Enquesta eleccions Catalunya: Aliança Catalana supera a Junts i lideraria l'independentisme, segons GESOP

Actualment Catalunya encara no disposa d'una llei electoral pròpia: les eleccions al Parlament es regeixen per la Llei Orgànica del Règim Electoral General i per l'Estatut de 2006. Des de finals de 2025 hi ha en marxa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de “llei electoral de Catalunya”, admesa a tràmit però encara en fase inicial, sense debat de totalitat ni ponència. En els últims anys, les reformes impulsades pels partits s'han centrat sobretot en aspectes com el vot exterior, el vot telemàtic o l'accessibilitat del sufragi, més que en un redisseny complet de circumscripcions o barreres electorals. En les fonts disponibles no apareixen posicions detallades i tancades de cada partit sobre tots els elements clàssics (barrera, llistes obertes, etc.), per la qual cosa només es pot descriure el que ha arribat efectivament al terreny institucional.

Normativa vigent del sistema electoral català

El marc bàsic és la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, aplicable a les eleccions autonòmiques, juntament amb l'Estatut i el Reglament del Parlament.

• Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2006): regula el Parlament, fixa que ha de tenir entre 100 i 150 diputats, elegits per sufragi universal i mitjançant un sistema de representació proporcional, i disposa que el règim electoral es reguli per una llei del Parlament aprovada per majoria de 2/3 dels diputats, amb una “llei electoral de Catalunya” que incorpori criteris de paritat a les llistes, segons el propi text estatutari disponible al BOE.
• LOREG (Llei Orgànica 5/1985): continua sent avui la norma de referència per cens, campanya, administració electoral i escrutini, també a les eleccions catalanes, d'acord amb el text oficial accessible al BOE.
• Reglament del Parlament de Catalunya: ordena la constitució de la Cambra, drets dels diputats i funcionament intern, segons el reglament de 2005 i les seves reformes, publicat al BOE i actualitzat al DOGC.

Fase de tramitació de la “llei electoral de Catalunya”

La peça central és avui la Proposició de llei electoral de Catalunya, tramitada com a ILP en l'actual legislatura del Parlament (expedient 202-00059/15). Segons el Butlletí Oficial del Parlament, la proposició es va registrar el 15 de setembre de 2025, va ser admesa a tràmit per la Mesa i es va comunicar al Govern perquè avalués el seu impacte econòmic, tal com reflecteix el BOPC de 28 d'octubre de 2025 i la notícia institucional del Parlament sobre aquesta sessió plenària (notícia del Parlament).

El text complet de la ILP es va publicar després al BOPC del 6 de novembre de 2025 (BOPC de la proposició). En aquesta publicació es detalla que:

• És una iniciativa legislativa popular que ha de perfeccionar-se amb la recollida d'almenys 50.000 signatures.
• El Govern certifica que té afectació pressupostària, la qual cosa implica que la part de la llei amb impacte econòmic no podria entrar en vigor fins a l'exercici pressupostari següent o un posterior, segons l'article 139 del Reglament del Parlament.

A data de l'última informació disponible, la ILP està en fase inicial: admesa a tràmit, pendent de recollida de signatures i sense que consti encara un debat de totalitat al Ple ni la designació de ponència. Per tant, encara no hi ha llei electoral catalana aprovada; la iniciativa està en construcció i pot encara modificar-se en el tràmit parlamentari.

Contingut orientador de la ILP electoral

El propi BOPC de la ILP descriu una arquitectura àmplia de la futura llei:

• Un títol preliminar que fixa l'objecte (regular el règim electoral propi de Catalunya) i l'àmbit d'aplicació: eleccions al Parlament, eleccions al Conselh Generau d’Aran pel que fa al règim electoral, i altres processos electorals i consultes en l'àmbit competencial de la Generalitat.
• Títols sobre drets electorals (sufragi actiu i passiu, causes d'inelegibilitat i incompatibilitats), administració electoral (Sindicatura electoral i juntes) i procés electoral (convocatòria, candidatures, votació i escrutini).
• Un Títol III sobre sistema electoral, que manté el nombre de diputats i proposa novetats a les circumscripcions: referència a les vegueries i a la possible creació d'una circumscripció específica per a la comunitat exterior de catalans, amb regles de distribució d'escons i regulació detallada del vot exterior i el seu recompte.
• Regulació de campanya, mitjans, enquestes, règim sancionador i finançament i subvencions electorals.

El preàmbul subratlla problemes detectats en el vot dels catalans a l'exterior (es cita, per exemple, que a les eleccions del 12 de maig de 2024 es va anul·lar un 17 % dels vots del cens CERA) i reclama solucions basades en noves tecnologies, vot electrònic i mecanismes d'auditoria posterior de l'escrutini exterior, segons el text recollit en el propi BOPC (BOPC de la proposició).

Reformes i posicions recents dels partits

Les fonts consultades permeten identificar línies d'actuació parcials, més que un gran acord integral sobre la llei electoral:

• Junts: al Congrés ha impulsat una proposició no de llei per modificar la LOREG a fi de garantir el vot accessible i autònom de les persones invidents també a les eleccions municipals, aprovada per ampli consens a la Comissió Constitucional, segons la nota del partit (nota de Junts). Al Parlament, Junts va promoure juntament amb PSC‑Units, ERC, Comuns i CUP la reforma del Reglament per regular el vot telemàtic i ampliar els supòsits de delegació del vot, tramitada en lectura única i aprovada el juliol de 2024, d'acord amb la informació de Junts (comunicat) i la notícia del Parlament (reforma del Reglament). A més, el grup de Junts a Madrid ha defensat una reforma de la llei electoral europea per crear circumscripcions específiques per a nacions sense Estat com Catalunya, segons recull Demócrata (article de Demócrata).
• ERC / Govern: la consellera Meritxell Serret ha reclamat “canvis estructurals” en el vot exterior (vot telemàtic, ampliació de terminis, simplificació del procediment) i ha denunciat la ineficiència del sistema actual malgrat la reforma de 2022 que va eliminar el vot rogat, segons una nota oficial de la Generalitat ([enllaç]). El conseller Jaume Duch ha anunciat mesures per facilitar el vot dels catalans a l'estranger (més informació, transparència i millora del reemborsament) i ha recordat explícitament l'existència de la ILP de llei electoral catalana registrada al novembre, assenyalant que el Govern li donarà suport tècnic quan s'aprovi, segons va recollir el diari Demócrata (informació de Demócrata).
• Altres actors: l'ANC ha incorporat l'aprovació d'una llei electoral pròpia a la seva agenda de “regeneració democràtica”, reclamant una norma específica per a Catalunya juntament amb més transparència i renovació de lideratges, segons declaracions recollides per Demócrata (article de Demócrata).

En canvi, no es disposa en aquestes fonts de propostes completes i detallades de PSC, Comuns, CUP, PP o Ciutadans sobre canvis en circumscripcions, barrera electoral o llistes obertes més enllà de la seva participació en la reforma del Reglament del Parlament i en el suport (o no) a la tramitació de la ILP electoral. El debat sobre qüestions com la desproporcionalitat territorial segueix obert, però encara no s'ha materialitzat en un nou disseny consensuat del sistema electoral català.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, text al BOE) configura el president o presidenta de la Generalitat com la màxima autoritat institucional de Catalunya i la peça clau del sistema parlamentari català. Les seves competències s'agrupen en la direcció del Govern i de l'Administració, la representació de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya, les relacions amb el Parlament (inclosa la convocatòria d'eleccions i la dissolució de la Cambra), les potestats de nomenament i cessament i altres funcions específiques. A continuació es resumeixen de forma sistemàtica aquestes atribucions segons l'Estatut vigent.

Direcció del Govern i de l'Administració

El president de la Generalitat és, sobretot, el cap del Govern català i qui impulsa i coordina la seva acció política.

• Direcció de l'acció de govern: presideix el Govern i orienta la política general de la Generalitat, fixant les grans línies d'actuació de l'executiu en el marc de l'Estatut i de les lleis.
• Coordinació interna: garanteix la coordinació entre els diferents departaments i Conselleries, assegurant la coherència de les polítiques públiques.
• Relació amb l'Administració de la Generalitat: dirigeix l'Administració autonòmica, que actua com a Administració ordinària a Catalunya, i és responsable última del seu bon funcionament, sense perjudici de les competències concretes de cada conseller o consellera.

Representació institucional

L'Estatut atribueix al president una doble dimensió representativa, que és un dels trets més característics de la figura:

• Representació suprema de la Generalitat: ostenta la més alta representació institucional de Catalunya, tant dins com fora del territori, en actes oficials i en les relacions amb altres institucions autonòmiques, estatals i estrangeres.
• Representació ordinària de l'Estat a Catalunya: segons l'Estatut, assumeix també la representació ordinària de l'Estat a la comunitat autònoma, la qual cosa reforça el seu paper en l'articulació de les relacions Generalitat–Estat.
• Seguretat i ordre públic: presideix la Junta de Seguretat de Catalunya, òrgan paritari de coordinació entre Generalitat i Estat en matèria de seguretat pública i de cossos policials, tal com recull el propi Estatut en relació amb les competències de seguretat.

Relació amb el Parlament i convocatòria d'eleccions

En tractar-se d'un sistema parlamentari, el vincle del president amb el Parlament és central i està minuciosament regulat per l'Estatut.

• Responsabilitat política: el president i els consellers responen políticament de forma solidària davant el Parlament, que pot exigir la seva responsabilitat mitjançant instruments com la moció de censura.
• Relació ordinària amb la Cambra: el president té dret a assistir a les sessions del Ple i de les comissions parlamentàries i a prendre la paraula, d'acord amb el que estableix l'Estatut.
• Convocatòria d'eleccions ordinàries: l'Estatut estableix que el president, quinze dies abans de la finalització de la legislatura de quatre anys, ha de convocar eleccions al Parlament, que han de celebrar-se entre els quaranta i els seixanta dies posteriors a la convocatòria.
• Dissolució anticipada del Parlament: el president, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre anticipadament el Parlament. Aquesta facultat està limitada: no pot exercir-se si hi ha una moció de censura en tràmit ni si no ha transcorregut almenys un any des de l'última dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d'incloure la convocatòria de noves eleccions dins del termini de quaranta a seixanta dies des de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Potestat reglamentària, nomenaments i cessaments

L'Estatut també atribueix al president un conjunt de facultats executives i d'organització del Govern i d'altres institucions.

• Nomenament i cessament de membres del Govern: el president pot nomenar i separar, per decret, un conseller o consellera primer (si existeix aquesta figura) i la resta de consellers. A més, pot delegar temporalment funcions executives en un d'ells.
• Límits de la suplència: en cas d'absència, malaltia o vacant, la suplència o substitució del president no permet exercir determinades atribucions clau, com plantejar una qüestió de confiança, designar i cessar consellers o dissoldre el Parlament, que queden reservades al titular.
• Publicació d'actes i nomenaments: ordena la publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» de les lleis, de les disposicions generals del Govern i de certs nomenaments de rellevància institucional, com el del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el del fiscal o la fiscal superior de Catalunya.

Altres competències rellevants

A més, l'Estatut preveu altres funcions importants:

• Relacions amb el poder judicial i el Ministeri Fiscal: ordena la publicació al diari oficial dels nomenaments del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del fiscal superior de Catalunya, consolidant així el seu paper d'enllaç institucional.
• Règim de responsabilitat penal: l'Estatut fixa un règim específic d'aforament: la responsabilitat penal del president per actes presumptament delictius comesos a Catalunya correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i fora de Catalunya a la Sala del Penal del Tribunal Suprem.

Conjunt d'aquestes competències, l'Estatut configura el president de la Generalitat com el centre de gravetat del sistema institucional català, articulant l'acció de govern, la relació amb el Parlament i la interlocució amb l'Estat i altres institucions.

Sílvia Orriols (Vic, 1984) arriba a la capçalera d'Aliança Catalana després d'una trajectòria prèvia bàsicament local i vinculada a l'independentisme més dur. Abans de fundar o liderar Aliança Catalana, el seu salt institucional es produeix com a regidora a Ripoll, on entra al ple a través del Front Nacional de Catalunya (FNC), un partit independentista i islamòfob. A partir d'aquí, i després d'un conflicte intern al FNC, trenca amb aquesta formació i, juntament amb un nucli de joves dirigents, impulsa la creació d'Aliança Catalana a Ripoll durant els mesos del confinament. Les fonts consultades apunten també a una etapa anterior d'activisme ideològic en cercles com el grup Els intransigents, però no detallen altres sigles concretes més enllà del FNC.

Primers passos: activisme ideològic i entorn independentista radical

Segons el perfil reconstruït pel periodista Xavier Rius Sant al llibre sobre el fenomen d'Aliança Catalana i resumit en un reportatge a elDiario.es, abans de tenir càrrecs institucionals Orriols es mou en l'entorn de l'independentisme etnicista. Els seus textos es publiquen quan formava part del grup Els intransigents, on ja mostra un discurs centrat en la puresa nacional catalana.

Fins a l'entorn de 2017, aquesta etapa es caracteritza –sempre segons aquest perfil periodístic– per una obsessió dirigida sobretot contra “Castella” i els “cognoms castellans”, amb una visió de la independència com a defensa d'una “Catalunya catalana” front a l’“espanyolització”. El seu referent ideològic central és l'històric independentista Daniel Cardona, descrit com clarament etnicista. Aquesta base doctrinal li serveix de substrat per al gir posterior: de l'antibel·licisme contra “Espanya” a un discurs focalitzat en immigració i, en particular, contra la població marroquina.

Entrada a la política institucional: regidora a Ripoll

El primer pas d'Orriols en una institució és la seva elecció com a regidora de l'Ajuntament de Ripoll el 2019, a través del Front Nacional de Catalunya (FNC). El mateix reportatge d'elDiario.es precisa que el FNC és “un altre partit islamòfob” i que amb les seves sigles accedeix per primera vegada al ple municipal. És en aquest moment quan passa de ser una activista molt localitzada a una figura política amb altaveu institucional.

La seva pràctica política municipal s'insereix en un context molt carregat a Ripoll: els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils parteixen d'una cèl·lula amb origen en aquesta localitat, la qual cosa, segons aquest mateix anàlisi, deixa un terreny abonat per a discursos que vinculen terrorisme islàmic, immigració i seguretat. Orriols capitalitza aquest clima, ocupant un espai que abans va intentar cobrir Plataforma per Catalunya (PxC), però que havia quedat vacant.

Ruptura amb el Front Nacional i gestació d'Aliança Catalana

La trajectòria immediatament anterior a la fundació d'Aliança Catalana està marcada per una crisi interna al FNC. El llibre de Xavier Rius Sant –citat per elDiario.es– descriu com un grup de joves dirigents (Oriol Gès, Jordi Aragonès, Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja) “es porten” Orriols del Front Nacional per fundar una nova plataforma.

Aquests joves acaben d'entrar al FNC i xoquen amb els quadres veterans; detecten en Orriols un lideratge amb potencial i, després d'aquest conflicte intern, ella fa públic un comunicat anunciant que abandona el partit. Pocs dies després –sempre segons aquest relat– registren la nova formació en una notaria de Ripoll, en ple confinament per la COVID‑19. D'aquesta manera, la ruptura amb el FNC no és només una sortida personal, sinó l'acte fundacional d'Aliança Catalana, concebuda des del principi com una escissió amb un perfil ideològic encara més nítid en matèria d'immigració i ordre públic.

De regidora local a líder d'un nou partit

En el moment de constituir Aliança Catalana, Orriols ja ha construït una imatge de regidora combativa al ple de Ripoll, amb intervencions molt centrades en seguretat, delinqüència i crítica a “l'islamisme”, tal com recullen diferents cròniques polítiques i enquestes posteriors en mitjans com El País, Nueva Economía Fórum, o anàlisis de la competència entre Aliança Catalana i Junts per Catalunya com el comunicat d'aquest darrer partit sobre Ripoll (notícia de Junts i comunicat conjunt).

Ja al capdavant de la nova sigla, la seva projecció es dispara: primer en aconseguir l'alcaldia de Ripoll i, després, en entrar al Parlament i convertir-se en un dels factors de reconfiguració de l'independentisme, tal com reflecteixen sondejos i anàlisis polítics publicats pel diari Demócrata i altres mitjans, per exemple sobre el creixement d'Aliança Catalana en intenció de vot (baròmetre del CEO, o enquestes que la situen superant Junts en escons: projecció d'escons).

Tanmateix, pel que fa estrictament a l'etapa anterior a liderar Aliança Catalana, les fonts disponibles convergeixen en tres fites bàsiques i no aporten més detall partidista: activisme ideològic en cercles independentistes radicals (Els intransigents), entrada a la política institucional com a regidora de Ripoll amb el Front Nacional de Catalunya i posterior ruptura amb aquest partit per registrar la nova formació. Més enllà de la menció genèrica que “ha militat en diversos partits”, no es disposa de més informació concreta sobre altres sigles en què hagués estat abans d'aquesta seqüència.

Context i projecció posterior

La resta d'informacions recents –per exemple, les cròniques de Demócrata sobre el seu paper en els conflictes pressupostaris a Ripoll i el seu creixent pes en les enquestes (dimissió de regidors del PSC, cessament d'aquests edils, disolució de l'agrupació del PSC a Ripoll, o el sondeig del CEO que la projecta com a tercera força: “Sorpresa del CEO!”)– serveixen sobretot per il·lustrar l'impacte d'aquest itinerari inicial: d'activista local i regidora del FNC a dirigent d'un partit propi capaç de disputar l'espai a l'independentisme tradicional.

En resum, la trajectòria d'Orriols abans d'encapçalar Aliança Catalana no passa per grans càrrecs nacionals, sinó per un recorregut curt però molt intens: radicalització ideològica en cercles independentistes, entrada al ple de Ripoll amb el FNC, conflicte i escissió, i fundació d'una nova marca que la catapulta al primer pla polític català.

En l'ecosistema informatiu sobre la seva figura també apareixen referències puntuals o de context en mitjans i documents com una jornada parlamentària d'una altra cambra autonòmica, peces sobre la relació entre Junts, PSOE i l'agenda migratòria (elDiario.es), la investigació parlamentària arran de discursos d'odi (peça sobre el Parlament), reaccions d'ERC i altres forces (intervenció d'ERC) i anàlisis de l'impacte d'Aliança Catalana al tauler català publicats per Demócrata (pactes locals amb Junts, “Catalunya, orrioleja”, enquesta Sigma Dos, una altra projecció electoral), així com peces sobre la seva presència en actes i polèmiques (crítiques al PSC, celebració de la dissolució de l'agrupació socialista, xiulets a la Patum de Berga, creuament amb Illa al Parlament, crítiques pel brot de PPA, debat sobre transport i “Els altres catalans”, nou sondeig del CEO, presentació de Jordi Aragonès, polèmica del vídeo d'IA i la seva crítica a aquest vídeo), així com notes de context sanitari i polític sobre l'auge del seu partit (anàlisi a Gaceta Médica, CIS català i crònica a ABC), que ajuden a emmarcar, a posteriori, la importància d'aquella primera etapa al FNC i a l'Ajuntament de Ripoll.