El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha difós aquest dimecres les 929 candidatures registrades per a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. Juntament amb les formacions amb representació al Congrés apareixen nombrosos partits de perfil molt divers: obreristes, comunistes, centristes, juristes anticorrupció, feministes, agrupacions d’autònoms, organitzacions de gent gran i fins i tot una candidatura d’un sol integrant.
Entre els veterans extraparlamentaris figura el Partit Animalista Con el Medio Ambiente (PACMA), que torna a concórrer en 36 circumscripcions amb Asier Esparza com a aspirant a la Presidència del Govern. El 2023 va obtenir 165.768 paperetes.
Per Un Mundo Más Justo (M+J), constituït el 2004, ha reunit els avals necessaris per presentar-se en una trentena de províncies al Congrés. Es defineix com a humanista i transversal, amb l’objectiu de combatre la pobresa i les desigualtats, a més de defensar els drets humans i la justícia social.
En 13 províncies apareixerà a les paperetes 'Escaños en blanco', organització nascuda el 2010 a Badalona que promou el vot de protesta i proposa deixar buides les escons que obtingui a les institucions. De fet, l’únic punt del seu programa consisteix a no prendre possessió dels càrrecs.
Obrers, comunistes i falangistes
A totes les circumscripcions es presenta el Frente Obrero, que combina la defensa de la classe treballadora amb un discurs patriòtic i contrari a la immigració. En els comicis del 2023 va sumar 46.605 vots, el 0,19% del total.
El Partido Comunista de los Trabajadores de España (PCTE), amb llistes en 45 províncies, reivindica ser l’únic partit marxista-leninista d’àmbit estatal i es proclama hereu del Partido Comunista de Dolores Ibárruri 'Pasionaria', del Partido Comunista Obrero Español creat el 1973 per Enrique Líster i del posterior Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE).
En el pol oposat se situa Falange Española y de las Jons, que presenta dotze candidatures i porta el seu cap nacional, Norberto Pico, com a 'número uno' al Congrés per Madrid.
Entre les noves sigles destaca Iustitia Europa, el partit impulsat el 2023 per l’advocat Luis María Pardo, que es defineix com a reformista i nascut de la societat civil. Ha exercit l’acusació popular en causes com els casos Koldo i Leire Díez. Només concorre per Madrid, amb Pardo encapçalant la llista al Congrés.
Una altra novetat, encara que limitada a Àlaba, és Justicia y Ley, inscrit fa tot just deu dies i presidit per Ángel María García Fernández.
A Màlaga torna a figurar l’Agrupación de Electores José María Calvo Guerra, una llista en què únicament apareix el seu promotor. No és aliè a l’activitat política, ja que ha elevat iniciatives al Senat contra l’avortament i la disciplina de vot als partits.
La pugna pel centre
En l’espai centrista s’ubica Democracia 21, recentment creada per l’advocada Miriam González, que es presenta per Madrid i Barcelona com un projecte liberal i reformista centrat en la regeneració democràtica. Concorr en coalició amb Ciudadanos i amb els independents de UCIN.
El Partido Unionista del Estado de España (PUEDE), registrat el 2007, torna a concórrer a Astúries amb el seu secretari general, José Luis Zapico, al capdavant. Sostenen que no se situen ni a la dreta ni a l’esquerra, sinó com una "alternativa serena". A les eleccions de fa tres anys només van aconseguir 269 vots.
A Àvila es presenta el Partido Demócrata Social Jubilados Europeos (PDSJE), conegut com a 'yayopartido', amb seu a Tarragona i en el registre des de 2018. Encapçala la seva candidatura Carmen Manchón, exregidora de Ciudadanos a Igualada (Barcelona).
Per Múrcia concorre Tercera Edad en Acción (3e), tant al Congrés com al Senat. Inscrit el 2018 a Madrid, aquesta organització contra l’edatisme situa com a número u el seu president, Domingo Díaz Carrillo. El 2023 ja es van presentar a La Rioja i Segòvia.
A la Comunitat Valenciana i Tenerife es podrà votar al Partido Autónomos, nascut per millorar les condicions dels treballadors per compte propi i dels emprenedors. Reclamen despolititzar l’administració i una fiscalitat més equitativa.
El feminisme antitrans
Feministas al Congreso (PFAC) irromp a Àlaba i Biscaia, amb la seva presidenta, Pilar Aguilar Carrasco, professora que va estar empresonada durant el franquisme, com a cap de llista. Defensen el feminisme clàssic, oposat a la llei trans i partidari de prohibir la prostitució i la pornografia.
A Tenerife es presenta Feminism8 (F8), liderat per Nuria Morales Delgado i amb Rosa María González Saenz Casas, presidenta del partit, com a número dos. La formació es va registrar a Madrid el 2018 després de l’auge de les mobilitzacions del 8M i aposta per un feminisme "transversal".
Aquesta vegada no compareix l’històric Partit Feminista, que el 2023 va portar com a candidata per Madrid Lidia Falcón, veterana activista de la transició expulsada d’Izquierda Unida el 2020 per qüestionar les identitats trans.
Juntament amb ells apareixen diverses llistes estrictament provincials, com Alternativa Malagueña a Màlaga; Unión Cartaginense a Múrcia, que proposa dividir la província en tres; l’agrupació Formentera Viva, encapçalada per l’expresident del Consell Llorenç Córdoba i centrada en el nou escó de l’illa; o Izquierda por Almería (IPAL), que ja es va fer notar el 2024 en concórrer a Lugo a les autonòmiques gallegues.
A la província de València competiran tres projectes locals: Valencia Unida, liderada per Vicente González-Lizondo, fill de l’exdiputat d’Unió Valenciana dels anys vuitanta; Agenda Valenciana, impulsada pel jurista José Ramón Chirivella; i la coalició Renacer/Renàixer, amb Miguel Ramón Martí al capdavant.
Independentistes, sobiranistes i lleonesistes
A Catalunya es presenta la plataforma independentista Alhora, promoguda per l’exconsellera Clara Ponsatí, antiga dirigent de Junts amb Carles Puigdemont. El seu objectiu és expulsar del territori qualsevol presència de l’Estat, sota el lema Fora Espanya, i generar conflicte al Congrés. També hi acudeix Convergents, partit centrista sobiranista de l’exconseller Germà Gordó al Govern d’Artur Mas, que només es presenta per Tarragona, on compta amb dos alcaldies i deu regidors, després de no aconseguir avals a Barcelona.
A les Canàries irrompen dues noves opcions sobiranistes: Drago Canarias, fundat per l’exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez, que va rebutjar integrar-se en la coalició de Frente Amplio i Podemos, i Liberación Canaria, que reclama una hisenda pròpia per a l’arxipèlag i el control de les seves aigües.
A Navarra debuta Eguzkilore, constituït el 2023 per promoure la democràcia directa, la protecció de la infància, la sortida d’Espanya de l’OTAN i la supressió del polígon militar de les Bardenas Reales. A Saragossa i Osca s’estrena la Federación de Independientes de Aragón (FIA), que posa el focus en la defensa dels interessos de treballadors i autònoms.
A Castella i Lleó concorren dues formacions que reivindiquen una comunitat autònoma pròpia per a Lleó, Zamora i Salamanca: l’històric Partido Regionalista del País Leonés (PREPAL) i el Proyecto Alantre, de tall progressista i ecologista, que només figura a la província de Lleó. Amb una proposta diferent compareix el Partido Nacionalista de Castilla y León-Unión Reformista Ciudadana (PANCAL-URCi), que reclama més autogovern per a les nou províncies de la comunitat.
A Extremadura s’enfrontaran Nuevo Extremeñismo, d’esquerres i sobiranista, i Juntos por Extremadura, de perfil regionalista, que han registrat llistes a les dues circumscripcions de la regió tant al Congrés com al Senat.