El ministre d'Exteriors de Iran, Abàs Araqchí, va abandonar dissabte Islamabad després de mantenir una intensa ronda de reunions amb responsables militars i civils del Pakistan, sense esperar l'arribada dels representants nord-americans que havien previst desplaçar-se a la capital pakistanesa.
Segons fonts diplomàtiques citades per EFE, Araqchí partí juntament amb la seva delegació rumb a Oman, següent escala d'una gira regional que també inclourà Rússia, en un moment de màxima tensió després del fracàs dels últims contactes indirectes entre Washington i Teheran.
Sense contacte directe amb Washington
Des de l'inici de la visita, la delegació iraniana havia deixat clar que el viatge no contemplava trobades amb enviats dels Estats Units. La sortida d'Araqchí abans de l'arribada nord-americana confirma, per ara, l'absència d'una via directa de diàleg a Islamabad.
El Pakistan havia emergit en els últims dies com a possible canal de comunicació entre ambdues parts, especialment després del recrudesciment del conflicte regional i les tensions al voltant de l'estret d'Ormuz.
Oman torna al centre del tauler
El següent destí del cap de la diplomàcia iraniana serà Oman, país que tradicionalment ha exercit tasques de mediació entre l'Iran i els Estats Units en moments de crisi. Masqat ja va ser clau en contactes previs relacionats amb el programa nuclear iranià i amb intercanvis de presoners.
L'elecció d'Oman suggereix que Teheran manté oberta l'opció negociadora, encara que sense acceptar per ara el format impulsat per Washington.
Rússia, soci estratègic
Després d'Oman, Araqchí viatjarà previsiblement a Rússia, principal aliat internacional de l'Iran juntament amb la Xina. Moscou manté una estreta coordinació amb Teheran en diferents fronts geopolítics i pot jugar un paper rellevant en qualsevol eventual sortida diplomàtica.
Diplomàcia paral·lela en plena crisi
La sortida del ministre iranià del Pakistan sense contacte amb els EUA reflecteix l'actual bloqueig polític: ambdues parts segueixen parlant, però no entre elles. Ho fan a través de tercers països, missatges creuats i canals indirectes.
En un context de amenaces militars, pressió econòmica i negociació fragmentada, el moviment d'Araqchí deixa una idea clara: la diplomàcia continua, però encara lluny d'un acord visible.