Gàmbia celebra el històric veredicte de la CIJ que condemna Myanmar per genocidi contra els rohingyes

Gàmbia celebra el veredicte “històric” de la CIJ que declara Birmània culpable de genocidi contra els Rohingya i ordena reparacions.

3 minuts

fotonoticia 20261120101916 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

Les autoritats de Gàmbia han celebrat el veredicte, qualificat de «històric», emès per la Cort Internacional de Justícia (CIJ), que declara Myanmar responsable de genocidi contra la minoria Rohingya, posant fi al procés obert després de la demanda presentada pel propi país africà davant l’alt tribunal de l’ONU.

«El Govern i el poble de Gàmbia acullen amb profunda satisfacció la sentència dictada per la CIJ en el cas relatiu a l’aplicació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi», ha indicat l’oficina del president gambiana, Adama Barrow, en un comunicat difós a través de les xarxes socials, on subratlla que es tracta de «un dia històric per a la justícia internacional».

El comunicat destaca que, «per primera vegada, el principal òrgan judicial de les Nacions Unides ha declarat un Estat responsable de cometre genocidi». «La cort ha determinat que Myanmar va cometre genocidi contra els rohinyàs, tot incomplint les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el Genocidi de 1948, i ha ordenat a Myanmar que procedeixi a fer el pagament de reparacions», ha afegit la Presidència gambiana.

Barrow ha recordat que Gàmbia va portar el cas davant la CIJ el 2019, amb el suport de l’Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI), i ha insistit que «l’obligació de prevenir i sancionar el genocidi és compartida per tots els estats part de la convenció». «Com a nació que també ha buscat justícia després de patir greus abusos, no podíem romandre de braços creuats», ha argumentat.

En aquest context, el president ha volgut reconèixer «la valentia dels supervivents i testimonis rohinyàs, el testimoni dels quals va fer possible aquest resultat». «La seva perseverança ha estat reivindicada», ha assenyalat, abans de remarcar que «la sentència és definitiva i vinculant» i d’instar les autoritats birmanes que «la compleixin plenament i sense demora».

«Fem una crida a les Nacions Unides, a l’OCI i a la comunitat internacional en el seu conjunt perquè donin suport a la seva plena aplicació», ha afegit Barrow, que també ha elogiat el treball del ministre de Justícia de Gàmbia, Dawa Jallow, del seu predecessor, Abubacarr Tambadou, i de l’equip jurídic del país «per la seva competència i dedicació intrencable al llarg dels últims set anys, omplint d’orgull tota la nació».

Per al mandatari, "Gàmbia manté ferm el seu compromís amb el Dret Internacional, la resolució pacífica de controvèrsies i la rendició de comptes pels atemptats, arreu on aquests ocorren". La sentència de la CIJ declara Myanmar responsable de genocidi per les operacions militars llançades el 2017 contra la comunitat musulmana Rohingya a l’estat de Rakhine, ofensiva en què van morir al voltant de 10.000 persones.

El tribunal considera provat que milers de civils rohingyes van ser "assassinats de manera violenta durant operacions de neteja" el 2017, segons va exposar el jutge Yuji Iwasawa, que també va reconèixer atacs de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA, per les sigles en anglès) contra llocs militars i civils.

"És raonable inferir que les forces de Myanmar van actuar amb intenció genocida", va afirmar el magistrat, que va precisar que "el context que va envoltar les operacions de neteja del 2017 va crear un ambient propici per a la violència perpetrada durant les esmentades operacions per les forces de seguretat i va constituir la base de la intenció de Myanmar de destruir una part d’aquest grup".

La decisió es va adoptar amb nou vots a favor i sis en contra. Els jutges van determinar també que les autoritats que governaven llavors el país asiàtic "van infringir les seves obligacions d’evitar el genocidi" respecte als rohingyes a mans de les seves Forces Armades, i van concloure que també es va incomplir l’obligació de "castigar el genocidi i altres actes recollits a la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi".

Les operacions examinades per la CIJ es remunten a 2016, quan l’ARSA va dur a terme diversos atacs contra llocs fronterers de l’exèrcit birmano. A l’octubre d’aquell any, els militars van iniciar una primera gran ofensiva al nord de Rakhine, que va originar denúncies de les Nacions Unides per greus vulneracions dels Drets Humans.

La espiral de violència es va intensificar fins que, l’agost de 2017, les Forces Armades van llançar una àmplia campanya militar que va deixar milers de morts i va provocar la fugida d’unes 700.000 persones cap a Bangladesh, on actualment viuen més d’1 milió de refugiats rohingyes apàtrides repartits en més d’una trentena de camps al districte de Cox's Bazar.