El Consell de Ministres reforça la sobirania científica i tecnològica d’Espanya

El decret llei reial aprovat aquest divendres permetrà oferir millors salaris a investigadors de prestigi, agilitzar la compra d’equipament científic i facilitar la creació d’empreses a partir dels descobriments dels centres públics

5 minuts

EuropaPress 7929340 ministra ciencia innovacion universidades diana morant rueda prensa consejo
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

Última actualització

5 minuts

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un reial decret llei per reforçar la sobirania científica i tecnològica d’Espanya que preveu la creació de una xarxa inicial de 20 centres públics d’investigació amb un règim especial d’autonomia i flexibilitat administrativa. La mesura permetrà agilitzar la contractació d’investigadors de prestigi internacional, oferir condicions salarials més competitives i facilitar l’adquisició d’equipament científic, a més d’impulsar la creació d’empreses vinculades als descobriments desenvolupats en aquestes institucions.

Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha explicat que l’objectiu és reduir la dependència tecnològica d’altres països i convertir els avenços de la investigació pública en noves tecnologies, activitat empresarial i ocupació de qualitat. El decret també incorpora mesures que s’estendran al conjunt del sistema públic d’investigació i un tercer bloc destinat a estimular la inversió privada en I+D+i.

Règim especial

La principal novetat del reial decret llei és la creació d’un grup de centres d’interès nacional per a la sobirania científica i tecnològica, integrat inicialment per 20 institucions públiques d’investigació d’excel·lència que treballin en tecnologies considerades estratègiques.

Podran acollir-se a aquest règim institucions públiques de naturalesa diferent, inclosos consorcis, fundacions públiques i entitats acreditades com a centres d’excel·lència Severo Ochoa o unitats Maria de Maeztu. La seva selecció es realitzarà mitjançant un procediment interministerial i haurà de rebre posteriorment l’aprovació del Consell de Ministres.

El règim excepcional tindrà una durada inicial de cinc anys, amb possibilitat de prorrogar-se durant altres cinc. A més, s’avaluarà al tercer any per analitzar els seus resultats i estudiar una possible ampliació a nous centres.

Els avantatges administratius no s’aplicaran de manera indiscriminada a tota l’activitat de les institucions seleccionades, sinó únicament a les línies d’investigació directament relacionades amb les deu àrees tecnològiques estratègiques identificades per la Comissió Europea i recollides a les estratègies espanyoles.

Entre aquestes tecnologies hi ha la intel·ligència artificial, els semiconductors avançats, la biotecnologia, les tecnologies quàntiques, l’energia i l’espai. Segons Morant, són àmbits fonamentals per a la seguretat econòmica, la competitivitat internacional i l’autonomia tecnològica d’Espanya.

Més flexibilitat per contractar investigadors i comprar equipament científic

Amb el nou règim, els centres seleccionats disposaran de més autonomia per gestionar els seus recursos i competir amb les grans institucions científiques internacionals.

Morant ha explicat que un dels obstacles actuals és la dificultat per incorporar amb rapidesa investigadors de prestigi reconegut i oferir-los retribucions comparables a les d’altres centres estrangers. El decret pretén proporcionar eines per superar aquestes limitacions i facilitar l’atracció de talent.

També permetrà agilitzar l’adquisició d’equips científics necessaris per desenvolupar recerques estratègiques, reduint les demores que poden provocar determinats procediments administratius.

La ministra ha defensat que Espanya ja disposa de grups de recerca capaços de competir i col·laborar amb les principals institucions internacionals, però considera necessari dotar-los d’una estructura de gestió més flexible davant l’acceleració tecnològica i la creixent competència entre les grans potències.

Els investigadors públics podran crear empreses i desenvolupar els seus descobriments

Una altra de les novetats és l’impuls a la transferència de coneixement, amb mesures destinades a facilitar que els descobriments científics puguin convertir-se en productes, tecnologies i projectes empresarials.

El règim especial permetrà als centres seleccionats crear empreses o participar-hi per desenvolupar comercialment els resultats de les seves recerques, afavorint que els avenços científics arribin al teixit productiu.

A aquestes possibilitats s’hi sumen reformes d’abast més gran que s’estendran a tot el sistema públic de recerca. Entre elles hi ha l’autorització perquè els investigadors dels organismes públics puguin establir contractes amb empreses destinats a desenvolupar i aplicar els seus descobriments.

Morant ha explicat que aquesta possibilitat ja existeix per al professorat universitari i que el Govern ha decidit estendre-la als investigadors dels organismes públics de recerca.

També se simplificaran els procediments administratius necessaris per subscriure acords de col·laboració entre centres públics i entitats privades, amb la finalitat de facilitar projectes conjunts i accelerar l’aplicació industrial dels resultats científics.

Millors salaris per als investigadors que capten finançament extern

Les mesures del segon bloc del decret beneficiaran les institucions que no formin part de la nova xarxa de 20 centres. Entre elles destaca la possibilitat de millorar les retribucions d’investigadors distingits que aconsegueixin finançament extern, tant de fonts públiques com privades.

Tal com ha detallat la ministra, els centres podran aprofitar els recursos obtinguts per aquests professionals per augmentar els seus salaris i, així, millorar la seva capacitat per atraure investigadors internacionals.

El decret també facilitarà la doble afiliació d’investigadors a diferents institucions i la seva mobilitat entre centres, amb l’objectiu de afavorir la col·laboració científica i aprofitar millor els recursos i les capacitats del sistema públic.

Aquestes reformes busquen reduir les dificultats administratives que afecten la contractació, la mobilitat professional i les relacions entre les institucions científiques i les empreses.

El Govern vol augmentar la inversió privada en I+D+i

El tercer bloc de mesures està dedicat a incentivar la inversió empresarial en recerca, desenvolupament i innovació.

Morant ha reconegut que Espanya ha incrementat la seva inversió conjunta en I+D+i durant els últims anys, però ha advertit que l’aportació del sector privat continua per sota de la mitjana europea i dels nivells que considera necessaris.

La ministra ha defensat l’ús de la inversió pública com a instrument per atraure recursos empresarials i afavorir el desenvolupament de noves tecnologies i projectes industrials.

Aquesta orientació enllaça amb l’Estratègia Nacional Deep Tech 2026-2030, aprovada pel Govern al maig, que preveu mobilitzar més de 8.000 milions d’euros fins al 2030 per reforçar el desenvolupament de tecnologies avançades i la seva aplicació empresarial.

La sobirania tecnològica, una prioritat per al Govern

Durant la seva compareixença, Morant ha vinculat l’aprovació del decret amb les lliçons apreses durant la pandèmia, quan la capacitat científica i tecnològica pròpia va resultar determinant per respondre a l’emergència sanitària.

Segons ha explicat, Espanya ha reforçat les seves capacitats d’investigació durant els últims anys, encara que l’acceleració tecnològica i la competència internacional exigeixen noves reformes per mantenir aquest avenç. La ministra considera que disposar de tecnologies pròpies resulta essencial per reduir la dependència exterior, millorar la seguretat econòmica i reforçar la capacitat de decisió del país.

La norma s’haurà de convalidar pel Congrés dels Diputats en un termini de 30 dies.