El president del Govern, Pedro Sánchez, adverteix en un article a la revista nord-americana 'Foreign Affairs' que el compromís dels governs amb la pau "s'ha afeblit" en les últimes dècades, un retrocés que, segons el seu parer, "condueix a una nova guerra mundial" en un escenari internacional marcat per "la militarització i la confrontació". Sota el títol 'The World's Last Chance for Peace' ('L'última oportunitat per a la pau'), el líder de l'Executiu rebutja assumir la guerra com "algo inevitable".
En el text, Sánchez denuncia que "les guerres d'agressió, com les d'Ucraïna, el Líban o Iran, augmenten i sembren horror, ruïna i la por a una confrontació global. Els governs pensen cada cop més en la guerra com una cosa per a la qual cal preparar-se i pressupostar". Considera "perillós" normalitzar els conflictes armats i recorda que la "devastació" de les dues guerres mundials va fer que "els països s'agrupessin en un esforç comú: que la guerra deixés de ser un instrument legítim de la política d'Estat i passés a ser un acte il·legal".
Tanmateix, sosté que "en les últimes dècades" aquest consens s'ha erosionat, especialment des de la invasió de l'Iraq de 2003 liderada pels Estats Units. "Des d'aleshores, la recerca de la pau ha anat retrocedint a l'agenda internacional", lamenta, alhora que assenyala "la creixent competència geopolítica i l'abandonament o la indiferència envers els esforços multilaterals que durant dècades van posar fre a la guerra" com a factors que empenyen cap a una possible "nova guerra mundial". Per això, reclama que governs com el d'Espanya actuïn "per limitar la capacitat d'altres de lliurar la guerra" i reforcin les institucions internacionals "que han de ser garants de la pau".
En aquest sentit, defensa un "multilateralisme expansiu", al qual prefereix anomenar "maxilateralism", entès com "una cooperació que abasti el màxim nombre possible de països, en lloc de limitar-se a petites coalicions 'ad hoc'".
Callar davant la guerra és "cobardía"
Sánchez mostra la seva inquietud per la normalització de la guerra com "alguna cosa normal", especialment després d’agressions que "violen la Carta de les Nacions Unides" com la invasió russa d’Ucraïna o les accions dels Estats Units i Israel "atacant" l’Iran, mentre els conflictes es perllonguen "any rere any en llocs com el Líban, el Sudan o el Iemen". Al seu entendre, no hi ha senyals que aquesta dinàmica "hagi d’aturar-se", a la vista d’uns pressupostos militars que "s’han disparat fins a nivells no vistos en generacions, en detriment de la despesa social i del desenvolupament", fins i tot en països "amb una llarga tradició de contenció militar, com Alemanya, Dinamarca, el Japó i Noruega", on també menciona la recuperació del servei militar.
El president alerta del "retorn de l’amenaça de guerra nuclear" i de l’impacte de la intel·ligència artificial, que "està dotant la guerra d’armes cada vegada més perilloses". "En conjunt, aquestes dinàmiques multipliquen les probabilitats que qualsevol crisi desemboqui ràpidament en l’aniquilació del planeta", avisa, abans d’advertir que els Estats "estan fabricant els instruments de la catàstrofe a la velocitat vertiginosa de la innovació, mentre que els instruments de control avancen al ritme, molt més lent, de la diplomàcia".
En aquest context, sosté que els canvis polítics "estan allunyant el món de la pau: L’empenyen cap a la militarització i la confrontació". Davant d’aquesta realitat, Sánchez insisteix que callar és "un acte de covardia i de complicitat" i reivindica la postura del Govern i de la societat espanyola de rebuig a la guerra. Com a exemple, subratlla que el seu Executiu "ha defensat les normes internacionals que marquen la diferència entre un ordre basat en regles i un altre governat per la força" i ha alçat la veu contra "els atacs armats que violen la Carta de les Nacions Unides".
Rebuig al 5% del PIB en despesa militar
El cap de l’Executiu reitera que Espanya no assumirà l’objectiu de destinar el 5% del PIB a la defensa proposat en el marc de l’OTAN, en entendre que «la seguretat creix quan les societats són resilients, les desigualtats es redueixen i la ciutadania pot confiar en les institucions públiques». Recorda, però, que el Govern ha reforçat el compromís amb la defensa europea i es presenta com «un dels principals impulsors de l’autonomia estratègica de la Unió Europea», després d’haver triplicat el pressupost militar des de 2018, any en què va arribar a la Moncloa.
Segons explica, mantenir a Espanya «una despesa en defensa proporcionada» ha fet possible «invertir 145.000 milions d’euros addicionals en protecció social, habitatge, sanitat i educació, i més de 30.000 milions en la transició ecològica». Al seu parer, «són polítiques que cohesionen la societat i, per tant, la fan més segura».
Reformes profundes del sistema multilateral
Sánchez també reclama «enfortir les institucions multilaterals» mitjançant «reformes de calat» que els permetin actuar amb eficàcia en la prevenció de conflictes i en la defensa de la seguretat internacional. Entre les seves propostes hi figura «actualitzar l’estructura del Consell de Seguretat de les Nacions Unides», on actualment «els seients permanents i el dret de veto per a les cinc potències vencedores de la Segona Guerra Mundial, que en conjunt sumen tot just una quarta part de la població mundial», configuren una arquitectura «que no reflecteix el món d’avui».
Hi planteja, a més, ampliar «el nombre de membres electes del Consell», de manera que els nous escons s’assignin «principalment a països de regions poc representades, en particular Àfrica i Amèrica Llatina», i «restringir estrictament el poder de veto dels membres permanents, especialment quan el Consell de Seguretat delibere sobre casos d’atrocitats massives, genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra».
En paral·lel, subratlla l’urgència d’una «transformació estructural de les institucions financeres internacionals», especialment del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial. «La distribució del poder de vot en totes dues encara reflecteix els equilibris econòmics del segle XX i, per convenció, un europeu està sempre al capdavant de l’FMI i un nord-americà, del Banc Mundial. Això s’ha d’acabar», conclou.