La intel·ligència artificial generativa comença a oferir xifres concretes sobre el seu impacte en l'ocupació a Espanya. Així ho recull l'informe de Funcas, Intel·ligència artificial i mercat de treball a Espanya. Exposició ocupacional, efectes sobre l'ocupació i adopció empresarial, que situa la destrucció bruta d'ocupació entre 1,7 i 2,3 milions de llocs en un horitzó de 10 anys.
El document assenyala que aquesta pèrdua es veuria parcialment compensada per la creació de noves ocupacions i per l'efecte de complementarietat sobre els treballadors que romanen. En paral·lel, Espanya presenta una exposició mitjana-alta a la IA respecte a la mitjana de l'OCDE i una acceleració en l'adopció empresarial d'aquestes tecnologies.
En concret, el 21,1 % de les empreses amb 10 o més empleats ja utilitza almenys una tecnologia d'intel·ligència artificial en el primer trimestre de 2025, enfront del 12,4 % registrat el 2023, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Un mercat laboral en màxims amb la IA en expansió
L'informe situa aquest procés en un context de fortalesa del mercat laboral. Espanya va tancar 2025 amb 22.463.300 persones ocupades, el nivell més alt de la seva història, i amb una taxa d'atur per sota del 10 %, segons l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre.
La coincidència entre aquest màxim històric d'ocupació i l'acceleració de l'adopció de la IA no s'interpreta com un senyal d'absència d'impacte. L'anàlisi distingeix entre dos efectes: el de substitució, que desplaça treball humà en determinades tasques, i el de complementarietat, que augmenta la productivitat dels treballadors en tasques no automatitzables.
La magnitud d'ambdos efectes i la seva distribució entre sectors, nivells educatius i ocupacions és, segons l'informe, la qüestió central de l'anàlisi econòmica actual.
L'estudi indica que l'exposició a la IA generativa no es concentra en els treballs manuals, sinó en ocupacions de coll blanc i amb un major nivell educatiu. Aquesta conclusió es basa en l'índex AIOE, que vincula les capacitats de la IA amb les habilitats requerides en cada ocupació.
A més, les dades de l'OCDE situen l'exposició de la força laboral espanyola en el 27,4 %, lleugerament per sobre de la mitjana de l'organisme. No obstant això, el risc real d'automatització s'estima en el 5,9 %, per sota del promig de l'OCDE.
L'informe subratlla que exposició no equival a automatització ni a destrucció d'ocupació, ja que la IA pot actuar com a eina d'augment de productivitat.
Productivitat: millores en tasques concretes
L'evidència experimental recollida a l'informe mostra augments de productivitat significatius en entorns controlats. En alguns casos, l'increment oscil·la entre el 14 % i el 40 %, depenent de la tasca i del perfil del treballador.
No obstant això, la translació d'aquestes millores al conjunt de l'economia és objecte de debat. Algunes estimacions situen l'impacte agregat sobre la productivitat total dels factors en un 0,66 % acumulat en deu anys.
L'anàlisi indica que, encara que l'estalvi de costos en tasques individuals pot ser rellevant, la proporció de tasques automatitzables en el conjunt de l'economia continua sent limitada.
Adopció empresarial i diferències per sectors
L'avenç de la IA a Espanya es concentra en determinats sectors. L'àmbit tecnològic lidera l'adopció, seguit pels serveis, la indústria i la construcció.
Les dades mostren que les empreses que utilitzen IA presenten una productivitat mitjana superior a les que no la utilitzen, encara que l'informe adverteix de possibles efectes de causalitat inversa.
En el mercat laboral, les ofertes que requereixen habilitats en intel·ligència artificial han crescut de forma notable en els últims anys, alhora que s'observa una prima salarial associada a aquestes competències.