El president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, ha assistit aquest dissabte, 7 de novembre, a l’acte de commemoració del 50 aniversari de la posada en servei del túnel de Bielsa (Osca), "una obra que va canviar la història d’aquest territori i va obrir una porta a noves oportunitats".
Azcón ha rememorat que "abans del túnel, creuar els Pirineus no era senzill. Els habitants d’aquesta zona havien de travessar la muntanya a cavall. La comunicació amb França era complicada i les possibilitats de desenvolupament estaven molt limitades".
Segons que ha subratllat, "la inauguració del túnel va canviar aquesta realitat. Va trencar dècades d’aïllament i va permetre que Bielsa i el Sobrarbe estiguessin molt més a prop de França i d’Europa i cal recordar que aquesta història va començar amb la visió de tres alcaldes: Vicente Mir, alcalde de Saint-Lary-Soulan; Roque Gistau, alcalde de Bielsa; i Jean Pichon, alcalde d’Aragnouet. Tres alcaldes que van entendre que els Pirineus havien de ser un espai de trobada i d’oportunitats per als pobles d’ambdós costats de la frontera".
Ha recalcat que es tracta "també d’una història d’esforç col·lectiu perquè els veïns de Bielsa no es van limitar a esperar que les administracions fessin realitat aquella infraestructura", sinó que "hi van implicar-se personalment i van avalar el crèdit que l’Ajuntament havia de subscriure per finançar part de les obres. Van ser sis milions de pessetes que no es van acabar de pagar fins al 1995".
Per al president aragonès, "vint anys d’esforç i de compromís amb el futur del seu poble i avui, cinquanta anys després, podem dir que aquella aposta va valer la pena", ja que "el túnel va transformar l’economia de la vall, va afavorir el turisme, el comerç i els serveis, va obrir noves oportunitats per als negocis i va contribuir a generar ocupació".
Bielsa, ha apuntat, va aprofitar noves opcions de progrés lligades al seu entorn natural i a la seva situació estratègica entre Aragó i França. En aquest sentit, ha indicat que "la proximitat amb l’estació de Piau Engaly, l’arribada de visitants francesos i el creixement d’activitats com l’excursionisme, el barranquisme, l’escalada o la bicicleta de muntanya són part d’aquesta transformació. Avui, al voltant de dos terços del turisme que rep aquesta zona procedeix de França".
Una infraestructura essencial per al Sobrarbe
Azcón ha posat en valor que "hi ha una dada que demostra fins a quin punt aquesta infraestructura encara és fonamental: el 2025 van circular pel túnel gairebé 394.000 vehicles. I aquest any, fins a finals d'octubre, n'havien passat més de 366.500, un 3,7 % més que en el mateix període de l'any anterior".
Ha afegit que "per tant ens acostem als 400.000 desplaçaments anuals i darrere de cadascun d'aquests desplaçaments hi ha persones, famílies, treballadors, visitants i empreses. Hi ha activitat econòmica i oportunitats". Per això, ha advertit que "cada vegada que el túnel s'ha de tancar, les conseqüències van molt més enllà d'un problema de mobilitat. Afecten directament els negocis, els treballadors i els qui viuen de l'activitat turística i comercial a banda i banda de la frontera. I això és especialment important en una comarca com el Sobrarbe, que coneix bé les dificultats de la despoblació i necessita infraestructures i serveis perquè viure aquí segueixi sent una opció de futur".
En aquest context, ha remarcat que "no n'hi ha prou de dir que volem mantenir població als nostres pobles", sinó que "cal facilitar-ho, cal garantir bones comunicacions, connexions entre municipis i serveis públics que permetin als veïns desenvolupar aquí el seu projecte de vida".
Inversions i millores en comunicacions
El cap del Govern autonòmic ha insistit que aquest és igualment el propòsit de l'actual Govern d'Aragó: "Estem impulsant inversions importants per millorar les comunicacions al Sobrarbe, perquè sabem que les infraestructures són fonamentals per garantir l'activitat econòmica i lluitar contra la despoblació".
Entre els objectius prioritaris ha situat assegurar el funcionament del túnel de Bielsa durant tot l'any. Ha recordat que "aquest últim hivern, els allaus van obligar a mantenir-lo tancat durant deu dies. Sabem què suposa per als veïns i per a l'economia de la vall. Per això, a través del projecte europeu HERMES, que lidera l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial Pirineos-Pyrénées, es mobilitzen 3,38 milions d'euros en el conjunt del Pirineu central fins al juny de 2027".
Ha concretat que «d’aquesta quantitat, prop d’1,9 milions d’euros corresponen a actuacions a Aragó, entre les quals hi ha la protecció contra les allaus a l’accés al túnel per la A-138, així com l’ús de drons per vigilar els vessants amb risc d’allaus i millorar la prevenció», però ha recalcat que «el nostre compromís amb les comunicacions del Sobrarbe va més enllà del túnel» perquè «estem actuant sobre les carreteres de la comarca a través del Pla Extraordinari de Carreteres, amb una inversió d’11,15 milions d’euros a la del Sobrarbe».
A més, ha assenyalat que «també estem millorant la connexió entre Plan i Chía, amb una inversió de 7,5 milions d’euros que permetrà acondicionar i asfaltar 25 quilòmetres de pista; ens enfrontem a una altra qüestió fonamental per lluitar contra la despoblació: que els nostres pobles estiguin connectats també quan els seus habitants no disposen d’un vehicle privat».
Nou mapa de transport i visió transfronterera
Pel que fa a la mobilitat pública, ha destacat que el nou mapa concessionari de transport incorpora avenços rellevants a la comarca. Tal com ha explicat, «permet que 73 nuclis de població que fins ara no tenien servei passin a estar connectats i millora les freqüències per anar als centres de salut, a l’Hospital de Barbastre i a Boltaña, la capital comarcal, amb una rebaixa del 10% a les tarifes».
Ha recalcat que «són actuacions que tenen un objectiu comú: que viure al Sobrarbe no suposi tenir menys oportunitats, que les distàncies no es converteixin en un obstacle per accedir a un servei sanitari, anar a la feina, estudiar o desenvolupar una activitat econòmica».
En mirar al passat, Azcón ha recordat que fa cinc dècades «tres alcaldes van tenir la visió d’entendre que connectar els dos costats dels Pirineus era una necessitat per als seus veïns i uns veïns compromesos van estar disposats a assumir sacrificis perquè aquell projecte tirés endavant».
Ha afirmat que «avui ens correspon a nosaltres continuar aquesta feina», perquè «Aragó necessita connexions transfrontereres modernes, segures i competitives per a les seves empreses, per a la seva capacitat logística, per al turisme i per al desenvolupament de tot el territori» i per aquest motiu, «des del Govern d’Aragó seguim defensant la reobertura de la línia internacional del Canfranc i reclamant al Govern francès que agiliti les actuacions necessàries al seu territori».
En la mateixa línia, ha afegit que "i per això també defensem davant les institucions europees la recuperació de la Travessia Central dels Pirineus com una infraestructura estratègica per al futur d’Europa. No podem resignar-nos al fet que els Pirineus siguin una frontera que limiti les nostres possibilitats de creixement. Els hem de convertir en un espai de connexió i d’oportunitats".
Azcón ha tancat la seva intervenció subratllant que "avui celebrem els cinquanta anys d’una infraestructura que va demostrar que era possible canviar el destí d’un territori i renovem el nostre compromís perquè el Pirineu continuï tenint les comunicacions, els serveis i les oportunitats que es mereix; la nostra responsabilitat és mantenir-la oberta i seguir treballant perquè les properes generacions puguin viure, treballar i construir el seu futur en aquesta terra".