El ministre d'Exteriors de Lituània, Kestutis Budrys, ha qualificat aquest divendres l'augment d'arribades a la ciutat autònoma de Ceuta des de Marroc en els últims dies, amb l'entrada irregular d'unes 60.000 persones, com una "crida d'atenció per a Europa". Al mateix temps, ha instat a reforçar la inversió en el control de les fronteres exteriors, prenent com a referència "la pressió migratòria orquestrada per Bielorússia" sobre el seu propi país.
En un missatge difós a les seves xarxes socials, Budrys ha subratllat que "La seguretat d'Europa comença a les seves fronteres exteriors. Els esdeveniments a Ceuta, Espanya, són una crida d'atenció per a Europa. Després d'haver fet front a la pressió migratòria orquestrada per Bielorússia, Lituània sap què fa falta per defensar la frontera exterior de la UE", destacant a continuació les "importants inversions" realitzades pel seu Govern en la protecció fronterera.
El responsable de la diplomàcia lituana ha recolzat aquest enfocament insistint en què "no es tracta només d'una qüestió de seguretat nacional, sinó de la seguretat col·lectiva d'Europa" i ha remarcat que "la protecció de les fronteres exteriors de la UE és una responsabilitat compartida" entre tots els Estats membres.
En aquesta línia, ha reiterat que "Lituània dóna suport a una política migratòria de la UE clara i ferma: una protecció més sòlida de les fronteres exteriors, retorns efectius, una cooperació més estreta amb tercers països i solidaritat com a pilar fonamental de tot això".
La situació a Ceuta ha derivat en una crisi migratòria amb l'entrada de desenes de milers de persones procedents de Marroc, uns 60.000 segons el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas. Aquest episodi ha provocat que diversos socis de la Unió Europea hagin arribat a reclamar la suspensió d'Espanya de l'espai Schengen.
Segons les dades del Ministeri de l'Interior, al voltant de 25.000 migrants haurien retornat al país veí abans del migdia, dins de l'operatiu desplegat després de l'entrada massiva. L'últim balanç de les autoritats espanyoles xifra en almenys 41 els fallecidos vinculats a aquesta crisi.