El president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Friedrich Merz, han reivindicat aquest dijous a Dublín el paper que exerceixen en les converses de pau sobre Ucraïna dins el format conegut com a 'E3' --París, Berlín i Londres--, després que diversos líders de la Unió Europea hagin demanat que sigui una sola veu "coherent" la que parli en nom del bloc en qualsevol negociació.
"No veig cap problema important que segueixi sent així; el que importa és que Rússia s'assegui a la taula i estigui disposada a iniciar converses. Tot el altre s'anirà encaixant per si sol", ha assenyalat Merz davant els mitjans a la seva arribada a la cimera de la Comunitat Política Europea, que aplega a la capital irlandesa prop d'una cinquantena de dirigents europeus.
Entre els assistents hi ha el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, qui, a l'inici de la trobada, ha subratllat la "necessitat d'assegurar que Europa passi a ser una part habitual en aquestes negociacions i que té previst veure's més tard també a Dublín amb els enviats dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner, després del seu pas per Moscou.
En aquest context, Merz ha recalcat que a la taula de negociació hi han de seure nord-americans i europeus juntament amb Ucraïna i Rússia, perquè "només així serà possible entaular un diàleg", i, en ser preguntat per l'opció de nomenar un representant únic de la Unió, ha defensat que ja existeix un format "provat" i assentat, en referència a l'E3 --França, Alemanya i el Regne Unit-- ampliat amb Polònia i Itàlia.
"El que és important és que Rússia s'assegui a la taula i estigui disposada a dialogar. La resta s'anirà encaixant", ha reiterat, per afegir tot seguit que "no es tracta de noms propis", sinó que el president rus, Vladimir Putin, "estigui disposat" a obrir converses amb aquests interlocutors.
En la mateixa línia, Macron ha incidit en la necessitat que Europa mantingui una "visió clara i unida" pel que fa a Ucraïna i que el "format" adequat en cada moment s'ha de fixar en funció del contingut de les discussions, citant com a exemple la Coalició de Voluntaris posada en marxa el 2025.
"Cal que reprenguem la iniciativa de discutir amb Rússia en (nivell) europeu i serà en aquell moment quan es definirà el format", ha defensat el cap de l'Elisi, per al qual el marc de l'E3 "s'ha imposat com un format pertinent en termes de seguretat".
Els 27 abordaran el lideratge europeu a la cimera informal
Pessal a la fermesa mostrada per París i Berlín, els caps d’Estat i de Govern de la UE tractaran aquesta qüestió divendres en una cimera informal dels 27, també a Dublín, després que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, expressés per carta al president del Consell Europeu, António Costa, el seu malestar per la falta de coordinació entre líders i la conveniència de fixar un interlocutor que expressi una única posició europea.
"Necessitem identificar qui, en una fase que podria accelerar les negociacions, que seria una bona notícia, hauria de representar els interessos europeus i amb quin mandat", ha reiterat Meloni a la seva arribada al primer dia de la reunió a la capital irlandesa, insistint també en el fet que el que Itàlia hi sigui o no hi sigui "no canvia res" la seva postura.
Meloni ha recalcat que "no es tracta només de la presència o de la varietat de formats, de la varietat d’interlocutors, es tracta també del que es debat en aquests fòrums", subratllant que quan s’aborden qüestions de seguretat que afecten països europeus "requereix un mandat força clar".
També ha afirmat no tenir cap "objecció" que fos el mateix Costa qui assumís la representació de la UE, si bé ha advertit que la clau és articular un mandat europeu que vagi més enllà de la pròpia UE, és a dir, que inclogui altres països europeus com el Regne Unit o Noruega.
Costa, opció "natural" per representar el Consell Europeu
Tot i que el debat formal entre els 27 se celebrarà divendres, diversos caps d’Estat i de Govern han avançat ja la seva preferència perquè sigui Costa, en la seva condició de president del Consell Europeu i, per tant, portaveu dels 27, qui pugui exercir la interlocució en futures converses.
Així, el primer ministre de Luxemburg, Luc Frieden, ha opinat que el càrrec "natural" per representar els 27 en les converses de pau per a Ucraïna és el president del Consell Europeu i, per això, ha mostrat el seu suport a aquesta alternativa.
"El que és important és que parlem amb un missatge comú. El missatge és més important que la persona, i aquest missatge és clar: Estem del costat d’Ucraïna i amb els principis de la Carta de Nacions Unides sobre la seva sobirania, territorialitat i integritat", ha afegit.
Pel que fa a això, el primer ministre d’Irlanda, Micheál Martin, ha defensat aquest dijous la necessitat que la Unió Europea disposi d’un lideratge «clar i coherent» en les converses de pau per a Ucraïna, més enllà de si s’ha d’articular o no a través d’una sola figura que representi el bloc.
En termes similars, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, ha recordat que ja existeixen «molts formats» que permeten una representació unida de la Unió i ha alertat del risc d’entrar en una «carrera de presidents i primers ministres» per ocupar la interlocució, un paper en el qual ha assegurat que Varsòvia no hi té cap interès.
«Em sembla que hi ha un excés de reunions. Bé, avui som aquí a Dublín, ben aviat n’hi haurà una de la coalició de voluntaris, reunions d’assessors a diferents nivells. A la taula on s’asseu la gent de Putin, a la taula organitzada pels diplomàtics nord-americans del president Trump, Polònia no és precisament ben rebuda per aquests dos actors principals», ha rematat.
En paral·lel a aquestes discussions, l’Alta Representant de Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, també ha volgut reivindicar el seu paper com a veu del bloc i ha recordat que els Tractats estableixen que són la cap de la diplomàcia europea —i vicepresidenta de la Comissió Europea— i el president del Consell Europeu qui estan mandatats per tractar en nom dels 27 les qüestions que afectin la «seguretat europea».
D’altra banda, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha rebutjat frontalment considerar Moscou un interlocutor fiable en un procés de pau, en entendre que el Kremlin no ha donat «cap senyal» de voler posar fi a la guerra, per la qual cosa ha defensat que els debats entre els 27 se centrin en «garantir que Ucraïna disposi d’armes per defensar-se i de recursos econòmics per seguir mantenint en funcionament el país».