El Govern ha anunciat un decret llei per reconèixer, mitjançant un títol estatal, les famílies monoparentals i equiparar les que en tenen dos fills amb les nombroses. La iniciativa també amplia la protecció dels habitatges amb discapacitat i de les famílies nombroses. Segons la informació avançada per El País, el conjunt de mesures arribaria a més de 760.000 famílies.
El anunci obre dos plans diferents: el reconeixement de nous drets i el procediment necessari per mantenir-los en vigor. L’aprovació pel Consell de Ministres permet iniciar la via urgent, però el Govern necessita després el suport parlamentari per consolidar la norma.
Què suposa el títol de família monoparental
El reconeixement estatal d’aquestes famílies ja figurava en el projecte de Llei de Famílies presentat per Drets Socials el febrer de 2024. Aquell text preveia una acreditació oficial i l’equiparació dels habitatges monoparentals amb dos fills a les famílies nombroses.
El títol permet acreditar una situació familiar; l’equiparació determina la protecció que hi va associada. Per això, disposar d’una acreditació monoparental i accedir als beneficis de les famílies nombroses són dues qüestions diferents.
La definició definitiva dels habitatges beneficiaris, les condicions d’accés i els terminis de sol·licitud s’hauran de comprovar en el decret publicat al BOE.
Més protecció per a famílies nombroses i amb discapacitat
El paquet anunciat recull altres dues modificacions: l’equiparació de famílies amb dos fills i un progenitor amb una discapacitat d’almenys el 33%, i l’accés a la categoria especial de les nombroses amb quatre fills.
Tampoc aquestes mesures no tenen antecedents en la proposta del 2024. Drets Socials plantejava aleshores ampliar la categoria especial als habitatges amb quatre fills i als de tres quan els seus ingressos anuals per membre no superessin el 150% de l’IPREM.
El contingut d’aquell projecte permet conèixer l’origen de la reforma, encara que no substitueix el text definitiu del nou decret llei ni permet traslladar automàticament totes les seves previsions.
Quin camí parlamentari ha de recórrer el decret llei
La Constitució permet al Govern aprovar disposicions amb força de llei quan concorri una situació de necessitat extraordinària i urgent. És la figura del decret llei reial, regulada a l’article 86, que obliga l’Executiu a justificar aquest pressupost i a respectar els seus límits materials.
El primer pas serà la seva aprovació pel Consell de Ministres i la seva publicació al BOE. La data d’entrada en vigor i els possibles terminis específics per aplicar cada mesura dependran del que estableixi la mateixa norma.
Després arribarà el control parlamentari: el decret s’ha de sotmetre a debat i votació de convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació.
Per què votarà la Diputació Permanent
La dissolució de les Corts no impedeix aquest control. L’article 78 de la Constitució manté les funcions de les diputacions permanents fins a la constitució de les noves Cambres i els atribueix les facultats corresponents sobre els decrets llei.
Per tant, mentre el Congrés romangui dissolt, la convalidació del decret llei correspondrà a la seva Diputació Permanent. Aquest òrgan conserva la representació proporcional dels grups parlamentaris i pot decidir si el decret continua en vigor.
La votació requereix majoria simple: més vots favorables que contraris. No exigeix reunir 176 suports. Tampoc intervé el Senat en aquest tràmit. Els grups voten el conjunt de la norma i no poden modificar els seus articles durant la convalidació.
Què passa si es convalida o es rebutja
Si obté suport, el decret conserva la seva vigència. Si es rebutja, cessen els seus efectes cap al futur, encara que la derogació no anul·li automàticament els produïts durant el temps en què va estar vigent.
Existeix, a més, una segona possibilitat: convalidar-lo i acordar-ne la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència, cosa que permet obrir una fase d’esmenes. El Reglament del Congrés reconeix expressament aquesta facultat a la Diputació Permanent durant els períodes entre legislatures.
Aquesta tramitació és opcional. El Govern necessita la convalidació per mantenir el decret; convertir-lo després en projecte de llei permetria negociar canvis sobre el seu contingut.
Quan podran sol·licitar-se els nous beneficis
La votació parlamentària i l’aplicació administrativa tenen calendaris diferents. Un decret llei pot entrar en vigor abans de la seva convalidació, però això no implica que tots els títols i beneficis puguin sol·licitar-se des d’aquest mateix moment.
El BOE haurà de concretar quines mesures són directament aplicables i quines requereixen desplegament reglamentari o adaptació dels procediments administratius. Fins a conèixer-ho, no es pot fixar una data general per començar a sol·licitar el nou títol ni garantir l’accés immediat a cada benefici.