La ministra d’Afers Exteriors de l’Autoritat Palestina, Varsen Aghabekian, ha reclamat aquest divendres en un acte celebrat a l’Ateneu de Madrid que la Unió Europea doni un pas endavant i utilitzi el seu pes econòmic per pressionar Israel mitjançant sancions comercials que contribueixin, en el cas particular de Cisjordània, a frenar l’escalada de “terrorisme coló” que, segons denuncia, s’ha intensificat a l’empara de la guerra a Gaza.
Aghabekian, acompanyada per l’ex alt representant de la Unió Europea Josep Borrell i per responsables jurídics de diverses ONG internacionals, ha participat en un col·loqui en què s’han analitzat les eines de què disposa la UE —recordant que és el principal soci comercial d’Israel— per posar fi a la “impunitat” amb la qual, en paraules de la ministra palestina, actuen actualment les autoritats israelianes.
“Israel només entén el llenguatge de les sancions”, ha afirmat Aghabekian, insistint que no n’hi ha prou que Europa es limiti a donar suport per escrit a una solució de dos Estats i que ha arribat el moment d’aplicar mesures concretes sobre el terreny.
“Cal mossegar”, ha reclamat la ministra, abans de subratllar que la Unió Europea tindria plena capacitat per fer-ho, ja que Israel està vulnerant en aquests moments el segon apartat de l’acord bilateral d’associació comercial, que estableix que la relació entre ambdues parts “es basa en el respecte als Drets Humans i els principis democràtics”.
Aghabekian ha destacat el paper d’Espanya i Irlanda, a les quals ha qualificat de “pioneres” per les seves restriccions a la importació i a la publicitat de productes procedents dels assentaments israelians en territoris palestins ocupats. Tanmateix, ha advertit que aquestes decisions, tot i que valuoses, resulten insuficients si no s’acompanyen d’una postura conjunta i ferma per part del conjunt de la UE.
Limitacions de les mesures unilaterals d’Espanya i Irlanda
Les decisions adoptades per Espanya i Irlanda tenen un abast restringit a causa del seu caràcter estrictament bilateral i perquè Israel, segons va denunciar una altra de les ponents, la directora jurídica del Global Echo Litigation Center, Jessica Stober, disposa de múltiples mecanismes per esquivar-les.
En el seu informe "Importando la ocupación", elaborat a partir de dades sobre prop de 6.000 exportacions agrícoles israelianes a Europa en els últims vuit anys, Stober i el Global Echo Center descriuen un entramat "complex i generalitzat" mitjançant el qual "els productes agrícoles produïts en assentaments il·legals s’importen regularment a Europa com si fossin israelians". Parlen d’una autèntica " cultura de l’ofuscació", que inclou la barreja d’orígens dels productes o la modificació de domicilis fiscals dels exportadors.
"Un patró", denuncia el Global Echo Center, "que viola les lleis, els acords comercials i les polítiques europees" i que, segons el seu parer, ofereix arguments suficients per plantejar obertament sancions al comerç amb Israel.
Els principis de Dret Internacional que regulen la producció agrícola en assentaments situats en territoris ocupats i la seva exportació a tercers Estats, recorden, es basen en la prohibició d’adquirir territori per la força i en el dret inalienable dels pobles a la lliure determinació. Malgrat això, la Unió Europea, com a institució, no ha adoptat fins ara mesures específiques en aquest àmbit.
Borrell atribueix el bloqueig europeu al pes de la culpa històrica alemanya
L’ex alt representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat entre 2019 i 2024, Josep Borrell, ha assenyalat que la manca d’avenços a Brussel·les respon, en gran mesura, a la tendència de les institucions comunitàries a "passar-se la pilota" en un context de desacords permanents.
"La presidenta de la Comissió no ha volgut moure ni un mil·límetre la seva posició de suport cec i irredent a Israel al Govern de Netanyahu. No ha fet res i no farà res", ha declarat sobre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la qual va acusar de remetre aquest assumpte a un entramat institucional dominat per una gran potència com Alemanya, condicionada per la seva "culpa històrica" derivada de l’Holocaust.
"Veig difícil que la Unió Europea canviï de posició perquè està dominada per Alemanya i els països que van resultar de l’esclat de l’Imperi Austrohongarès i el malestar de consciència pel genocidi contra els jueus. Assenyalo bé qui són", ha rematat Borrell.
Al seu parer, «el Consell Europeu mai exhibirà unanimitat a l’hora de prendre mesures que sancionin el Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu», i el Parlament Europeu tampoc no podrà activar mecanismes per portar la Comissió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la seva inacció.
Borrell ha recordat, a més, la paradoxa que les competències en matèria comercial recauen exclusivament en la Comissió Europea, que sí tindria capacitat jurídica per suspendre l’acord d’associació amb Israel si apreciés que alguna de les parts el vulnera, més enllà d’una simple revisió del tractat, tot i que Von der Leyen sostingui que el seu càrrec no li permet imposar sancions.
En qualsevol cas, els canals d’actuació són escassos. L’assessora jurídica sènior de l’ONG Open Society Justice Initiative, Esti Tambay, considera possible que un estat membre demani al Consell Europeu i a la Comissió Europea «per inacció» davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en entendre que aquesta passivitat repercuteix directament en el respecte del Dret Internacional. Només caldria un «valent» que es decidís a donar aquest pas, ha assenyalat.
«És cert que els reptes són nombrosos», ha reivindicat la ministra d’Afers Exteriors per acabar, «però existeix una responsabilitat amb el Dret Internacional i el Dret Humanitari, perquè els assentaments israelians a Cisjordània són il·legals, i cal un compromís polític: necessitem aquest impuls que ens dugui al punt d’activar mesures, perquè no podem esperar gaire més o aguardar al proper crim».