Les autoritats militars de Corea del Sud calculen que Corea del Nord ha col·locat al voltant de 960.000 mines antipersona a la Zona Desmilitaritzada (DMZ) que separa ambdós països des de 2024, segons dades remeses per les Forces Armades a l'Assemblea Nacional. Aquest desplegament, concentrat sobretot en els dos últims anys, s'emmarca en una sèrie de moviments dirigits a reforçar les defenses nord-coreanes a la franja fronterera.
La informació, difosa a través de les oficines de diversos diputats integrats als comitès d'Intel·ligència i Defensa Nacional del Parlament sud-coreà, indica que el nombre total de mines enterrades a la zona, incloent les instal·lades amb anterioritat, podria elevar-se fins als dos milions.
Aquesta valoració coincideix amb la xifra mencionada pel ministre d'Unificació sud-coreà, Jeong Dong Young, durant una sessió de control a la Cambra a començaments de mes, en la qual ja va fer referència a la presència de "dos milions" de mines terrestres a la DMZ, d'acord amb les declaracions recollides per l'agència Yonhap.
Si es confirmen els càlculs castrens, prop de la meitat dels artefactes explosius actualment situats en aquest territori haurien estat instal·lats a partir de 2024, la qual cosa evidenciaria un reforç notable de les mesures de seguretat impulsades per Pyongyang al llarg de la línia fronterera.
Reforç de la franja fronterera nord-coreana
La sembra massiva de mines s'integra en una campanya més àmplia de fortificació de la Línia de Demarcació Militar (MDL), emprenedora pel règim nord-coreà en un context de progressiu deteriorament dels llaços intercoreans.
Des d'abril de 2024, Pyongyang ha accelerat aquestes obres després de definir oficialment les relacions entre les dues Corees com les de "dos estats hostils", una postura que s'ha traduït en noves iniciatives per obstaculitzar comunicacions i desplaçaments a través de la frontera comuna.
A més de la instal·lació de mines, s'han acometut treballs de desbrossament i neteja d'àrees, la construcció de noves barreres físiques, l'obertura de carreteres amb fins tàctics i la col·locació de trams addicionals de filferro.
Les maniobres militars desenvolupades al voltant de la línia de l'armistici han vingut acompanyades d'incidents que han afectat directament les tropes. Entre ells, els informes de Seül subratllen el succés del 21 de setembre, quan la detonació d'una mina nord-coreana en una àrea situada al sud de la Línia de Defensa Multilateral va causar ferides greus a un soldat sud-coreà.
Aumento del riesgo de choques armados
La intensificació dels treballs i moviments militars a la frontera ha elevat igualment la probabilitat d'enfrontaments, després que efectius nord-coreans hagin creuat en repetides ocasions la Línia de Demarcació Militar durant les seves activitats sobre el terreny.
Davant d'aquestes incursions, l'Exèrcit sud-coreà ha mantingut el seu protocol de resposta, que contempla avisos per megafonia i trets d'advertència dirigits a les unitats nord-coreanes que traspassin la línia, i ha reiterat que respondrà en conseqüència si algun militar sud-coreà resulta ferit.
Pyongyang, per la seva banda, ha replicat amb avisos sobre una possible regulació de les emissions per altaveus dirigides cap al territori del Sud.
L'ampliació de les fortificacions, l'expansió del camp de mines i la successió d'incidents reflecteixen l'endureixement del pols militar a la península coreana, on les mesures defensives adoptades per ambdós governs continuen alimentant la tensió en una de les fronteres més militaritzades del planeta.