Les Nacions Unides han advertit aquest divendres que la violència i els successius brots de malalties estan agreujant de manera dramàtica la crisi de fam a la República Democràtica del Congo (RDC). Segons les seves projeccions, el nombre de persones en situació d’in inseguretat alimentària greu podria superar els 30 milions a mitjan 2027, cosa que suposaria un rècord històric al país africà.
La Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (IPC, per les sigles en anglès) estima que entre gener i juny de 2027 unes 30,3 milions de persones afrontaran nivells de crisi d’in inseguretat alimentària aguda, enfront dels 26,5 milions comptabilitzats en el mateix període de 2026, de les quals 4,2 milions es trobaran en fase d’emergència.
L’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Programa Mundial d’Aliments (PMA), el Fons de la ONU per a la Infància (UNICEF) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han detallat que el conflicte armat, els desplaçaments massius i l’encariment dels aliments estan aprofundint la crisi. Aquesta situació es veu agreujada pel brot d’Èbola —que acumula ja prop de 11.200 casos i al voltant de 5.500 morts en menys de sis mesos— i per altres brots epidèmics, mentre que el finançament internacional es manté molt per sota de les necessitats creixents.
L’est del país concentra el volum més gran de necessitats urgents. Es calcula que més d’onze milions d’habitants de les províncies de Kivu del Nord, Kivu del Sud i Ituri es trobaran en fase de crisi entre gener i juny de 2027, amb nou territoris —Lubero, Masisi i Oïcha, al Kivu del Nord; Fizi, Kalehe, Mwenga, Shabunda i Walungu, al Kivu del Sud; i Djugu, a Ituri— ja en nivell d’emergència.
"El conflicte està obligant les famílies a abandonar les seves llars, aïllant-les dels seus camps i dificultant-ne l’accés als aliments", ha argumentat el director de Preparació i Resposta davant emergències del PMA, Ross Smith, que ha subratllat que "el brot d’Èbola és una crisi que s’afegeix a una crisi preexistent".
"Hem d’atendre aquestes necessitats humanitàries si volem aturar la propagació del virus. Necessitem accés segur i sostingut, així com recursos per oferir assistència alimentària a gran escala abans que més famílies s’enfrontin a nivells de fam d’emergència", ha explicat.
Les agències de l’ONU han recalcat, a més, que la violència i els desplaçaments reiterats estan desposseint les comunitats dels seus mitjans de vida. La pèrdua d’actius, les restriccions per accedir a les terres de conreu i les pertorbacions als mercats estan minvant la producció d’aliments i els ingressos de les llars.
La caiguda del poder adquisitiu empeny moltes famílies a recórrer a estratègies de supervivència que les deixen encara més exposades davant futures crisis. A això s’hi suma que la inseguretat, les dificultats logístiques i els danys en infraestructures mantenen elevats els preus dels aliments, una dinàmica a la qual també contribueixen les guerres a Ucraïna i a l’Orient Pròxim.
"Les famílies de l’est de la RDC necessiten urgentment suport pràctic a gran escala per poder alimentar-se", ha manifestat el director de l’Oficina d’Emergències i Resiliència de la FAO, Rein Paulsen, tot advertint que cada campanya agrícola perduda intensifica la fam i augmenta la dependència de l’ajuda humanitària.
Impacte més enllà de l’est de la RDC
La crisi no es limita a l’est del país. Nacions Unides subratlla que "una part significativa" de la població de Tanganyika, Maniema, Kasaï, Haut-Lomami, Lomami, Kwango i Alto Uélé també s’enfronta a nivells de fam crítics o pitjors, en un context d’inseguretat, traves comercials i escàs poder de compra.
La desnutrició aguda i les dificultats d’accés a l’atenció sanitària, a l’aigua potable i al sanejament intensifiquen l’emergència, especialment entre els menors de cinc anys, el grup amb més risc de patir desnutrició aguda. Aquesta situació agreuja l’impacte de la fam i complica la recuperació, sobretot a les zones on els serveis bàsics ja estan desbordats.
"Per als nens i les nenes de la RDC, la fam i la desnutrició no es deuen únicament a la manca d’aliments. Els conflictes, els desplaçaments i brots com el de l’ebolà agreugen els riscos d’inseguretat alimentària, especialment quan les dones, les nenes i els nens no tenen accés a l’atenció mèdica essencial, a l’aigua potable ni al sanejament", ha dit la directora d’Operacions d’Emergència de UNICEF, Lucia Elmi.
"Necessitem urgentment suport per intensificar els esforços per prevenir la inseguretat alimentària i la malnutrició, mantenir els serveis essencials i garantir que tots els nens i les nenes tinguin accés segur a l’atenció i la protecció que necessiten", ha manifestat.
A més de l’ebola, el país pateix brots de pneumònia i còlera, crisis sanitàries que se sobreposen i saturen encara més el sistema de salut. «La fam i les malalties estan aprofundint la crisi a la RDC», ha lamentat el director executiu del Programa d’Emergències Sanitàries de l’OMS, Chikwe Ihekweazu.
Davant d’aquest escenari, les agències de l’ONU insisteixen que la resposta humanitària s’ha d’ampliar de manera immediata. Reclamen una acció diplomàtica i financera «urgent i coordinada» per reforçar l’assistència alimentària, protegir i recuperar els mitjans de vida agrícoles, prevenir i tractar la desnutrició aguda, sostenir els serveis essencials de salut, nutrició, aigua potable i sanejament, i garantir un accés humanitari segur i sense obstacles.