L’opositora cubana Rosa María Payá va exposar aquest dimarts a Madrid, coincidint amb la 30º Cimera Iberoamericana, un pla estructurat en tres etapes per impulsar una transició política a Cuba i així «tornar als cubans el seu dret a decidir sobre el seu futur».
«El pla que avui presentem no és una declaració d’intencions, és un full de ruta per organitzar un canvi polític per atendre l’emergència humanitària, restablir l’estat de dret, reconstruir l’economia i celebrar eleccions lliures», va explicar durant l’acte celebrat a la capital espanyola, al qual van assistir el ministre d’Afers Exteriors de República Dominicana, Víctor Bisonó, l’eurodiputat polonès Arkadiusz Mularczyk i el secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), Albert Ramdin.
Payá va detallar que el projecte s’articula en tres fases, que comencen amb «la lliberació incondicional de tots els presos polítics cubans, la sortida del poder de la família Castro i dels seus generals, i inclou la fi de la repressió i les garanties per als drets fonamentals».
«En una cosa volem ser molt clars. No hi ha transició amb repressió. La lliberació és només el principi de la feina. I per això, immediatament comença l’estabilització i la reconstrucció per acabar amb la democratització», va afirmar. A més, va precisar que un «Govern de transició» tindria un mandat limitat d’entre 18 i 36 mesos «no prorrogables», atès que «l’objectiu final d’aquest pla no és administrar la transició, és tornar-li al poble, als ciutadans, el seu dret a decidir el seu futur».
L’activista va defensar la posada en marxa d’un «procés en el qual els cubans decidiran mitjançant un plebiscit vinculant el nou marc constitucional i la convocatòria a eleccions lliures, plurals i competitives». «Les primeres eleccions lliures en més de 70 anys per al poble cubà. Sabem que la llibertat no pot esperar que acabi la reconstrucció, que la gent necessita solucions des del primer dia. Per això, aquest pla inclou un programa d’assistència humanitària immediata amb prioritats concretes per als primers sis mesos», va subratllar.
Durant la seva intervenció, diverses persones van interrompre l’acte amb consignes contra el bloqueig dels Estats Units i van intentar accedir a l’estrada, tot i que van ser desallotjades. Payá va expressar la seva sorpresa per l’incident, que va atribuir a «delegats de la dictadura». Va recordar que «els responsables» de la crisi socioeconòmica que travessa Cuba «són a la família Castro i al grup de generals que fa 67 anys que s’aferren al poder» i que «encara avui s’atreveixen a enviar-nos els seus representants».
Tot i així, va insistir que la seva «proposta és per a tots els cubans, fins i tot els que avui encara estan encallats a les institucions totalitàries d’aquesta dictadura perquè ells també necessiten l’alliberament i perquè les seves famílies també estan patint».
Payá va evocar l’Acord d’Alliberació, signat el 2 de març a Miami per diferents organitzacions opositores —encapçalades per Asamblea de la Resistencia Cubana (ARC) i Pasos de Cambio— i ratificat posteriorment a Madrid, pel qual «les principals forces democràtiques cubanes es van comprometre a treballar per crear les capacitats necessàries per a la transició».
«Això és el que vam fer, i vam convidar els cubans, dins i fora, a contribuir a aquest procés. I aquesta invitació és oberta, i aquest procés és obert, perquè el futur de Cuba ens pertany a tots els cubans», va remarcar.
L’opositora també va dedicar unes paraules al seu pare, Oswaldo Payá, mort el juliol de 2012 en un accident de trànsit quan el vehicle era conduït per Ángel Carromero, aleshores secretari general de Nuevas Generaciones del Partido Popular de Madrid.
«S’hauria pogut haver anat moltes vegades de Cuba, podria haver escollit l’exili, la tranquil·litat, una vida sense persecució, però va decidir quedar-se perquè sabia que cada ésser humà posseeix una dignitat i que cap govern no la pot concedir i tampoc cap govern la pot arrabassar», va recordar.
«La llibertat no és una concessió del poder, és un dret que ens pertany pel sol fet de existir, per ser fills de Déu, diria el meu pare. Ell va dedicar la seva vida a defensar aquest principi i per això va ser assassinat pels mateixos dictadors que encara ens volen confondre amb la seva propaganda. El règim encara avui li té por de les seves idees i una cosa va quedar molt clara. No va poder matar el seu llegat», va afegir.
Payá va concloure reiterant que «Cuba és més a prop de la llibertat del que molts se s’imaginen. No perquè la dictadura sigui menys cruel, sinó perquè després de gairebé set dècades el seu fracàs és absolut».