La ciutadania nord-americana està acudint a les urnes en línia amb les previsions durant les primeres hores de les eleccions de mig mandat, uns comicis legislatius que es perfilen com dels més multitudinaris dels últims anys. L’atenció se centra especialment en diversos estats decisius per definir el control del Senat, on l’afluència s’apropa en alguns casos a la registrada en les presidencials.
Impulsats per l’empenta d’un electorat demòcrata mobilitzat en bona mesura pel sector progressista i per la tradicional disciplina de l’elector republicà, que acostuma a votar presencialment el mateix dia de la cita electoral en lloc de recórrer al vot per correu o a l’anticipat, els comicis del 2026 apunten a superar amb escreix els 112 milions de votants del 2022 i fins i tot podrien fregar el màxim històric de 120 milions assolit el 2018.
En estats com Carolina del Sud ja s’han batut rècords de participació. A les 16.30 hores (22.30 a Espanya peninsular i les Illes Balears), gairebé 1,8 milions de residents havien emès el seu vot des de l’obertura dels col·legis electorals, cosa que suposa un 52,3 per cent dels electors inscrits. En ciutats com Detroit es calcula una participació final del 45%, tres punts per sobre del rècord del 2018, segons la secretària municipal Janice Winfrey.
Florida, tradicional bastió republicà, podria tancar la jornada amb uns 1,4 milions de votants registrats que passin per les urnes, en nivells similars als del 2022, d’acord amb les estimacions del secretari electoral de l’estat, Brad Raffensperger.
Texas, considerat un dels territoris decisius en aquestes legislatives, també es mou en xifres comparables a una elecció presidencial: fins a 10 milions de persones podrien haver votat al final del dia, per sobre del que s’havia registrat en les dues últimes cites legislatives.
Incidències tècniques i queixes pel paper dels observadors
La jornada transcórrer en general sense grans ensurts, tot i que s’han produït incidències puntuals com la registrada al comtat neoyorquès de Westchester, on la ruptura dels escàners encarregats de llegir les paperetes va obligar a substituir les màquines per poder continuar amb la votació.
Destaca, a més, dues queixes per un possible comportament irregular d’observadors del Departament de Justícia en els estats de Michigan i Nou Mèxic.
A Michigan, els observadors suposadament van demanar als treballadors electorals els seus materials i els van fer preguntes inapropiades, segons l’oficina de la secretària d’Estat Jocelyn Benson. A Nou Mèxic, els observadors van fer als votants "algunes preguntes inusuals", segons va afirmar a CBS News un portaveu de la Secretaria d’Estat de Nou Mèxic, Maggie Toulouse Oliver.
Com a darrer apunt: el vot per correu del papa Lleó XIV ha estat rebut, segons ha confirmat el secretari del comtat de Will, a l’estat d’Illinois, a CBS News Chicago. El papa, el nom de naixement del qual és Robert Prevost, és el primer pontífex que vota en unes eleccions nord-americanes. La setmana passada, el Vaticà va anunciar que el Pontífex havia emès el seu vot per correu.