El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit aquest dilluns que s’està obrint a escala mundial una confrontació निर्ण decisiva entre sistemes democràtics i règims autoritaris. En aquest context, ha proclamat: "Catalunya elegeix democràcia. La democràcia és avui la nostra principal causa".
Durant la inauguració de la tercera edició del World in Progress de Prisa a Barcelona, ha recalcat que d’aquesta pugna dependrà el model de vida i de convivència de les pròximes dècades: "O un món regit pel dret internacional i les institucions multilaterals o un món dividit en grans blocs i regit per la força i la cobdícia".
"Això està en joc al Brasil, als Estats Units, a Europa i Espanya", ha emfatitzat Illa, avisant que hi ha qui intenta afermar la percepció que la democràcia ja no és capaç de donar respostes eficaces ni de cobrir les necessitats de la ciutadania.
Ha recordat, a més, que històricament totes les expressions d’autoritarisme han recorre a la por per justificar l’erosió de les institucions democràtiques i la persecució del pensament crític, la cultura i la ciència "amb la promesa de més seguretat".
El president ha vinculat aquest discurs amb "la mateixa falsa promesa que afirma que el mercat sense límits ni regles és l’única font de prosperitat i progrés social", i ha defensat que les democràcies occidentals no han de delegar el progrés en actors que no atenen les demandes reals de la població.
"Radicalisme democràtic" davant la deshumanització
Per aquest motiu, Illa ha cridat a promoure "un nou radicalisme democràtic sense complexos" que abordi el fons dels problemes mitjançant la raó, la ciència, el coratge i una ambició transformadora, sempre des del respecte als valors humans.
En un escenari de "refundació" global, en què, al seu parer, s’està desfent l’ordre internacional nascut després de la II Guerra Mundial sense que hagi cristal·litzat encara un marc alternatiu, ha assenyalat que aquesta indefinició genera una etapa d’incertesa amb "perills, riscos però també oportunitats".
Ha instat a utilitzar aquest moment per continuar avançant, situant al centre la dignitat i els valors de les persones, davant el que considera una "preocupant deshumanització i una política divisiva i de confrontació".
Així mateix, ha subratllat que les institucions i els governs han d’escoltar, protegir i donar certeses a la ciutadania en temps d’inestabilitat, garantint qüestions com viure en pau; que l’habitatge es concebi com a dret i no només com a negoci; un sistema sanitari basat en la ciència, universal i gratuït; un salari digne, i el sentiment de pertinença a una comunitat.
Collboni reivindica seguretat, convivència i oportunitats
En la mateixa línia s’ha expressat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha posat el focus en les transformacions accelerades, els reptes actuals i la creixent desconfiança envers les institucions, la política i el futur, així com en la polarització i l’auge dels extremismes, entre aquests l’increment de l’extrema dreta "que explota les pors i les inseguretats, i de plantejaments ultraliberals".
Davant d’aquest panorama, ha defensat que la política democràtica ha de generar confiança i que aquesta es construeix garantint la convivència. Al seu parer, els episodis de vandalisme viscuts a Barcelona i en altres ciutats europees en les últimes setmanes demostren que "l’ordre, la seguretat i la convivència són condicions indispensables per a la democràcia i el progrés".
"No hi ha llibertat sense seguretat", ha remarcat Collboni, després de destacar que dissabte es va poder mantenir la normalitat gràcies a la prevenció i a la coordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, cossos als quals ha agraït la seva professionalitat.
L’alcalde ha afegit que la convivència també es fonamenta en les oportunitats, la cohesió social i uns horitzons de futur compartits, reivindicant que Barcelona ha sabut avançar-se amb transformacions que obren nous espais en diferents àmbits. "Cal construir més habitatge, més habitatge protegit, i sobretot garantir oportunitats econòmiques, també a les ciutats, bons serveis públics i barris cohesionats", ha concretat.
González Laya adverteix del xoc de forces global
L’exministra i presidenta del World in Progress, Arancha González Laya, ha coincidit a alertar de l’intens xoc de forces que travessa el planeta i que, al seu parer, pot desencadenar transformacions de gran abast.
Ha assenyalat, a més de l’impacte de la tecnologia, la Intel·ligència Artificial i l’avenç científic, les possibles conseqüències derivades de la nova geopolítica del poder, com ara una ruptura de la cooperació, de la diplomàcia i dels equilibris econòmics.
Tot això, ha detallat, succeeix en un entorn globalitzat on persisteixen desigualtats estructurals que alimenten el descontentament social i en què "la fi dels conflictes continua passant per la diplomàcia".
"Europa, el nostre continent, és avui el laboratori d'aquest xoc de forces", ha apuntat González Laya, advertint que aquest pols pot desembocar en un escenari sense regles, dominat per relacions al millor postor, o en un altre que opte per adaptar-se i reformar les institucions internacionals, inclosa Nacions Unides, per evitar un conflicte obert.
També ha avisat que els períodes d'incertesa són terreny fèrtil per als qui prometen suposades transformacions revolucionàries o refundacions socials: "Compte, perquè, sovint, només són façanes per a la captura autoritària, per al control digital, per al desmantellament de pesos i contrapesos institucionals, i en últim lloc per a la fi de la democràcia".