El Senat continua ajustant la seva organització interna de cara a la nova legislatura que surti de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre i ha concretat el sistema de subvencions als grups parlamentaris. Cada grup comptarà amb una quantitat fixa anual de 188.784 euros, a la qual se suma una altra part variable de 23.598 euros a l’any per cada senador que l’integri.
Aquestes quantitats estan detallades a l’article 27 del Reglament del Senat, que regula el funcionament dels grups parlamentaris a la Cambra Alta i determina el finançament que reben les formacions polítiques a càrrec del pressupost de la institució.
El esquema actual procedeix de l’acord adoptat el 2018 per la Mesa del Senat presidida aleshores pel “popular” Pío García Escudero, que va decidir “la racionalització de les subvencions facilitades als grups parlamentaris”, un model que continua vigent.
En la pràctica, tots els grups parlamentaris perceben mensualment una assignació fixa de 15.732 euros —equivalent a 188.784 euros a l’any— i una part variable de 1.966,50 euros al mes per cada senador —23.598 euros anuals—.
El pagament d’aquestes subvencions s’efectua amb caràcter mensual. Per rebre-les, els grups parlamentaris han de facilitar a la Cambra el seu NIF i un compte bancari específic, en el qual només es registraran els moviments vinculats a l’activitat econòmic-financera del propi grup.
DEU SENADORS PER A ACONSEGUIR GRUP PROPI
Per poder constituir un grup parlamentari al Senat és imprescindible reunir un mínim de deu senadors. No obstant això, el Reglament permet la cessió temporal de parlamentaris entre partits per facilitar la formació de grups propis, com ha succeït en l’actual legislatura amb el PSOE, PNV, Junts i Izquierda Confederal.
Caldrà veure si, després de les eleccions del 29 de novembre, es repeteix aquest tipus de cessions. Encara que les forces de la dreta (PP i Vox) i de l’esquerra (PSOE i Frente Amplio) han tancat acords per concórrer conjuntament als comicis, la configuració final dels grups parlamentaris serà un procés posterior i diferent de les coalicions electorals.
El Reglament també fixa que un grup parlamentari no pot baixar per sota de sis membres durant la legislatura. Si això passés, el grup quedaria dissolt al final del període de sessions i els seus senadors passarien a integrar-se en el grup mixt.
Actualment, el PP ja disposa de 23 escons per designació autonòmica, que no depenen del resultat de les eleccions generals. El PSOE compta amb 19 senadors per aquesta mateixa via, mentre que Vox en suma 5. També tenen representants designats pels parlaments autonòmics Junts (3), ERC (1), BNG (1), Geroa Bai (1), PNV (1), EH Bildu (1), Compromís (1), Més Madrid (1) i Coalición Canaria (1).
TAMBÉ TINDRAN ASSESSORS
A més del finançament, els grups parlamentaris podran comptar amb personal eventual per al seu suport directe, en els termes que fixi la Mesa del Senat una vegada constituïda, tant pel que fa al nombre d’assessors com a les seves categories retributives i el seu repartiment, "que en tot cas haurà de ser proporcional a la importància numèrica" de cada grup.
El Reglament del Senat recull igualment que els grups parlamentaris "gaudiran de total autonomia pel que fa a la seva organització interna" i que podran utilitzar per a les seves reunions les sales del Palau del Senat que la Presidència els assigni específicament per a aquesta finalitat.