La reforma de la Constitució per "blindar" l'avortament a la Constitució afronta avui el seu primer examen. El projecte de llei del Govern encara el seu debat de totalitat al Ple del Congrés amb esmenes de devolució de PP i Vox. A priori, l'Executiu compta amb els vots necessaris per part dels seus socis perquè la iniciativa iniciï la seva tramitació parlamentària, tanmateix, les possibilitats que arribi al BOE són nul·les.
El Govern ha optat per "blindar" el dret a la interrupció de l'avortament via modificació de l'article 43.3 de la Carta Magna. És a dir, aboga per un procediment ordinari de reforma constitucional, que requereix de tres cinquens de cada Cambra o de una majoria de dos terços del Congrés i majoria absoluta al Senat. Uns números impossibles d'assolir sense el suport del PP. No és casualitat que les quatre reformes que acumula la Constitució, dues d'elles en aquesta legislatura, hagin partit d'un consens entre el bipartidisme.
Pas a pas
L'Executiu promogui aquesta reforma amb l'objectiu de garantir el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs en condicions d'igualtat "en tot el territori nacional amb totes les prestacions i serveis que siguin necessaris". Esgrimeixen que només el 20% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs es fan al sistema públic i s'ha detectat una enorme disparitat entre territoris. Mentre que a CCAA com Cantàbria o Galícia, aquesta xifra s'acosta al 60% en altres territoris com Madrid o Andalusia, no arriba a l'1% segons va afirmar la ministra d'Igualtat, Ana Redondo.
Tot i que el PNV ha reclamat que no s'usi aquesta proposta amb finalitats electoralistes, la seva portaveu, Maribel Vaquero, també va advertir el perill de qüestionar el dret a l'avortament. Per la seva banda Junts, no ha presentat esmena a la totalitat, com va augurar que faria amb tots els projectes de l'Executiu. Fonts pròximes al Govern confirmen a Demócrata que no dubten que la iniciativa sigui presa en consideració.
En sac trencat
Una vegada superat el tràmit d'aquest dijous, el projecte recalaria a la Comissió Constitucional on serien objecte de debat les esmenes parcials. El text consensuat en comissió sortiria aprovat previsiblement pels mateixos grups que en permetran la presa en consideració. Després, la proposta tornaria al Ple de la Cambra Baixa, tanmateix, en aquest punt, la suma del bloc d'investidura (fins i tot amb el suport de Junts) no seria suficient. Una reforma de la Carta Magna d'aquest calat exigeix un mínim de 210 vots a favor.
L'aprovació de la reforma constitucional passa indiscutiblement perquè el Govern recapte el suport del PP, més tenint en compte el seu control de la Cambra Alta. Un escenari que sota cap concepte valoren els populares. Malgrat l'esmena a la totalitat de devolució, la màxima expressió de rebuig cap a una iniciativa en termes parlamentaris, i de les contínues crítiques que els seus membres fan en públic i en privat, el Govern no llença la tovallola.
CRONOLOGIA
Octubre 2025 - Salta la polèmica. L'Ajuntament de Madrid aprova una iniciativa de Vox amb els vots del PP perquè s'informés "de manera obligatòria, verbal i escrita, permanent i visible, sobre el 'Síndrome Post Avortament'".
Una setmana després, el Consell de Ministres aprova en primera volta un avantprojecte de reforma de la Constitució per blindar l'avortament.
Gener 2026 - Sobre la taula. Després de mesos en 'stand by', la Comissió Permanent del Consell d'Estat aborda el dictamen del projecte de llei.
Març 2026 - Via lliure. El Consell d'Estat emet un dictamen favorable a la proposta de l'Executiu de blindar el dret a l'avortament a la Constitució, sota la premissa que la llei actual "no es compleix" en la seva integritat en derivar-se a clíniques privades.
Abril 2026 - Arriba el moment. El Consell de Ministres aprova en segona volta el projecte de llei amb algunes modificacions en la redacció per fer-lo "menys farragós" i el remet a les Corts.
El Congrés aborda el debat de totalitat.
El punt de partida
Al març de 2025, amb motiu del 8M, Sumar va anunciar en roda de premsa des del Congrés la seva voluntat de blindar el dret a la interrupció de l'embaràs a la Constitució en uns termes molt similars als exposats pel Govern ara. No obstant això, d'aquella iniciativa dels de Yolanda Díaz, mai més se'n va saber. El motiu és que al grup plurinacional no li sortien els números per impulsar la reforma.
D'acord amb el Reglament de la Cambra Baixa, per presentar una reforma constitucional a l'Congrés cal que la proposta la formulin dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats (com a mínim). En aquell moment Sumar comptava amb 27 diputats a la Cambra Baixa (ara 26, aprés el pas d' Àgueda Micó de Compromís al Grup Mixt) per la qual cosa no era possible formular aquesta proposició sense el suport d'un altre grup parlamentari.