L’ELN allibera dos empleats de la Fiscalia de Colòmbia després d’un any i mig de segrest

L’ELN entrega a la Defensoria del Poble dos funcionaris del CTI segrestats durant un any i mig, en una missió humanitària amb l’ONU i el CICR.

1 minut

fotonoticia 20261112191515 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

1 minut

La Defensoria del Poble de Colòmbia va confirmar aquest dilluns que han estat posats en llibertat dos treballadors de la Fiscalia que feia al voltant d’un any i mig que estaven a mans de la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN).

Els alliberats són Jesús Antonio Pacheco i Rodrigo López, integrants del Cos Tècnic d’Investigació (CTI) —la policia judicial de la Fiscalia—, que estaven retinguts per l’ELN des del 8 de maig de 2025, segons va detallar la institució en un comunicat difós a les seves xarxes socials.

Ambdós van ser lliurats a la Defensoria al departament d’Arauca, al nord-oest de Colòmbia, en el context d’una «missió humanitària» en què també van intervenir la Missió de Verificació de les Nacions Unides al país i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

«La seva alliberació és un alleujament que dona la possibilitat de retrobar-se amb les seves famílies després d’un període prolongat de segrest. En una trobada prèvia amb els seus familiars, vam conèixer de primera mà l’angoixa i la incertesa que han viscut durant aquest temps», va assenyalar la Defensoria, que ha celebrat el tancament d’una «etapa de sofriment extrem» per als dos funcionaris.

Al mateix temps, l’organisme va subratllar que «això no hauria d’ocórrer» i va reclamar a l’ELN i a «tots els grups armats» que posin en llibertat «totes» les persones que mantenen retingudes.

La Defensoria va recordar també que «l’anomenat “judici revolucionari” anunciat per l’ELN contra Pacheco i López no té “validesa i legitimitat”», de manera que, encara que l’alliberació s’hagi produït abans que s’executés la condemna anunciada per la guerrilla, aquests «no estaven complint una pena legítima, sinó que romania seccionats».

«Cap grup armat pot atribuir-se facultats judicials, imposar condemnes ni utilitzar el segrest com a mecanisme de pressió, càstig o negociació. La seva alliberació no constitueix una concessió del grup armat, sinó el compliment d’una obligació que mai no s’havia d’haver ignorat», va remarcar la Defensoria del Poble.