El PP sosté que és "patent" que el Ministeri d'Exteriors manté "una conducta passiva i obstructora" orientada a la "desobediència efectiva" de la resolució del Tribunal Suprem que va ordenar suspendre el vot dels nacionalitzats per la coneguda com a 'llei de nets'. Així mateix, adverteix a les autoritats i funcionaris que ignorar el que s'ha acordat pel alt tribunal podria comportar multes i penes de presó de sis a 24 mesos.
Així figura en el burofax, al qual ha tingut accés Europa Press, remès pel secretari general del PP, Miguel Tellado, a la directora general d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars, Carolina de Manueles Álvarez. En aquest escrit li exigeix formalment que "amb caràcter immediat i urgent" doni un compliment "real i efectiu" al que s'ha ordenat en els autos del Tribunal Suprem del 10 de setembre i 12 d'octubre sobre la 'llei de nets'.
Aquest dimarts, la vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, ja va denunciar que el Govern porta més d'un mes sense fer arribar a l'Oficina del Cens "ni un sol dada", malgrat els dos autos dictats pels magistrats, i va reclamar que es compleixi "d'immediat el que ha ordenat el Suprem". "Advertim que en cas d'incompliment exigirem totes i dic totes les responsabilitats de qui correspongui, també les penals", va avisar.
El PP apunta a possibles responsabilitats penals de alts càrrecs
En el seu burofax, el PP subratlla que la "conducta passiva i obstructora" del Govern "pot comportar responsabilitats penals personals" tant per a la directora d'Espanyols a l'Exterior com per a "els seus superiors jeràrquics", entre ells el ministre José Manuel Albares, que "poguessin haver ordenat o alentit aquesta conducta" de la directora general i "inclusivament dels inferiors jeràrquics" que "estiguessin col·laborant en aquesta desobediència".
Recorda a més que l'article 118 de la Constitució estableix l'obligació d'acatar les resolucions fermes de jutges i tribunals i de prestar la col·laboració requerida per aquests en el procediment i en l'execució del que s'ha resolt.
Segons detalla, les mesures cautelars adoptades pel Tribunal Suprem en relació amb la 'llei de nets' són executables des de la seva notificació i han quedat fermes després de rebutjar-se el únic recurs plantejat contra elles. Afegeix que, un cop vençuts els terminis de compliment, el tribunal podrà "imposar multes coercitives de 150 a 1.500 euros a les autoritats, funcionaris o agents que incompleixin els requeriments del jutjat" i "deduir el pertinent testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre".
En l'àmbit penal, prossegueix el PP, també es sanciona a les autoritats i empleats públics que es neguin a executar resolucions judicials. Del mateix mode, recorda que la Llei de Règim Electoral General (LOREG) castiga l'actuació dels funcionaris que vulnerin "les normes legalment establertes per a la formació, conservació i exhibició al públic del cens electoral", amb penes de "sis mesos a dos anys de presó i multa de sis a vint-i-quatre mesos".
Requeriments concrets del PP a Exteriors
Per tot això, el PP requereix de forma expressa a la directora general d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars que, "amb caràcter immediat i urgent, realitzi totes les actuacions que siguin de la seva competència per donar compliment real i efectiu a allò disposat pels autos del Tribunal Suprem".
En primer terme, li reclama que traslladi a l'Oficina del Cens Electoral les dades necessàries per efectuar el desglose de totes les persones inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van obtenir la nacionalitat espanyola en virtut de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica, "distinguint els expedients que procedeixin de l'aplicació directa dels supòsits d'exili i els iniciats i aprovats a l'empara de la instrucció posterior".
En segon lloc, li insta a ordenar als responsables dels registres consulars l'emissió de les certificacions que acreditin la condició de descendent d'exiliat, "referides a l'1 d'agost de 2026 i sense aplicació de la presumpció de la Instrucció de 25 d'octubre de 2022, respecte de les persones que l'hagin acreditat, i perquè comuniqui a l'Oficina del Cens Electoral, abans de l'inici de l'enviament de la documentació electoral, la relació de les certificacions expedides".
En tercer lloc, reclama que s'ordeni als encarregats dels registres consulars que han tramitat expedients de nacionalitat "la publicació en el tauler d'anuncis de cada oficina consular de la part dispositiva" de l'auto del 12 d'octubre del Suprem, "amb l'advertència que l'auto propi ordena", i que "acrediti la data en què aquesta publicació s'ha practicat en cadascuna d'elles".
Avís sobre possibles conseqüències penals
El PP indica que les actuacions sol·licitades "hauran d'haver-se realitzat" i comunicar-se per escrit "abans del dia 23 d'octubre de 2026". Recorda que la Llei Orgànica del Règim Electoral General obliga les Delegacions Provincials de l'Oficina del Cens Electoral a enviar d'ofici la documentació electoral a tots els inscrits al Cens Electoral de Residents Absents a partir del 24 d'octubre.
"Si en aquesta data l'Oficina del Cens Electoral no disposa de les dades que només aquesta Direcció General pot proporcionar-li, la documentació serà remesa indistintament als 163.020 electors els efectes electorals dels quals estan suspesos, i l'incompliment de les mesures cautelars devindrà irreparable per a les eleccions del 29 de novembre de 2026", assenyala.
El PP reitera que "la passivitat, resistència, excusa o obstrucció de les autoritats i funcionaris" pot derivar en "la seva responsabilitat personal, incloent la criminal, la qual exigirà el Partit Popular davant dels òrgans i instàncies competents".
Resposta d'Albares: acusa el PP de fer el "ridícul"
Aquest dimecres, un dia després de l'enviament del burofax, el ministre Albares ha reclamat al PP que deixi d'"acosar" i "amedrentar" als cònsols i al personal del Servei Exterior, assegurant que està fent el "ridícul" amb la seva amenaça de portar-los davant dels tribunals. A la seva opinió, el que pretén el PP és "tapar" les seves propostes electorals, com el retall de les pensions.
En una entrevista a "TVE", recollida per Europa Press, Albares ha acusat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de mentir en afirmar que els consolat no estaven complint amb l'exigència del Suprem de verificar qui va adquirir la nacionalitat al voltant de la disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica i descendeixen d'exiliats per poder votar a les eleccions del 29 de novembre.