L’Assemblea d’Estats Part del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha comunicat l’inici formal dels tràmits per designar la persona que assumirà la Fiscalia de la cort, després de la destitució al juliol de Karim Khan per un cas de conducta sexual inadequada. El jurista britànic ha rebutjat de manera reiterada els abusos que se li imputen.
La presidenta de l’Assemblea d’Estats Part, Paivi Kaukoranta, va recalcar que l’objectiu del procediment és "atreure els candidats més qualificats" per ocupar la direcció del Ministeri Públic del TPI. Tot seguit, va defensar que "un procés de selecció transparent i estructurat és fonamental a fi de reconèixer i elegir el fiscal més altament qualificat que pugui complir les obligacions d’un càrrec tan important".
El calendari difós per l’Assemblea estableix que la presentació de candidatures s’obrirà el 31 d’octubre i conclourà el 31 de gener de 2027. Posteriorment, els aspirants seran sotmesos a l’avaluació del Comitè Assessor per a les candidatures de magistrats. A més, a partir de febrer s’habilitarà un canal confidencial per rebre denúncies sobre una presumpta conducta indeguda de qualsevol dels candidats.
Segons el previst, l’elecció del nou fiscal, que serà la quarta persona a ocupar aquest lloc en l’organisme internacional, se celebrarà el desembre de 2027. No obstant això, la mateixa Assemblea deixa la porta oberta a introduir ajustos en les dates si les circumstàncies així ho exigissin.
Aquest procediment es posa en marxa després del cessament de Khan, acordat després que l’Assemblea d’Estats Part, òrgan rector del TPI, conclogués que el fiscal havia incorregut en "una falta greu" i "un incompliment greu de les obligacions del càrrec". L’advocat del britànic va denunciar que el procés "manca de fonament legal" i va avançar que el recórreria.
L’exfiscal ha negat en tot moment les acusacions formulades per una empleada del TPI a la seu del tribunal a La Haia, que van motivar la seva decisió d’apartar-se de manera temporal del càrrec el maig de 2025 mentre es desenvolupaven les indagacions internes.
Khan va argumentar llavors que tant ell com la pròpia cort estaven sent objecte "d'un ampli ventall d'atacs i amenaces" per la seva activitat jurisdiccional. Entre les seves actuacions més controvertides figuren les ordres de detenció contra el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el seu aleshores ministre de Defensa, Yoav Gallant, així com contra tres dirigents del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs).
En aquest context, el febrer de 2025, les autoritats dels Estats Units van imposar sancions contra Khan en resposta a les actuacions dirigides contra els responsables israelians. Aquestes mesures van incloure el bloqueig dels seus béns i actius, a més de la prohibició d'entrada en territori estatunidenc per a alts càrrecs i empleats del TPI, que es va estendre igualment als seus familiars directes.