Malí torna a entrar en una fase crítica d'inestabilitat. El ministre de Defensa, Sadio Camara, ha mort aquest dissabte en un atac contra la seva residència dins de la base militar de Kati, als afores de Bamako, segons ha informat la ràdio francesa RFI. L'assalt ha estat atribuït al JNIM (Grup de Suport a l'Islam i als Musulmans), organització vinculada a Al Qaeda i una de les principals amenaces armades del Sahel.
La mort de Camara suposa un dels cops més durs rebuts per la junta militar maliana des de la seva arribada al poder i confirma que el conflicte ha deixat de concentrar-se únicament al nord del país per assolir directament el cor del règim.
Un atac coordinat contra el poder
L'ofensiva no va ser un fet aïllat. Segons diferents fonts, l'assalt va formar part d'una operació simultània llançada pel JNIM juntament amb el Front d'Alliberament de l'Azawad (FLA), nova plataforma insurgent d'inspiració separatista al nord del país.
Ambdós grups haurien actuat de forma coordinada per atacar objectius estratègics: la residència del president Assimi Goita, la del ministre de Defensa, l'aeroport internacional de Bamako i altres posicions militars al centre del país.
Mentre els secessionistes centraven la seva acció al nord, especialment a la ciutat de Kidal, els gihadistes van estendre l'ofensiva fins a la capital i altres zones sensibles.
El retorn del fantasma del 2012
L'atac recorda a l'escenari que va desestabilitzar Mali el 2012, quan una aliança entre rebels tuaregs i islamistes va prendre gran part del nord del país. Aquell any, el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA) va llançar una ofensiva que va permetre la caiguda de ciutats com Gao, Tombouctou i Kidal.
La incapacitat del Govern per respondre va provocar un cop d'Estat a Bamako, seguit per la proclamació unilateral d'independència de l' Azawad, una immensa regió desèrtica que representa prop de dos terços del territori malià.
Poc després, els grups gihadistes van desplaçar els secessionistes i van començar a imposar la xaria, cosa que va portar a la intervenció militar francesa el 2013 amb l'Operació Serval.
Una junta militar cada vegada més pressionada
Entre 2020 i 2021, Mali va patir dos cops d'Estat que van consolidar al poder l'actual junta militar encapçalada per Assimi Goita. Des de llavors, el país s'ha distanciat de França i altres socis occidentals, estrenyent vincles amb Rússia.
Moscou ha donat suport al règim primerament mitjançant el grup Wagner i després amb l Africa Corps, una estructura paramilitar lligada al Ministeri de Defensa rus.
Tanmateix, lluny d'estabilitzar el país, els grups armats han ampliat la seva influència. Tant JNIM com l'Estat Islàmic al Gran Sàhara s'han expandit per àmplies zones del territori.
Toc de queda i crisi de seguretat
Després de l'ofensiva, les autoritats malians van anunciar haver neutralitzat "centenars de terroristes", encara que no han ofert balanços independents. La junta ha decretat a més tres dies de toc de queda a Bamako, reflex de la gravetat de la situació.
La mort del ministre de Defensa i la capacitat dels insurgents per colpejar instal·lacions clau deixen en evidència les debilitats de l'aparell estatal i del sistema de seguretat desplegat al voltant de la capital.
Missatge contra Rússia
Tant el FLA com el JNIM haurien aprofitat els seus comunicats posteriors a l'atac per reclamar la sortida de la influència russa del país i demanar a Moscou que revisi el seu suport al règim militar.
Aquest missatge busca explotar una realitat creixent al Sahel: la percepció que la presència estrangera, ja sigui occidental o russa, no ha aconseguit frenar la violència.
El futur de Mali, obert
Analistes regionals consideren que l'ofensiva marca una nova fase del conflicte, més coordinada, ambiciosa i centrada a desestabilitzar directament el poder central. Ja no es tracta només de controlar zones rurals o ciutats del nord, sinó de desafiar el règim a Bamako.
La mort de Sadio Camara simbolitza eixe salt estratègic. Mali afronta ara una pregunta decisiva: si la junta militar serà capaç de contindre l'amenaça o si el país torna a entrar en una espiral semblant a la de 2012, esta vegada amb actors encara més enfortits.