La Cort Permanent d'Arbitratge ha emès aquest dilluns un laude favorable a Pakistan i ha instat les autoritats índies a restablir el Tractat d'Aigües de l'Indus, que Nova Delhi va deixar sense efecte de forma unilateral a finals d'abril. En la seva decisió, el tribunal ordena a l'Índia reposar la plena vigència del pacte i frenar l'abast de les obres en una central hidroelèctrica situada a la regió disputada de Cachemira.
En la seva resolució, el tribunal amb seu a la ciutat neerlandesa de La Haia ha recalcat que l'acord, signat el 1960, continua "en plena vigència" i no pot ser revocat únicament pel Govern indi. Així, determina que serà un expert independent qui haurà de pronunciar-se abans de juliol de 2027 sobre si la construcció de centrals a la zona compleix les condicions fixades en el tractat.
Segons ha assenyalat la cort en un comunicat, l'Índia no té base jurídica per donar per acabat o suspendre el tractat, que va ser deixat en suspens després de l'atemptat perpetrat el 22 d'abril a Pahalgam, a la Cachemira administrada per l'Índia, en el qual van morir gairebé una trentena de persones.
Des de llavors, Nova Delhi continua responsabilitzant Islamabad de l'atac i manté congelada l'aplicació de l'acord. El text estableix que l'Índia concedeix a Pakistan l'ús del 80% del cabal dels rius de la conca de l'Indus, essencials per a la supervivència i l'economia pakistanesa.
El tribunal ha analitzat si existeix un conflicte armat internacional entre ambdós Estats que pogués avalar la suspensió o la terminació del tractat. "La cort conclou que tal conflicte no existeix actualment i que, en qualsevol cas, el tractat és de tal naturalesa que continuaria vigent durant un conflicte d'aquest tipus. S'ha pogut observar que el mateix ha romàs en vigor durant múltiples conflictes armats des de 1960", recull el document.
"En no trobar fonament algun per a la suspensió o terminació de l'acord, la cort considera la possibilitat que la conducta de l'Índia estigués justificada com una "contramesura" davant d'una violació prèvia del Dret Internacional per part de Pakistan. No obstant això, s'ha determinat que no s'havien complert els requisits per a una contramesura lícita", ha sostingut el tribunal.
En aquesta línia, la cort subratlla que la suspensió del tractat "afecta a les obligacions d'Índia de protegir els Drets Humans fonamentals, no s'adhereix a les obligacions d'Índia en virtut del tractat i impediria l'aplicació de les disposicions sobre solució de controvèrsies previstes en el mateix".
L'instància arbitral conclou, per tant, que la decisió d'Índia de suspendre l'aplicació de l'acord "no és admissible ni en virtut del tractat ni d'altres normes aplicables del Dret Internacional".
"Per consegüent, determina que el tractat no ha estat acabat ni la seva aplicació suspesa, sinó que roman plenament vigent. Índia continua obligada pel tractat i ha de complir les seves obligacions en virtut del mateix, incloses les relatives al disseny i l'operació de projectes hidroelèctrics als rius occidentals i la solució de controvèrsies", ha argumentat.
El Tractat d'Aigües de l'Indus, subscrit amb la mediació del Banc Mundial —pel qual Índia administra els rius Beas, Ravi i Sutlej, mentre que Paquistan gestiona Chenab, Indus i Jhelum—, ha resistit les dues grans guerres entre els dos països, el 1965 i el 1971, així com els combats transfronterers del 1999. Un eventual col·lapse de l'acord suposaria, segons adverteixen els analistes, un gir crític en les ja tenses relacions bilaterals.