El president de Camerun, Paul Biya, ha signat un decret pel qual s’estableix el 7 de febrer de 2027 com a nova data per a la celebració de les eleccions legislatives i municipals, després de més de dos anys de pròrroga dels mandats actuals per successius retards en la convocatòria de les urnes.
El decret, difós per la Presidència camerunesa a través dels seus comptes oficials a les xarxes socials, especifica que "el cos electoral està convocat el diumenge 7 de febrer de 2027 per procedir amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional i dels consellers municipals".
Així mateix, el document detalla que "l’escrutini començarà a les 8.00 hores i es tancarà a les 18.00 hores", i precisa que el text es publicarà "segons els procediments d’urgència" al 'Diario Oficial', tant en francès com en anglès.
Les autoritats del país ja havien posposat en dues ocasions aquests comicis, cosa que ha suposat la prolongació del mandat dels diputats fins al 20 de desembre i dels consellers municipals fins al 28 de febrer de 2027, a l’espera d’una remodelació de l’Executiu que inclogui el nomenament d’un nou vicepresident, figura incorporada en una reforma constitucional aprovada l’abril.
Biya, en el poder des de 1982 i considerat el cap d’Estat de més edat del planeta amb 93 anys, va aconseguir la reelecció a les presidencials d’octubre de 2025, uns resultats que el principal líder opositor, Issa Tchiroma Bakary, s’ha negat a acceptar tot assegurant que ell va ser el veritable vencedor a les urnes.
L’estat de salut del mandatari, que va tornar al país a finals d’agost després d’haver passat més de dos mesos a Suïssa, s’ha convertit en un dels principals arguments de l’oposició, tot i que les autoritats han vetat el debat públic sobre aquesta qüestió després dels rumors difosos el 2024 sobre la seva possible mort.
En paral·lel, el Govern va decidir suspendre a l’octubre les activitats del Front de Salvació Nacional de Camerun (FSN), formació de Bakary, qui va marxar a l’exili a Gàmbia després d’insistir que va guanyar les eleccions presidencials, en un context que activistes i opositors denuncien com un increment de la repressió i una retallada de l’espai cívic al país africà.