La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha fet aquest dimecres un balanç de «clarobscurs» en el desenvolupament de la memòria democràtica en l’actual legislatura. Ha subratllat els «avanços» assolits, entre ells la coneguda com a «llei de nets», però ha avisat que «el temps no corre a favor de la memòria» davant els «retrocesos» d’algunes comunitats autònomes que estan substituint les seves normes de Memòria per altres «que busquen esborrar el rastre de la veritat i la justícia».
Armengol ha intervingut en l’obertura de l’acte de commemoració del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes del Cop Militar, la Guerra i la Dictadura, celebrat al Saló de Passos Perduts del Congrés. Allà ha indicat que aquesta cerimònia suposa un «final d’etapa» coincidint amb la dissolució de les Corts per la convocatòria de noves eleccions generals.
Durant el seu discurs, ha assenyalat com a «fites brillants» l’aprovació de la llei de memòria democràtica i la disposició addicional anomenada «llei de nets», gràcies a la qual s’han registrat gairebé 2,5 milions de peticions de nacionalitat de descendents d’exiliats. També ha ressaltat els informes sobre persecució política «que han permès reparar més de 600.000 persones».
La presidenta de la Cambra ha posat igualment en valor la feina dels fiscals de memòria democràtica, els nombrosos projectes d’exhumació executats arreu del país i les intervencions simbòliques dutes a terme al Valle de Cuelgamuros.
En contrast amb aquests assoliments, Armengol ha alertat que determinats governs autonòmics, entre ells el de les Illes Balears, estan substituint les seves lleis de memòria per noves regulacions que, segons ha denunciat, pretenen «esborrar el rastre de la veritat i la justícia i perjudiquen la reparació de les víctimes».
En aquest marc, ha reiterat que «el temps no corre a favor de la memòria» i ha recordat que encara queden 11.000 cossos en fosses franquistes. Per això, ha reclamat «blindar un compromís ferm amb la veritat, la justícia i la no-repetició» i ha destacat les iniciatives impulsades des del programa «Espanya en Llibertat» per promoure el pensament crític.
Homenatge a les dones rapades durant el franquisme
En aquesta ocasió, l’homenatge anual del Congrés dels Diputats a les víctimes del franquisme s’ha centrat en les dones represaliades per la dictadura i, de manera específica, en aquelles que van ser rapades com a instrument d’humiliació pública.
Armengol ha explicat que aquestes dones, «les rapades», es troben entre les víctimes més invisibilitzades del règim franquista i ha defensat l’obligació de reparar, en la mesura del possible, «aquell dolor específic, aquella vergonya cruel» que es va exercir contra elles. «Analitzar i observar la nostra història amb perspectiva de gènere és una feina diària que no podem abandonar», ha subratllat.
La presidenta del Congrés també ha recordat que enguany es compleixen 90 anys de l’inici de la Guerra Civil i del fusilament de la mestra María Domínguez, assassinada a Fuendejalón. Així mateix, ha al·ludit a la retirada, a iniciativa de les associacions memorialistes, dels retrats dels presidents de les Corts franquistes, reivindicant que el Congrés s’ha de configurar com un autèntic lloc de memòria.
Després de la intervenció institucional, el programa ha continuat amb un col·loqui entre les historiadores María Rosón Villena, professora de la Universidad Complutense de Madrid, i Sescún Marías Cadenas, professora de la Universidad de Zaragoza. La jornada commemorativa també ha inclòs la representació amb titelles de l’obra «Melón Pelado», posada en escena per la companyia ButacaZero.
A l’acte hi han assistit, entre altres autoritats, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo; la fiscal especial de la memòria, l’exministra Dolores Delgado; el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i Afers Constitucionals, Rafael Simancas; i el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.