Harald V ha mort als 89 anys. El rei de Noruega va falleixer aquest divendres a les 6.35 hores a l'Hospital Universitari d'Oslo, on romania ingressat des del 17 d'agost. El Palau Reial ha confirmat la seva mort després de diversos dies de creixent preocupació pel seu estat de salut. La seva defunció posa fi a un regnat de més de tres dècades i obre automàticament una nova etapa per a la monarquia noruega: el seu fill, el príncep hereu Haakon, es converteix en rei.
Harald havia arribat a l'hospital per una anemia hemolítica i posteriorment va patir una infecció bacteriana a la sang. El dijous, la Casa Reial havia comunicat que el seu estat era "molt greu" i havia suspès l'agenda oficial de la reina Sonia i de Haakon, que ja exercia com a regent. Menys de 24 hores després, Noruega ha perdut al monarca que ocupava el tron des del 1991.
Amb la seva mort desapareix un dels últims grans representants d'una generació de monarques europeus nascuts abans de la Segona Guerra Mundial. Harald va néixer el 1937, va viure l'exili durant l'ocupació nazi de Noruega i va tornar al seu país després de la guerra. Quan el seu pare, Olav V, va morir el 1991, va rebre una Corona que ja gaudia d'un ampli suport social i que ell acabaria adaptant a una societat molt diferent de aquella en què havia estat educat.
El seu regnat va estar marcat per una idea senzilla: apropar la institució als ciutadans. Harald va exercir una monarquia de to menys solemne, amb una imatge pública vinculada a l'esport, especialment a la vela, i amb intervencions en les quals va defensar una concepció oberta i inclusiva de la societat noruega. El seu discurs de 2016, en què va reivindicar una Noruega formada per persones amb diferents creences, identitats i formes d'estimar, es va convertir en un dels símbols d'aquesta transformació.
Però probablement cap història expliqui millor l'home que hi havia darrere del rei que la del seu matrimoni amb Sonja Haraldsen.
Notícia destacada
Harald de Noruega, el rei que va poder casar-se amb Sofía i va acabar escollint una plebeia
6 minuts
Abans de Sonja va estar Sofía
tradicional política matrimonial de les cases reials va aparèixer també un nom que dècades després tindria un significat especial per a Espanya: Sofía de Grècia, la futura reina d'Espanya. El 1959, les famílies reials de Dinamarca i Grècia van organitzar un ball en què es va intentar afavorir un possible emparellament entre els joves prínceps. Anys després, la pròpia Sofía recordaria que hi va haver un intent d'aproximació amb Harald, tot i que va admetre que aquell emparellament forçat no va prosperar.
Un rei que no va voler abdicar
Harald va romandre al tron fins al final. A diferència d'altres monarques europeus que han optat per abdicar quan l'edat o la salut dificultaven l'exercici de les seves funcions, el rei noruec havia defensat que el seu compromís amb la Corona era per tota la vida. Durant els últims anys, els seus freqüents problemes de salut van obligar Haakon a exercir repetidament com a regent, però Harald mai va arribar a renunciar.
La seva salut havia empitjorat de manera progressiva. Havia estat hospitalitzat en diverses ocasions i al febrer d'aquest mateix any va haver de rebre tractament durant unes vacances a Tenerife. L'ingrés d'agost va acabar sent l'últim.
Harald deixa una monarquia que ha aconseguit conservar un suport important en la societat noruega, però també una institució que afronta ara una transició especialment complexa. La família reial ha patit en els últims anys diverses controvèrsies i el nou regnat haurà de gestionar a més les circumstàncies personals de l'esposa de Haakon, Mette-Marit, la salut de la qual ha requerit un trasplantament pulmonar.
La successió, tanmateix, no planteja dubtes. Haakon es converteix automàticament en rei després de la mort del seu pare. Durant anys s'ha preparat per a aquest moment i ja havia assumit bona part de les responsabilitats de la Corona durant les absències de Harald. I, ara rep el tron.
De hereu preparat a rei
Haakon hereta alguna cosa més que una institució. Hereta una manera d'entendre la Corona que Harald va construir durant 35 anys: menys distant, més pròxima a la societat i disposada a adaptar les tradicions de la monarquia als canvis del país.
El nou rei haurà de fer-ho en circumstàncies diferents. La seva esposa travessa una situació mèdica delicada i la família afronta un escrutini molt més gran que el que va suportar Harald durant bona part del seu regnat. La nova generació haurà de demostrar si és capaç de mantenir el vincle que el seu pare va construir amb els noruecs.
Harald, mentrestant, deixa enrere una història que va començar amb una guerra i un exili, va continuar amb una batalla personal contra les convencions de la seva pròpia família i va acabar amb més de tres dècades al capdavant de Noruega.
Va ser príncep hereu, esportista olímpic, marit d'una dona que no pertanyia a la reialesa, pare d'un futur rei i, finalment, un dels monarques més llargs d'Europa.
Però potser el seu llegat més personal estigui en aquella decisió presa quan encara no portava la Corona: preferir a Sonja abans que a una princesa escollida per ell.
Entre els noms que aleshores aparegueren al voltant de l'hereu estava el d'una jove princesa grega que acabaria convertint-se en reina d'Espanya.
Harald va escollir un altre camí. I aquest camí va acabar canviant la història de la monarquia noruega.