L'oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, dirigida per Volker Turk, ha fet públic aquest dimecres un pronunciament en què condemna l'execució d'11 persones a l'est de Líbia sense les degudes garanties processals, subratllant que aquest fet representa un "greu retrocés" després de 15 anys sense aplicar aquest tipus de penes.
"Estem consternats per l'execució massiva d'11 homes a l'est de Líbia la setmana passada, sense un judici just davant d'un tribunal militar", ha assenyalat l'oficina en un comunicat difós a les xarxes socials.
Les execucions, de caràcter judicial, "suposen un greu retrocés". "No ha d'haver-hi més. La pena de mort és incompatible amb el dret a la vida i també augmenta el risc d'executar persones innocents", ha afegit l'organisme, reclamant que no es repeteixin aquest tipus d'actuacions.
Des del costat de les autoritats de Trípoli, reconegudes per la comunitat internacional, l'oficina del Ministeri d'Estat per Desplaçats i Drets Humans ha advertit que les execucions basades en fallos de tribunals militars constitueixen "una evolució extremadament perillosa" que posa en risc el dret a la vida i el propi Estat de Dret.
Després d'insistir que la gravetat dels crims no pot servir d'excusa per negar un judici just, el dret a la defensa o la compareixença davant d'un jutge civil competent, aquest departament ha recordat que el Tribunal Suprem libi, el 2024, va declarar inconstitucional remetre a civils a la jurisdicció militar en causes de terrorisme i va rebutjar ampliar l'àmbit militar quan afecti les garanties de la població civil.
"Aplicar penes màximes irreversibles en les actuals circumstàncies de Líbia podria aprofundir la polarització, socavar la confiança en les institucions judicials i obstaculitzar la reconciliació nacional i els esforços per construir una pau sostenible", ha afegit, reclamant la suspensió immediata de qualsevol pas addicional encaminat a executar les sentències.
AUTORITATS PARALELES A LÍBIA
En paral·lel, i a proposta dels Estats Units, les forces assentades a l'est de Líbia han mostrat disposició a entaular negociacions per avançar cap a una reunificació administrativa, defensant que es tracta d'una iniciativa "única" i distinta dels intents previs per encauçar la crisi, tancar el prolongat període de transició i unificar les institucions "nacionals".
Líbia sofre des de fa anys una situació de doble poder en un context d'inestabilitat després de la caiguda de l'aleshores líder, Muamar Gaddafi, agreujada pel ajornament de les eleccions previstes per al 2021, amb unes autoritats paral·leles instal·lades a l'est del país i sense que els diferents processos de diàleg per a la reintegració institucional hagin donat, per ara, resultats concrets.