Esquerra (ERC), Junts, Podemos, Compromís i el BNG, formacions que van donar suport a la investidura del Govern, portaran la setmana vinent al Ple del Congrés una modificació del Reglament amb l'objectiu d'essuavitzar les condicions exigides per constituir grup parlamentari propi a partir de les pròximes eleccions generals, segons figura en l'ordre del dia del següent Ple al qual ha tingut accés Europa Press.
En concret, els diputats que signen aquesta proposta de reforma plantegen canviar l'article 23 del Reglament de 1982, que avui fixa que per disposar de grup parlamentari propi cal comptar amb 15 escons o, com a alternativa, superar els cinc diputats i assolir un 5% dels vots en el conjunt de l'Estat o un 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorri.
Amb aquesta iniciativa, ERC, Junts, Compromís, Podemos i BNG busquen rebaixar del 5 al 3% el percentatge mínim de sufragis a nivell estatal per poder formar grup propi, i del 15 al 10% el llindar de vot exigit a les províncies en les quals es presenten.
A l'inici de cada legislatura, és freqüent que les formacions de menor grandària tinguin dificultats per reunir els escons i percentatges que marca el Reglament per configurar un grup parlamentari propi, cosa que en ocasions ha portat que els grans partits cedeixin temporalment alguns dels seus diputats. Si s'assoleix el nombre d'escons requerit, deixa de ser determinant el percentatge de vot. Ara bé, qualsevol fórmula ha de comptar amb el vistiplau de la Mesa del Congrés, cosa que depèn en gran mesura de la correlació de forces en aquest òrgan.
El 2023, cessió de diputats de PSC i Comuns
En l'actual legislatura, tant ERC com Junts no assolien per si sols els requisits fixats pel Reglament de 1982 i es van veure obligats a recórrer a préstecs de parlamentaris del PSOE i de Sumar: quatre diputats del PSC es van integrar de forma provisional en el grup de Junts i dos d'En Comú es van sumar temporalment al d'Esquerra.
Després de l'acord de la Mesa per validar la constitució d'aquests grups acceptant els préstecs, gràcies a la majoria que PSOE i Sumar van obtenir després dels seus pactes amb ERC i Junts, els diputats del PSC i d'En Comú van regressar després als seus respectius grups.
Disposar de grup propi comporta importants avantatges polítiques, econòmiques i de recursos. Qui ho aconsegueix assegura presència amb veu pròpia en tots els debats i almenys un representant a les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i a la Junta de Portaveus, a més d'una pregunta en cada sessió de control al Govern. En el pla econòmic, comptar amb grup propi permet rebre més subvencions i accedir als ajuts per al 'mailing'.
Actualitzar el Reglament de 1982
En la proposició de llei registrada, a la qual ha tingut accés Europa Press, els promotors de la reforma argumenten que aquest canvi és imprescindible perquè el Reglament del Congrés garanteixi un marc de participació parlamentària que reflecteixi de forma adequada la pluralitat política expressada a les urnes.
Subratllen que la regulació dels grups parlamentaris, pel seu impacte directe en la capacitat d'iniciativa, la presència als òrgans de la Cambra, el temps d'intervenció i l'exercici de les funcions de control, constitueix "un element rellevant" per assegurar que el mandat representatiu pugui desenvolupar-se "en condicions efectives".
A parer seu, les actuals exigències per formar grups parlamentaris poden provocar, en determinats escenaris, "rigideses no sempre concordes amb la pluralitat" que es manifesta en els processos d'elecció de representants.
Per aquest motiu, la reforma persegueix "actualitzar" el règim de constitució de grups parlamentaris amb l'objectiu de "afavorir una projecció més plena" de la participació política de la ciutadania a través dels seus representants i del pluralisme en l'organització i el funcionament interns del Congrés, així com "reforçar la coherència del marc reglamentari" vigent.