La guerra híbrida que afronta Europa amb Rússia també té un front espanyol. Un ciutadà buscat per l’Audiència Nacional i presumptament vinculat a una de les principals xarxes de ciberatacs prorrusos estaria utilitzant la seva activitat a Telegram per captar espanyols disposats a combatre a les files de l’Exèrcit rus, participar en operacions informàtiques remunerades o proporcionar informació confidencial sobre funcionaris i empresaris. L’activitat ha estat documentada en un informe de Golden Owl, una empresa especialitzada en intel·ligència de fonts obertes vinculada al Parc Científic de la Universitat d’Alacant.
El protagonista d’aquesta investigació és Enrique Arias Gil, l’espanyol que opera sota l’àlies de "Desinformador Ruso" i sobre el qual pesa una ordre internacional de cerca i captura dictada per l’Audiència Nacional. L’informe, titulat "L’arsenal invisible: amenaces híbrides a les eleccions espanyoles de 2026 i a la seguretat nacional", situa la seva activitat dins d’un ecosistema de captació, propaganda i difusió d’informació que transcendeix els atacs informàtics convencionals.
Els investigadors han recopilat 54.737 elements digitals, cartografiat 10.773 comptes de les principals plataformes i examinat 528 documents de la dark web durant el període comprès entre el 20 d’agost i el 5 de novembre. L’anàlisi reconstrueix connexions entre perfils, canals de distribució i comunitats digitals que, segons l’estudi, poden contribuir a amplificar operacions d’influència contra Espanya.
L’activitat d’Arias Gil destaca per la diversitat dels perfils que intenta captar. A través del seu canal de Telegram, que supera els 14.500 subscriptors segons l’informe, ha difós ofertes per incorporar-se a l’Exèrcit rus, col·laborar amb operadors informàtics vinculats a Rússia o facilitar dades personals de ciutadans espanyols amb responsabilitats públiques.
Soldats, informants i cibervoluntaris remunerats
Un de les línies de captació identificades per Golden Owl es dirigeix a ciutadans espanyols disposats a incorporar-se a les Forces Armades russes. L’informe comptabilitza nou publicacions recents en què s’ofereixen condicions econòmiques per a qui accepti combatre a Ucraïna juntament amb les tropes de Moscou.
Les ofertes preveuen remuneracions mensuals d’entre 2.500 i 3.000 dòlars, a més d’una prima d’incorporació de 25.000 dòlars. També inclouen, segons els missatges analitzats, les despeses de desplaçament i de visat, així com la possibilitat d’obtenir la ciutadania russa. Els anuncis s’adrecen a persones d’entre 18 i 50 anys, amb preferència per a qui compta amb experiència militar o en empreses de seguretat privada.
El segon canal de captació apunta a l’obtenció d’informació sensible. Entre el 21 d’octubre i el 3 de novembre, Arias Gil va publicar tres missatges en què animava ciutadans i funcionaris espanyols a col·laborar amb Rússia mitjançant l’entrega de "informació confidencial i dades personals de funcionaris i empresaris espanyols"
.
El tercer front s’adreça a l’àmbit digital. El 26 d’octubre, el canal va convidar els seus seguidors a convertir-se en "cibervoluntaris remunerats en criptomonedes"
i a participar en l’anomenat projecte Ddosia, una iniciativa que, segons el missatge difós, permetria col·laborar amb hackers russos en atacs de denegació de servei i sabotatges informàtics contra objectius occidentals. Les tres modalitats de captació remeten a una mateixa adreça de contacte, un element que els investigadors incorporen a la seva reconstrucció de l’activitat. L’informe documenta així una oferta que combina incentius econòmics, col·laboració informativa i participació en operacions cibernètiques.
La rellevància del cas no es limita a aquestes convocatòries. Arias Gil figura des del setembre de 2025 en la llista dels més buscats d’Europol per la seva presumpta vinculació amb NoName057(16), una organització de hackers prorussos que ha protagonitzat campanyes contra institucions i empreses europees. La Policia Nacional li atribueix haver facilitat informació sobre objectius per preparar atacs informàtics i haver participat en la difusió de dades personals de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Entre els episodis investigats hi ha la publicació d’informació de prop de 2.000 policies, guàrdies civils, militars i agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). El passat 29 d’octubre, a més, el canal va difondre el nom, la fotografia i l’historial professional d’un sotsoficial en actiu de l’Exèrcit espanyol, segons recull l’estudi.
La trajectòria de l’investigat ja havia estat objecte d’investigacions periodístiques i policials. La Cadena SER va informar al setembre de 2025 de l’ordre internacional de detenció i de les sospites sobre la seva vinculació amb la xarxa prorussa, mentre que Newtral va reconstruir la seva inclusió a la llista d’Europol i la seva activitat com a administrador del canal.
Una xarxa de propaganda en espanyol amb centenars de milers de seguidors
Més enllà de la captació directa, Golden Owl identifica una infraestructura de canals de Telegram que distribueix continguts favorables a Moscou entre audiències hispanoparlants. L’estudi situa Arias Gil al nucli d’una xarxa que tradueix, reprodueix i amplifica materials procedents de mitjans estatals russos, plataformes d’informació militar i comentaristes propers al Kremlin.
Entre les fonts que apareixen en aquesta circulació hi figuren Sputnik, l’agència Tass i Rybar, juntament amb altres canals i creadors de contingut que difonen anàlisis sobre la guerra d’Ucraïna i la política internacional des de posicions alineades amb els interessos russos.
La xarxa identificada acumula aproximadament 350.000 subscripcions i 8,5 milions de visualitzacions en 16 dies, segons les dades recollides pels investigadors. La seva capacitat de difusió no depèn només de la mida individual de cada canal, sinó de la coordinació en la publicació i la redistribució de continguts. Els missatges es repliquen entre diferents comptes, de vegades amb textos idèntics i poques diferències temporals.
El resultat és una cadena d’amplificació que permet introduir una mateixa narrativa en comunitats diferents i augmentar-ne l’abast sense necessitat que tots els canals responguin a una única estructura de direcció.
Entre els relats que apareixen de manera recurrent hi figura la presentació d’Israel, els Estats Units, el Marroc i l’OTAN com a principals amenaces per a Espanya, així com la idea que el país s’ha convertit en un objectiu d’atacs pel seu suport militar a Ucraïna. L’estratègia, segons l’informe, consisteix a connectar esdeveniments nacionals amb l’enfrontament geopolític i oferir interpretacions que erosionin la confiança en les institucions espanyoles i en les seves aliances internacionals. Un dels exemples recollits és la difusió d’informacions falses després de l’accident ferroviari d’Urda, a Toledo. A penes 36 minuts després de l’accident van començar a circular missatges que atribuïen la tragèdia a un suposat sabotatge, una hipòtesi que es va estendre mitjançant comptes que imitaven perfils ferroviaris i mitjans de comunicació.
La rapidesa de la difusió il·lustra un dels riscos que assenyala Golden Owl: la capacitat d’aprofitar esdeveniments de gran impacte social abans que les autoritats hagin pogut aclarir-ne les causes. L’ús de comptes falsos, publicacions sincronitzades i continguts manipulats permet introduir explicacions alternatives i convertir una crisi nacional en un instrument de polarització.
Pàgines falses des de Vietnam i narratives preparades per al 29-N
L’informe també identifica una infraestructura de pàgines de Facebook administrades des de Vietnam que es presenten davant els usuaris com a espais informatius espanyols. La xarxa principal aplega vuit pàgines i al voltant de 270.000 seguidors, amb una presència especialment rellevant entre usuaris de 65 anys o més.
Els investigadors detecten que aquestes pàgines haurien recorregut a audiències de pagament per incrementar-ne l’abast i construir comunitats que aparenten tenir una implantació nacional. A partir del 27 d’octubre, el contingut hauria experimentat un canvi d’orientació: de publicacions inicialment innocents a històries polítiques fabricades mitjançant intel·ligència artificial, amb un marcat biaix antigovernamental i islamòfob. La investigació adverteix que Vietnam no és l’únic origen d’aquestes operacions. També apareixen pàgines i canals que simulen ser espanyols des de Sri Lanka, Indonèsia, Pakistan o Argentina. En paral·lel, un conjunt de 25 comptes associats, amb activitat des dels Estats Units, França i Alemanya, hauria acumulat 1,39 milions de reproduccions mitjançant publicacions amb etiquetes idèntiques relacionades amb la crisi de Ceuta.
El calendari electoral hi afegeix una altra dimensió, en aquestes operacions. Golden Owl adverteix de l’adaptació al context espanyol de narratives utilitzades anteriorment a Amèrica Llatina per qüestionar la legitimitat dels resultats electorals, especialment les relacionades amb el suposat frau en el vot per correu. L’estudi identifica una seqüència de publicacions pràcticament idèntiques difoses per quatre comptes amb prou feines nou segons de diferència. Els investigadors consideren que aquest patró apunta a una cèl·lula que opera a partir d’un guió compartit, amb missatges destinats a presentar com a fraudulent qualsevol resultat que no coincideixi amb determinades previsions demoscòpiques.
Entre els materials difosos hi ha imatges generades mitjançant intel·ligència artificial que representen un suposat empleat de Correos destruint paperetes electorals. L’objectiu d’aquesta narrativa seria anticipar sospites sobre l’escrutini i qüestionar d’entrada la legitimitat dels resultats del 29 de novembre.
El informe resumeix aquesta estratègia en tres missatges recurrents: no votar per correu, denunciar que el cens està manipulat i sostenir que es produirà un robatori electoral. Golden Owl precisa, però, que el discurs també té un origen nacional i que la participació de xarxes estrangeres consisteix a contribuir a la seva difusió i amplificació. No atribueix totes les activitats detectades a una única operació coordinada des de Rússia.
Milions de dades personals exposades a la dark web
La investigació incorpora un darrer front relacionat amb la disponibilitat d’informació personal de ciutadans espanyols en mercats clandestins. Després d’examinar 528 documents de la dark web, Golden Owl ha identificat anuncis que ofereixen més de 13 milions de registres de ciutadans espanyols i 113.000 combinacions de correu electrònic i contrasenya. Les dades provenen de filtracions anteriors, de manera que la seva presència en aquests espais no implica necessàriament que totes les credencials continuïn actives o que la informació estigui actualitzada. Tanmateix, la seva disponibilitat pot facilitar campanyes de suplantació d’identitat, enginyeria social i operacions de desinformació dirigides a col·lectius concrets.
La preocupació dels investigadors se centra en la possible utilització d’aquestes bases de dades per construir campanyes més precises, identificar objectius i donar credibilitat a missatges fraudulents. La combinació d’informació personal, comptes falsos i continguts generats mitjançant intel·ligència artificial amplia les possibilitats de manipulació del debat públic.
La conclusió de l’informe és que Espanya afronta les pròximes eleccions en un entorn informatiu en què ja existeixen xarxes, audiències i narratives capaces d’explotar esdeveniments polítics o socials per erosionar la confiança institucional. Els autors adverteixen que una nit electoral amb un resultat disputat podria convertir-se en l’escenari d’una nova onada d’acusacions de frau, amplificades per estructures digitals nacionals i estrangeres.
L’estudi insisteix, però, que no totes les activitats documentades formen part d’una mateixa operació ni responen necessàriament a un únic centre de comandament. La seva rellevància rau en la convergència de mètodes i capacitats: des del reclutament de ciutadans i la difusió d’informació sensible fins a la propaganda, la manipulació d’audiències i l’explotació de dades personals.
L’avís de fons transcendeix la campanya electoral. La infraestructura digital descrita per Golden Owl podria seguir operativa després del 29-N i aprofitar qualsevol crisi per intensificar la polarització, qüestionar decisions institucionals o debilitar la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic.