ucraïnès mitjançant l’enviament de més de mil míssils antiaeris de curt abast, llançadors de míssils i més d’una dotzena de radars. Les entregues començaran al desembre i s’afegiran als 400 míssils terra-aire que Londres ja ha proporcionat de cara a l’hivern.

Al seu torn, Alemanya i Noruega han compromès 300 milions de dòlars (uns 260 milions d’euros) cadascuna al mecanisme PURL, que permet als aliats sufragar la compra d’armament estatunidenc per a Ucraïna. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha detallat que el paquet se centrarà en interceptors Patriot PAC-2 i PAC-3, mentre que Berlín també enviarà nous radars, munició per als F-16 i drons de mig abast.

Pistorius ha avançat també nous projectes de cooperació industrial amb Ucraïna per produir vehicles terrestres no tripulats i ha confirmat que Alemanya planeja destinar al voltant de 11.600 milions d’euros a donar suport militarment a Kíev fins al 2027.

Bèlgica, pel seu costat, ha ratificat que continuarà amb l’entrega de deu caces F-16 a Ucraïna a partir d’aquest any, a més de proporcionar coets de 70 mil·límetres i munició de 20 mil·límetres per a aquests aparells, pensats especialment per abatre drons russos.

En el cas de Suècia, l’Executiu ha comunicat un nou paquet d’ajuda valorat en uns 72 milions d’euros, que incorpora una aportació addicional d’uns 20 milions al mecanisme PURL, així com fons per adquirir interceptors contra drons i capacitats d’atac de llarg abast.

Espanya, per la seva banda, ha confirmat aquest dimarts que mantindrà el seu suport al país "amb enviaments de defensa antiaèria, munició, vehicles tàctics i generadors solars d’electricitat" amb la finalitat de "protegir la població i pal·liar els danys" causats pels atacs russos contra les infraestructures energètiques, segons ha indicat el Ministeri de Defensa en una nota enviada als mitjans després de la intervenció de la ministra Margarita Robles a la trobada.

Rutte reclama una distribució més equilibrada del suport militar

Després de la reunió, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha valorat positivament els nous compromisos dels aliats, però ha avisat que la càrrega de l’esforç militar encara segueix sent molt desigual entre els socis.

"Uns pocs països segueixen fent la major part de la feina. Tots volem que Ucraïna tingui èxit i tots hem de fer la nostra part", ha assenyalat, tot instat a una distribució més equilibrada de les responsabilitats entre els països europeus.

En aquesta línia, el màxim responsable de l’Aliança Atlàntica ha admès que encara falten diversos milers de milions per arribar a l’objectiu de 70.000 milions d’ajuda militar a Ucraïna fixat per a enguany, tot i que s’ha mostrat "moderadament optimista" sobre la possibilitat d’assolir-lo amb noves aportacions.

Rutte ha indicat que encara falten "un parell de milers de milions" per complir la fita de donar suport a Kíiv amb 70.000 milions d’euros durant el 2026, i una quantia similar el 2027, tal com van acordar els líders de l’OTAN a la cimera celebrada a Ankara el mes passat de juliol.

"Els 70.000 milions són un objectiu difícil i ens hi estem acostant, però encara ens falten un parell de milers de milions per assolir-lo. Ho hem debatut avui i sóc moderadament optimista respecte que ho aconseguirem", ha explicat.