El brot d’Ebola declarat a mitjan maig a la República Democràtica del Congo (RDC) arriba aquest diumenge al llindar dels sis mesos convertit en el més mortífer registrat al país i el segon més letal del món, amb al voltant de 5.500 defuncions, mentre creixen les alertes internacionals per la seva expansió i per la manca de mitjans suficients per contenir la crisi.
Les autoritats van anunciar oficialment el brot el 15 de maig a la província d’Ituri, al nord-est del país, després de detectar la soca Bundibugyo, per a la qual no existeix ni vacuna ni tractament aprovat. Des de llavors, la malaltia s’ha propagat a altres set províncies congoleses i ha originat casos vinculats a Uganda, Kenya i Nigèria.
La situació va portar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar, tot just dos dies després, que el brot –que inicialment incloïa vuit casos confirmats per laboratori, 246 sospitosos i 80 morts sospitoses a Ituri, a més de dos contagis i una defunció a Uganda– constituïa una Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional (ESPII), instanti els països a adoptar mesures extraordinàries.
Sis mesos més tard, l’Institut Nacional de Salut Pública (INSP) ha verificat al voltant d’11.200 contagis i 5.500 defuncions. La rapidesa de la transmissió va quedar palesa que el llindar dels 1.000 casos es va superar en els primers 40 dies, enfront dels més de 230 dies que es van necessitar en el brot del 2018, que va concloure el 2020 amb 3.470 infeccions i 2.280 morts.
Les projeccions actuals apunten que aquest episodi –tot i tractar-se d’una variant menys letal que la Zaire, amb una mortalitat propera al 40%– podria arribar a igualar o fins i tot superar el major brot d’Ebola registrat fins ara a escala global, el de l’Àfrica occidental entre el 2014 i el 2016, que va deixar 28.616 casos i 11.325 morts a Guinea, Liberia i Sierra Leona.
El director executiu del Programa d’Emergències Sanitàries de l’OMS, Chikwe Ihekweazu, ha admès que, tot i que s’han aconseguit avenços per frenar la transmissió a l’est del país, segueixen detectant-se entre 400 i 500 nous casos setmanals, una dinàmica associada als contagis en àrees rurals de difícil accés, malgrat la “reducció significativa” en alguns focus com Bunia, Mongbwalu, Rampara i Nizi, a Ituri.
Ihekweazu també ha subratllat l’efecte de la inseguretat sobre les operacions sanitàries, després de les desenes d’atacs registrats els últims mesos a l’est de la RDC –alguns atribuïts a les Forces Democràtiques Aliades (ADF), vinculades a l’Estat Islàmic–, que han provocat centenars de morts i el desplaçament de milers de persones.
"Hem vist moltíssims atacs contra el sistema sanitari, atacs contra les comunitats, atacs contra qui ofereix atenció mèdica i persones que han perdut la vida, infermeres en funerals", ha assenyalat. "Per tant, hem de continuar treballant amb la comunitat, i això és molt important. També hem de treballar amb els grups específics que instiguen aquests atacs", ha afegit.
El Comitè Internacional de Rescat (IRC) ha advertit, al seu torn, de l’impacte dels rumors i els miedes que circulen entre la població sobre el virus i els centres de tractament. L’organització assegura haver documentat més de 80 bulos, entre ells que qui va als centres "no torna viu", cosa que alimenta la desconfiança envers la resposta sanitària.
Una epidèmia "fora de control" i amb recursos mal dirigits
L’ONG ha alertat que l’epidèmia es troba "fora de control" i ha denunciat "una preocupant desconnexió entre els considerables recursos mobilitzats per a la resposta i el que realment arriba als pacients, al personal de primera línia i a les comunitats".
"Tot i les enormes quantitats de diners destinades a la resposta, molts treballadors de primera línia es veuen obligats a intentar contenir el brot amb les mans i les butxaques buides", ha remarcat el president internacional de MSF, Javid Abdelmoneim.
"Els nostres equips sovint es queden sense paraules davant les disfuncions i les fallades en la resposta que presencien en moltes zones. Després de sis mesos, aquesta situació és simplement inacceptable", ha dit, abans de precisar que "les dades recopilades per MSF il·lustren la gravetat del problema".
En aquesta línia, ha explicat que, des de l’inici de la resposta, només el 9% dels pacients amb ebola atesos pels equips de l’ONG a Ituri "havia estat identificat prèviament com a contacte pel sistema de vigilància". "Tot i que la desconfiança de la comunitat dificulta el rastreig de contactes, és essencial introduir millores urgents en la supervisió, el personal i el suport operatiu", ha recalcadit.
L’organització ha mostrat igualment la seva inquietud pel que considera «una excessiva concentració d’esforços» en determinades àrees, en detriment de «altres focus on les necessitats són cada vegada més urgents i que estan quedant desatesos», citant la província d’Alto Uélé com un dels territoris oblidats per la resposta al brot.
«Són molt pocs els equips de resposta que operen més enllà del focus inicial per fer front a la propagació del virus en altres zones del país greument afectades», ha lamentat Abdelmoneim, que ha avisat del perill de «passar anys intentant constantment posar-se al dia amb aquest brot». «No es tracta només d’una qüestió d’eficàcia operativa, sinó també de restablir la confiança entre les comunitats que ja han pagat un preu enorme», ha apostillat.
Impacte devastador en la infància i agreujament de la crisi humanitària
En paral·lel, el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha posat el focus en les conseqüències del brot per als menors i ha lamentat que, malgrat alguns avenços en la resposta, els nens continuen suportant un cost desproporcionat. A més del risc de contagi, molts han perdut els seus pares o cuidadors, manquen de protecció i d’atenció mèdica bàsiques i han vist interrompuda la seva escolarització.
Els menors representen el 28% dels casos confirmats, però concentren el 35% de les morts. La situació és encara més dramàtica entre els menors de cinc anys, que suposen el 14% dels contagis i el 21% de les defuncions, amb una taxa de mortalitat propera al 72%. Prop del 80% de les morts infantils es produeix fora dels centres de tractament d’ebola i, fins i tot quan hi accedeixen l’atenció mèdica, sovint arriben massa tard.
UNICEF ha insistit que l’accés als serveis de salut continua sent molt limitat. Entre gener i setembre, els parts en centres sanitaris de les zones afectades per l’ebola a Kivu Nord van caure gairebé un 18% respecte a l’any anterior. A Tshopo, gairebé un 11% menys de nens va rebre la tercera dosi de la vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, mentre que l’administració de la primera dosi contra el xarampió va descendir a les tres províncies amb dades disponibles, fins al 7,6% a Kivu Sud.
El brot, sumat al conflicte i al desplaçament intern, està agreujant una crisi humanitària que ja, de per si, és extrema. Les projeccions apunten que el nombre de persones en nivells d’inseguretat alimentària greu podria superar els 30 milions a mitjan 2027, cosa que suposaria un màxim històric per al país.
Davant d’aquest panorama, les Nacions Unides i diverses ONG han intensificat els seus cridaments per reforçar de manera urgent la resposta, especialment després de la detecció de casos en estats veïns, que fa témer una expansió regional amb enormes dificultats per al control sanitari i amb possibles repercussions econòmiques i socials de gran abast.